Els veïns independentistes de Bellaterra denuncien l'"afany recaptatori" de Cerdanyola: "Volen apujar la seva renda per càpita"

La històrica reivindicació de Bellaterra per segregar-se de Cerdanyola del Vallès i annexionar-se a Sant Cugat ha provocat un terratrèmol polític a tres bandes.

Després de la recent aprovació per part de la Junta de Govern d'aquest darrer municipi d'un informe que avala la viabilitat de l'annexió, la tensió s'ha disparat.

Mentre l'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, ha parlat de "traïció" institucional, els veïns impulsors del procés celebren l'avenç d'un expedient administratiu que la justícia ha obligat a tramitar i amb el qual es pretén posar fi a un procés que es va iniciar el 2015, amb una proposició d'independència fallida, i que van reprendre el 2019. "No és, per tant, una iniciativa improvisada ni partidista, sinó un exercici de democràcia veïnal, avalat legalment i judicialment", expliquen des de l'Associació Bellaterra És Sant Cugat. 

Aquesta entitat veïnal, impulsora de la iniciativa, es mostra taxativa. Chus Cornellana, vicepresidenta de la Comissió Veïnal, assegura en declaracions a aquest mitjà que la desconnexió amb el seu actual municipi és total: "Quedem absolutament desconnectats a tots els nivells, també de comunicacions".

Una "barrera" física i social

L'argument principal dels veïns no és només administratiu, sinó geogràfic i social. Cornellana explica que Bellaterra, amb uns 3.000 habitants, ha quedat aïllada del nucli urbà de Cerdanyola per infraestructures com l'AP-7, la línia ferroviària i, sobretot, el campus de la UAB creat als anys 70, que "actua com a barrera definitiva".

En canvi, la líder veïnal defensa la continuïtat urbana amb Sant Cugat, una realitat avalada pels hàbits dels residents. "Tenim estudis que mostren que el 60% de la població de Bellaterra fa vida a Sant Cugat. Ens identifiquem amb ells", afirma Cornellana. "El transport públic és una parada d'autobús", lamenta en conversa amb Metrópoli. 

La plaça del Pi a Bellaterra Wikimedia Commons

Aquest sentiment es va traduir en xifres el 2019, quan la comissió va iniciar el procés emparant-se en el Decret 244/2007. "La llei contempla que es pot tirar endavant si signa més del 50%, i a Bellaterra va signar el 61% de la gent censada", detalla la vicepresidenta.

Entre la "deslleialtat" i l'"afany recaptatori"

La reacció des de l'Ajuntament de Cerdanyola no s'ha fet esperar. Dilluns passat, l'alcalde Carlos Cordón va comparèixer per denunciar la "greu deslleialtat institucional" de Sant Cugat per emetre un informe favorable "d'esquena" al municipi.

Cordón va defensar la unitat territorial i va recordar que el seu govern estava ultimant un nou conveni per triplicar el finançament de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra.

L'associació veïnal també ha volgut respondre a les dures acusacions llançades per Cordón. Cornellana nega taxativament que existeixi una conspiració política i torna el cop: "La veritable deslleialtat és la de l'Ajuntament de Cerdanyola envers Bellaterra des de sempre". Per a la portaveu, l'informe de Sant Cugat és una resposta "tècnica" a una realitat administrativa.

Així mateix, ha acusat l'alcalde Cordón d'intentar "fer política" amb un procés que ja està en mans dels tribunals i la Generalitat.

Afany recaptatori

Per a l'associació veïnal, aquests moviments arriben tard i responen a interessos econòmics. En ser preguntada sobre si Cerdanyola vol retenir-los per motius fiscals, Cornellana és contundent: "Absolutament".

"Tenen un afany recaptatori i també l'afany que la renda per càpita de Cerdanyola sigui més alta gràcies a la part residencial de Bellaterra", afegeix. "Bellaterra és econòmicament autosuficient. L'annexió no suposaria una càrrega per a Sant Cugat, ni tampoc compromet la capacitat de Cerdanyola per atendre les seves necessitats ordinàries", desenvolupa. 

