Publicada
Actualitzada

No me n'aniré d'aquí”. Aquest va ser el missatge que Jordi, veí de Barcelona, va rebre de la seva llogatera el passat mes de maig, quan va finalitzar el seu contracte d'arrendament de cinc anys i després d'acumular mesos i mesos d'impagaments.

Tot i que el pis es lloga per sota del preu de mercat, la jove arrossega retards en el pagament de les mensualitats des de desembre de 2023. Durant aquest temps, ha fet fora de l'habitatge el seu marit i la seva sogra -amb qui compartia el contracte- i ha subarrendat de manera il·legal les habitacions que van quedar lliures.

Actualment, hi ha tres persones empadronades a l'apartament: la inquilina-okupa, la seva nova parella i la filla que té amb el seu ex.

Lloguer social

Jordi i la seva dona van comprar el 2003 un pis al barri de Santa Eulàlia de L’Hospitalet de Llobregat, on van viure fins al 2010, quan va morir el seu pare. Aquell mateix any, van decidir mudar-se al pis de la seva mare, a l'Eixample de Barcelona, i van posar l'apartament lliure en lloguer.

“El vam cedir a la bossa de mediació de lloguer social de L’Hospitalet. Nosaltres mai hem volgut especular amb l'habitatge”, afirma Jordi en una entrevista amb Metrópoli.

Durant deu anys, van formar part del programa de lloguer assequible, fins que el 2020 el llogater que hi residia aleshores es va mudar a El Carmel.

“Va avisar amb molt poc temps. Va ser llavors quan ens vam plantejar oferir el pis a la cuidadora de la meva mare. Sabíem que en una sola habitació, a La Torrassa i en ple confinament, hi vivien tant la senyora, com el seu fill, la nora i la neta, que era molt petita”, narra el propietari.

Pis ocupat a L'Hospitalet de Llobregat Cedit a Metrópoli

Després de visitar l'habitatge, la família va acceptar mudar-se al nou domicili.

“És un apartament amb tres habitacions, dos banys, calefacció, aire condicionat i ja moblat. Els vam dir que els l'oferíem pel mateix preu que l'anterior llogater, 700 euros”, afegeix Jordi.

Fa fora els familiars del pis

Al principi, explica Jordi, tot anava bé. No obstant això, al desembre de 2024, coincidint amb la mort de la mare del barceloní, aquest es va assabentar que una de les llogateres -la nora de la cuidadora- havia fet fora del pis el seu marit i la seva sogra i s'havia quedat l'habitatge per ella sola.

“Em van trucar dient-me que els havia tancat la porta i que no els deixava entrar a buscar les coses que encara quedaven allà”, va explicar.

El conflicte va escalar fins al punt que una nit els Mossos d'Esquadra es van personar a l'habitatge i la nora va denunciar el seu marit per maltractaments.

Un agent dels Mossos d'Esquadra - David Zorrakino - Europa Press - Arxiu David Zorrakino - Europa Press

Impagaments

Va ser en aquell moment que va començar l'odissea.

No contestava al telèfon ni als missatges. Li vaig dir que li donava un temps per trobar feina, fins a l'abril, perquè el primer mes que es va quedar sola ja no em va pagar. També li vaig demanar que deixés als seus familiars recuperar les coses del pis”, explica el propietari.

Res d'això va passar. La inquilina-okupa abonava els diners un mes sí i l'altre no, quan rebia un burofax de Jordi.

Subarrendament

A més, el propietari es va assabentar a través dels veïns de la finca que la inquilina-okupa havia començat a rellogar les habitacions que havien quedat lliures i que, més endavant, les havia ofert a familiars a canvi que cuidessin la seva filla durant el dia.

Quan va arribar l'abril, la dona li va demanar que li allargués l'estada fins a finals d'any i dos mesos més tard el va trucar per primera vegada en mesos.

“Que sàpigues que estic gravant aquesta conversa perquè així m'ho ha aconsellat la meva assistenta social. Encara que la meva sogra i el meu ex ja no estiguin al pis, el contracte segueix al meu nom i puc quedar-me fins al maig del 2025, quan finalitza”, li va dir.

Una foto d'arxiu dels serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona

Com que en aquell moment només li devia un mes i no volia generar més conflicte, Jordi va acceptar, tot i que li va advertir que no li renovaria el contracte.

I així li ho va comunicar al desembre de 2024, moment en què la llogatera va deixar de pagar les mensualitats.

La demanda

Fart d'esperar i sense poder mantenir el contacte amb la llogatera, Jordi va presentar una demanda, però no va ser fins aquest octubre que no la van notificar oficialment.

En la seva contestació, la dona va reclamar una indemnització de més de 2.000 euros. Segons l'escrit, Jordi no li hauria informat de cap de les pujades del lloguer aplicades des de 2021, increments que -assegura el propietari- es van fer conforme a l'IPC i dins de la legalitat.

El procediment es troba actualment en la fase de valoració de la vulnerabilitat de la llogatera.

“El problema és que els serveis socials no comproven absolutament res. Ningú ha anat al meu pis a veure quanta gent hi viu, ni a revisar la factura de la llum o de l'aigua. Tampoc han comprovat que ella té feina i cobra, probablement, uns 2.000 euros, i que conviu amb la seva nova parella, que també té feina”, critica Jordi.

Ciutat de la Justícia EUROPA PRESS

Ara hauran d'esperar fins al febrer, quan se celebrarà la vista, si no hi ha cap retard.

Tot i així, el Govern d'Espanya ja ha prorrogat el Reial decret llei 11/2020, aprovat durant la pandèmia, que permet paralitzar els desnonaments de llogaters considerats vulnerables, fins i tot quan existeix una ordre judicial de desnonament. De manera que tot apunta que el llançament no es produirà en cas d'haver-hi sentència favorable.

Llogar o no

"Si aconsegueixo recuperar el pis no sé què faré. Ja no vull llogar-lo a persones que no tinguin una solvència econòmica mínima ni a famílies amb fills petits", afirma.

"A més, probablement se m'hauran tret les ganes de tornar-lo a llogar quan vegi l'estat en què està. Sé que el parquet està destrossat perquè tenen un gos que no surt mai de casa i que fa totes les seves necessitats allà", lamenta.

Jordi explica que tant ell com la seva família han patit també perjudicis psicològics per la incertesa que els ha provocat la situació durant els darrers dos anys.

"Jo he estat llogater i estic d'acord amb les zones tensionades i amb que existeixi seguretat jurídica per a ambdues parts, però el que no pot fer el Govern és que, per ajudar uns, perjudiqui altres", denuncia.

Notícies relacionades