Pèrdua massiva d'antiquaris a Barcelona: “Quan vaig arribar al Gòtic érem 70; ara en quedem sis”

Durant 30 anys, els antiquaris van dominar el paisatge comercial del Gòtic. Tanmateix, un canvi en els gustos del públic i, posteriorment, la manca de relleu generacional i l'auge del turisme de masses, van sentenciar el futur del sector a Barcelona, on sobreviuen al voltant de 30 botigues.

“En queden la meitat dels que hi havia fa 25 anys”, assenyala Sergi Clavell, president del Gremi d'Antiquaris de Catalunya, a Metrópoli.

Al Gòtic, conegut històricament com el barri dels antiquaris, amb prou feines en resisteixen sis. Un panorama que contrasta amb el de principis del segle XX, quan, segons dades del Gremi, n'hi havia més de setanta.

Oba Art Gallery, una galeria d'art del Gòtic SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Aquest fenomen, lluny de circumscriure's al nucli antic, es registra també en altres zones de la ciutat. Al carrer Consell de Cent, a l'Eixample, també han tancat moltes de les galeries d'art que hi havia.

“Hi ha hagut un canvi de fluxos i moltes galeries no han sabut connectar amb les noves generacions i aprofitar les oportunitats”, expressa Rubén Torres, fundador de la Galeria Rubén Torres –una ubicada al carrer de la Palla i una altra a Consell de Cent–.

Sector en declivi

El primer cop al sector va arribar el 1960, amb la irrupció del minimalisme. “Va ser llavors quan les coses antigues, amb història, van perdre espai”, precisa Artur Ramon Navarro, propietari d'Artur Ramon Art, una de les galeries d'art més antigues de Barcelona.

L'empresa familiar es va fundar a Sitges el 1883, però el 1942 es van traslladar al número 25 del carrer de la Palla, al Gòtic, “que en aquells moments era el centre neuràlgic barceloní del comerç d'antiguitats”, expressa ell mateix a aquest mitjà.

Objectes del comerç Antiguitats Sandoval, al Gòtic SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

També va ser testimoni –i partícip– de l'auge del sector a la capital catalana Olga de Sandoval, que porta més de 40 anys al capdavant de la botiga d'antiguitats del número 21 del carrer dels Banys Nous. “Quan vaig arribar hi havia al voltant de 70 antiquaris al barri; ara en quedem sis”, assenyala en conversa amb aquest diari.

Efectes del turisme

La massificació turística que ha protagonitzat Barcelona els darrers anys també ha contribuït al tancament de les botigues d'antiguitats.

Aquest fenomen ha transformat la fisonomia comercial del nucli antic, enfocada en el nou públic, majoritari que el local. “Aquí s'han assentat grans marques internacionals, que ofereixen un producte més atractiu per als turistes”, lamenta Navarro.

Un percentatge molt petit d'estrangers compra a les botigues d'antiguitats. “El tipus de turisme que ve a la ciutat, essent de masses, no s'interessa per aquests productes”, afegeix.

Tancament massiu de peixateries a Barcelona

Sense relleu generacional

Això provoca un èxode d'antiquaris a altres zones de la ciutat, com a Consell de Cent, conegut per les seves galeries d'art. Tanmateix, molts d'ells no tenen successió, motiu pel qual acaben desapareixent.

“Avui dia és complicat perquè el mercat és feble. L'única sortida que tenim és l'exportació”, assenyala Navarro, un mercat, segons ell mateix, “molt competitiu”.

Venda d'antiguitats al Mercat dels Encants GALA ESPÍN Barcelona

Tot i això, aquest antiquari mira al futur amb esperança i confia en la continuïtat de la seva professió: “cada cop som menys, és veritat, però és un ofici que sempre ha existit i que sempre existirà”.

A més, afegeix, “hi ha hagut un retorn de les coses antigues i les noves generacions –després d'una època minimalista i de desmaterialització– s'interessen per elles”.

Tancament massiu de tintoreries a Barcelona: crit d'alerta per la manca de relleu generacional

El Gòtic, el barri de l'antiquariat

De 1910 a 1936, proliferen els primers negocis d'antiquaris al nucli antic de Barcelona per satisfer la demanda d'obres d'art, concretament al carrer de la Palla. “Habitualment, a les grans capitals, s'articulaven als voltants de monuments, i en el cas de la capital catalana, a prop de la catedral”, detalla Navarro.

Fins al 1936 van ser anys d'activitat al mercat de l'art perquè molts dels objectes que havien estat expropiats de les esglésies es trobaven encara en circulació. Va ser llavors quan es va consolidar a la capital catalana l'antiquariat modern.

La seva presència va anar en augment durant les primeres dècades, però l'esclat de la Guerra Civil va provocar la destrucció de gran part del patrimoni i va paralitzar el mercat d'art.

«Després del conflicte bèl·lic, el nombre d'antiquaris assentats a la ciutat comtal cada cop serà menor i ja mai més tornarà a gaudir de l'esplendor dels inicis», escriu Navarro al seu estudi El revers de la història de l'art, al qual ha tingut accés aquest digital.

Obres d'art del comerç Antiguitats Sandoval, al Gòtic SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Tot i que aquests establiments s'han anat extingint, avui dia el Gòtic continua sent la zona que concentra un nombre més elevat de professionals.

A Barcelona també destaquen la Fira de Bellcaire o el Mercat dels Encants, amb més de set segles d'història.

La cara invisible del Mercat dels Encants, l'engranatge que manté vius set segles d'història a Barcelona