Barcelona canvia de manera constant. També ho fa el seu teixit urbà i, per descomptat, el seu teixit econòmic, arrelat a les grans empreses amb seu a la capital catalana, però també als petits comerços tradicionals, que d'un temps ençà es troben en recessió.
Aquest espai l'ocupen, cada cop més, nous models. Comerços que venen a ocupar els buits que deixen els comerciants amb cada tancament. Entre els més visibles hi ha les macropastisseries-cafeteries, amb més de 400 establiments a la ciutat.
També els supermercats 24 hores. Ambdós casos polèmics per qüestions com ara no ajustar-se sempre a llicències d'ús, però també per la seva alta capacitat d'expansió.
Negocis subvencionats
Més enllà de l'impacte visual que pot tenir per a la ciutat la proliferació d'aquest tipus de locals, l'economista Miquel Puig ha volgut destacar que són "negocis subvencionats", entenent el terme de manera indirecta.
"Vivim en un estat del benestar, el que significa que, amb els impostos de tothom, es subvencionen una sèrie de serveis que són iguals per a tothom, com l'accés a la sanitat pública. Els treballadors que guanyen més, aporten de manera proporcional i paguen més que els que menys guanyen", introdueix.
Pastisseria Vivari del carrer Consell de Cent, a l'Eixample
D'aquesta manera, un model de negoci que té una evident capacitat d'expansió i, per tant, es dóna per fet que "genera beneficis" de manera intrínsecament relacionada amb baixos salaris implica que "l'empresari no paga pels seus treballadors el que costen".
Dit d'una altra manera, es tracta d'un model en què la societat supleix el que els treballadors d'empreses no poden aportar a l'erari públic.
Tot això, "descartant aquells models que no s'acullen a la legalitat i convenis", casos, considera, que "s'han de resoldre amb les pertinents denúncies i investigacions per part de la Inspecció de Treball".
Cal també preguntar-se si aquest model "contribueix al seu entorn", és a dir, si "satisfan una necessitat de la població" o "per posar un exemple, existeixen perquè un turista tingui accés 24 hores a comprar un souvenir", reflexiona.
Pujar els sous
Per a l'economista, es tracta d'una situació "que han d'assumir les autoritats competents en la matèria" amb una solució que veu clara: "augmentar els salaris dels treballadors". Així, es millora la seva capacitat adquisitiva i "els impostos recaptats", podent aportar més al manteniment dels serveis públics.
La nova macropastisseria de Santa Gloria a Barcelona
Per a Modest Guinjoan, també economista i autor del llibre Creixer o progressar, és important tenir en compte altres factors que determinen la capacitat d'expansió d'aquests comerços.
Substitució del comerç tradicional
Barcelona, com altres urbs, pateix una "substitució dels negocis urbans". Cada cop és més difícil trobar aquell model de una botiga regentada pel veí, al qual es coneix de tota la vida. Això es deu, valora, a dos factors determinants: la "manca de relleu generacional i la baixa rendibilitat dels negocis".
Locals d'ungles, de telefonia, macropastisseries, bars, supermercats 24 hores, perruqueries... són molts els exemples de negocis en què l'emprenedoria ha canviat de mans amb capital, en bona mesura, que prové d'origen estranger.
Locals d'El Taller, 365 i Vivari a l'avinguda del Paral·lel
I com ho fan per expandir-se amb tanta rapidesa? En el cas de les grans cadenes, teoritza, una forma pot ser mitjançant establiments franquiciats. La inversió va a càrrec d'un particular, la firma genera un benefici i subministra producte, mentre que el propietari de l'establiment s'encarrega que "els números surtin".
Una oportunitat per als migrants
Accepta que "és una forma de trobar feina ràpida, sobretot per a aquelles persones amb opcions limitades per la seva situació personal". És el cas dels migrants que "surten dels seus països d'origen a la recerca d'una vida millor".
Tanmateix, aquests models són "de generació de renda baixa. No generen riquesa i paguen salaris molt baixos als treballadors. No contribueixen a la millora de l'economia del país", opina.
Interior del SUN de la cantonada entre els carrers de València i Rogent de Barcelona
El catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, Gonzalo Bernardos, destaca que el secret perquè funcionin negocis com les macropastisseries es basa en el baix cost i l'alt marge de benefici que generen.
Ajustar-se a llicències d'ús
En el cas del cafè, per exemple, el 85% són beneficis. Cadascun d'aquests negocis "posa com a molt uns 250 euros de producte al taulell. El cost és molt baix", de manera que "amb tenir un mínim de clients assegurats" és fàcil generar beneficis.
Pel que fa a l'ocupació, coincideix amb la resta d'experts consultats que "genera feina", tot i que "són llocs de baix valor afegit". Què fer amb aquests comerços? Ajustar les llicències per eliminar la competència deslleial a bars i restaurants. "En aquest sentit, el que proposa el Gremi de Restauració és encertat", sentencia.
Dos models: qualitat contra preu
Sí que diferencia, concretament, dues classes de pastisseries-cafeteries. Unes marques que han apostat per un producte de més qualitat per diferenciar-se i guanyar clientela fixa i un altre model que aposta per un producte "de pitjor qualitat, però més barat i de masses".
Insisteix, però, en la "acceptació social" de què gaudeixen aquests comerços" gràcies, en part, a modes i hàbits de consum que han canviat a Barcelona els darrers anys. "Les pastisseries aposten per un producte premium i els snack bar de tota la vida han mort, les macropastisseries-cafeteries han ocupat aquest buit gràcies a aglutinar conceptes".
Com Guinjoan, també considera que el sector acabarà o equilibrant-se o canibalisme. "Al final, com més empreses i locals, més es repartirà la demanda i menors els beneficis. Jo crec que el model ja ha arribat gairebé al límit", valora.