Portal de l’Àngel és, per a molts, com un caramel enverinat. Si bé la seva popularitat la converteix en una de les vies més atractives de Barcelona, un cop allà, els seus preus desorbitats i les característiques de les superfícies que ofereix fan gairebé impossible mantenir-se a l’avinguda. Només les grans empreses s’ho poden permetre, que a poc a poc han anat arraconant el petit comerç local.
“És un dels carrers comercials més sol·licitats, formant part dels principals eixos prime de la ciutat. L’interès inversor i de retailers nacionals i internacionals es manté elevat, mentre que l’oferta és limitada”, assenyala Clara Matías, directora de Retail a Laborde Marcet.
Vaivé de comerços
L’últim a baixar del vaixell ha estat Vodafone, que després de 12 anys a Portal de l’Àngel va tancar el passat 17 de novembre, deixant lliure un local de més de 300 metres quadrats. Després de la seva marxa –que va avançar aquest mitjà en exclusiva–, Telefónica es manté com l’única empresa de telefonia present al carrer.
El tancament ha despertat –de nou– l’interès comercial i, segons confirmen fonts de Savills a Metrópoli, l’espai ja s’ha llogat. Aquesta tendència es manté en línia amb el que ha passat els darrers mesos, marcats per diversos vaivens comercials. Una rotació que, segons apunta Matías, forma part del procés natural dels eixos consolidats.
Una de les arribades més sonades ha estat la de JD Sports, que va obrir a mitjan novembre al número 9 la seva botiga més gran d’Europa, de 1.500 metres quadrats, ocupant l’espai que van deixar dues històriques de l’avinguda: l’emblemàtica Disney –tancada el 2022– i H&M.
La nova botiga de JD Sports a Portal de l’Àngel
La italiana Dan John també ha inaugurat una flagship store al número 16, mentre que New Balance s’ha instal·lat a la confluència amb el carrer Arcs. Així mateix, New Era ha aterrat al 36, on es trobava Rituals. Legit –abans Alain Afflelou– se suma als nouvinguts al número 23.
D’altra banda, ha tancat Calzedonia, que ocupava el local del 3-5. Al seu lloc ha obert Pop Mart, la popular botiga de figuretes importades de la Xina.
Pressió sobre els preus
L’avinguda està formada per uns 52 locals, més de la meitat dedicats al sector tèxtil i del calçat. Malgrat les últimes obertures, la taxa de superfície disponible a Portal de l’Àngel se situa en un 25,7 %.
La major part d’aquesta disponibilitat (un 22,5 %) correspon a l’antic edifici de El Corte Inglés, que va tancar el 31 d’agost de 2024. L’immoble ocupa una superfície de 17.813 metres quadrats, que ja compta amb els seus primers llogaters. S’han confirmat dues obertures als baixos comercials que, tot i que encara no s’han fet públiques, se sap que tindran lloc a finals de 2026.
El projecte de reconversió d’El Corte Inglés en un immoble amb 3-4 unitats retail i oficines suposarà un impuls per al carrer, apunten des de Laborde Marcet a aquest diari, contribuint al seu reposicionament i exercint pressió sobre els preus, especialment als locals amb millors façanes i superfícies més eficients.
Entrada a El Corte Inglés de Portal de l’Àngel, tancat des d’agost de 2024
A la caça del primer lloc
Durant una dècada, Portal de l’Àngel va ser el carrer comercial més car d’Espanya. La seva ubicació li atorga un alt trànsit de vianants, ja que uneix la plaça Catalunya amb la Catedral de Barcelona en una línia recta de menys de 90 metres. Precisament per això, els locals disponibles són molt cobejats.
El màxim històric es va assolir el 2019, quan els preus van arribar a 3.420 euros per metre quadrat. Aquell mateix any, el passeig de Gràcia li va arrabassar el primer lloc, mantenint-se fins avui. Tot i que després de la pandèmia els lloguers a Portal de l’Àngel –i a Barcelona en general– van caure de manera significativa, el 2024 es va tornar a fregar aquell rècord de 2019, amb preus de 3.000 euros per metre quadrat.
La tendència a l’alça dels darrers mesos apunta a un nou creixement, que podria retornar a l’avinguda la seva posició com la més cara del país.
Portal de l’Àngel amb locals de lloguer disponibles
“Després de l’impacte de la pandèmia, la via s’ha recuperat amb força i continua sent una de les primeres opcions per a les marques nacionals i internacionals amb un públic mass market que busquen implantar-se a Barcelona, gràcies a les seves elevades afluències i a la seva ubicació estratègica”, expressa Matías. Tot això la manté com un dels carrers comercials més prime del sud d’Europa.
Els últims supervivents
El preu de ser un dels carrers comercials més cars de la ciutat –i del país– el paguen car les botigues locals. D’entre mig centenar de botigues, només cinc són tradicionals: Prats Joiers (1934), al portal 30; tres botigues dels torrons Planelles Donat (1850), una d’elles ubicada a Portaferrissa; i la joieria Tomás Colomer (1870), ubicada al número 7.
Aquests supervivents comparteixen l’avinguda amb grans com Zara, Pull&Bear, Lefties, Benetton, Parfois, Misako… i així una llarga llista de marques que dominen l’oferta comercial.