Ajuntament de Cerdanyola en una imatge d'arxiu Ajuntament de Cerdanyola

La vicepresidenta denuncia un greuge comparatiu en els serveis: "No ens deixen marxar, però tampoc inverteixen. No tenim els serveis mínims obligatoris: ni ambulatori (CAP), ni biblioteca, ni pavelló esportiu... cosa que altres barris de Cerdanyola sí que tenen".

Creixement en altres zones de Bellaterra

A més, Cornellana revela una profunda discrepància en el model de creixement territorial. La responsable de l'associació assenyala que, mentre Cerdanyola aposta per grans desenvolupaments com l'ampliació del Parc de l'Alba i el nou pol tecnològic al voltant del Castell de Sant Marçal, els veïns de Bellaterra se senten aliens a aquesta expansió.

"Tenen l'oportunitat de fer allà una zona residencial si és el que els convé, però nosaltres quedem aïllats", lamenta la vicepresidenta, subratllant que la seva prioritat és mantenir la qualitat de vida residencial i els serveis bàsics, no ser una peça més en els macroprojectes metropolitans de Cerdanyola.

Aval tècnic de Sant Cugat i batalla judicial

El conflicte actual es va desencadenar després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en una sentència ferma de 2025, obligués Cerdanyola a tramitar l'expedient de segregació que havia intentat bloquejar.

En compliment d'aquest tràmit, Sant Cugat va emetre el passat 8 de gener un informe preceptiu. En ell, el govern santcugatenc conclou que la integració és viable tant geogràficament com econòmicament, complint els requisits legals de continuïtat urbana i capacitat financera.

Tanmateix, Sant Cugat ha matisat que, si es produeix l'annexió, seria el seu propi ple qui decidiria l'organització administrativa, deixant en l'aire el manteniment de l'estructura política de l'EMD.

Després del vistiplau al document, la cúpula del govern de Sant Cugat ha sortit al pas per defensar la seva actuació, assegurant que es limita a complir amb la legalitat vigent i a "respectar la voluntat" dels veïns que van impulsar el procés.

Josep Maria Vallès, alcalde de Sant Cugat en una imatge d'arxiu Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Jordi Puigneró, tinent d'alcaldia, ha justificat el moviment com una resposta administrativa obligada per la normativa actual davant una demanda ciutadana. Bernat Picornell, tinent d'alcalde de Drets, Dinamització de la Ciutat, Comerç i Seguretat, ha intentat rebaixar la tensió política subratllant el caràcter asèptic del tràmit.

Segons Picornell, l'informe respon únicament a qüestions "tècniques" sense entrar encara en el fons polític ni en la "concreció dels costos dels serveis", un debat que el consistori posposa per a fases més avançades de l'expedient.

La Generalitat té l'última paraula

Amb els informes sobre la taula, el procés entra en una fase decisiva. L'expedient haurà de ser remès a la Generalitat de Catalunya, que és qui té la competència final per aprovar o denegar l'alteració dels termes municipals. S'espera una resolució abans de l'estiu. 

Des de l'associació veïnal confien que el criteri sigui tècnic i no polític. "Qui decidirà serà la Generalitat segons aspectes tècnics", insisteix Cornellana, que recorda que ja van intentar independitzar-se com a municipi propi el 2015 sense èxit, fet que els va portar a buscar la "fórmula de l'annexió" a Sant Cugat com a única via de sortida.

Cerdanyola, per la seva banda, ja ha anunciat que prepara informes per justificar la "inviabilitat" de la proposta al·legant un "precedent perillós" per al país.

Els veïns de Bellaterra, en canvi, asseguren que la ruptura emocional ja és un fet, ara només falta l'administrativa. "Sant Cugat ja té experiència amb altres zones com Valldoreix i vol aquesta annexió", conclou Cornellana, que reconeix que són "conscients que hi ha opinions diverses i legítimes al voltant d'aquest procés".