L'expressió única que utilitzen els catalans per parlar de coses velles a Barcelona: no s'entén en castellà
El curiós dit té arrels en un fet real que data del segle XV, quan Catalunya va travessar un moment difícil per l'epidèmia de sarna
Noticias relacionadas
Cada ciutat té les seves pròpies joies lingüístiques, expressions que només prenen sentit en el seu idioma original.
A Barcelona, una de les més curioses i amb més història és l'expressió "Ser de l'any de la picor", una frase comuna entre els catalans que no té traducció lògica al castellà i que acostuma a provocar confusió entre aquells que no coneixen el seu origen.
Què significa?
Tot i que la seva traducció literal al castellà seria "ser de l'any de la picor", la frase no té cap significat directe en espanyol. No obstant això, pels catalanoparlants, l'expressió s'utilitza per descriure quelcom molt vell, passat de moda o que pertany a temps remots, sovint amb un toc d'humor o ironia.
Des d'objectes antics fins a costums desfasats, els barcelonins recorren a aquesta expressió per fer èmfasi que alguna cosa "ja és història".
Avui en dia, és habitual sentir a barcelonins dir que alguna cosa és de l'any de la picor" per descriure, per exemple, un televisor de tub, una moda obsoleta o fins i tot una actitud passada d'època. La força d'aquesta frase rau en la seva combinació d'ironia, tradició i llenguatge col·loquial, la qual cosa la converteix en un guió cultural carregat d'identitat catalana. En castellà, en canvi, la frase per sobre tota la seva expressivitat, generant desconcert entre aquells que no coneixen el seu rerefons.
Barcelonins a la Rambla
Un origen del segle XV
L'esquiu dictat té arrels en un fet real. Al 1471, Catalunya va patir una greu epidèmia de sarna, una malaltia cutània provocada per àcars que generava una picor insofrible. El brot va ser tan estès i traumàtic que l'any va quedar gravat en la memòria col·lectiva, i amb el temps, va passar a utilitzar-se com a sinònim de quelcom molt antic.
Així va néixer "l'any de la picor", que encara avui perviu en la llengua catalana com a referent cultural i històric disfressat de frase col·loquial.
Una herència lingüística viva a Barcelona
L'ús quotidià de "ser de l'any de la picor" demostra com els esdeveniments històrics poden deixar empremta en el llenguatge popular. En ciutats com Barcelona, on el català conviu amb el castellà, frases com aquestes destaquen la riquesa i peculiaritat de les llengües locals.
A més d'aquesta, el català compta amb moltes altres expressions que, en passar-les a l'espanyol, perden totalment el sentit o la matèria cultural que les fa úniques. En una ciutat com Barcelona, on el català i el castellà conviuen cada dia, dites com aquesta actuen com a petites càpsules del passat que resisteixen al pas del temps.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial