Un total de set empreses constructores de primer nivell optaven a construir els 64 habitatges socials de l'edifici que ocuparà part del terreny del conegut bingo Billares, a la confluència dels carrers Gran Via amb Nàpols.
Finalment, l'escollida va ser Copcisa, una empresa familiar en mans d'una família de Terrassa, localitat on va ser fundada el 1965. El seu president, Eloi Carbonell, compta al seu consell d'administració amb Benet Armengol i Alfredo Pastor, mentre que el director general és Jordi Puigferrat.
L'edifici a construir costarà a les arques municipals 12.963.947 euros i haurà d'estar acabat en 32 mesos, és a dir, per a l'estiu de 2028.
Dos ascensors
Es tracta d'un solar de 1.187 metres quadrats que acollirà 64 habitatges socials. D'aquests, 51 tenen dos dormitoris dobles, mentre que 13 tindran dos dormitoris, un disposarà d'una habitació doble i un altre més tindrà una habitació senzilla. El projecte preveu que la finca disposi de dos ascensors.
El projecte de l'edifici relata que “l'emplaçament del projecte és molt significatiu en tant que es tracta d'una zona especialment protegida de l'Eixample de Barcelona”. Al solar existent, hi ha tres acàcies “de poca entitat” que s'han de retirar.
L'edifici de Nàpols al costat de la zona de gossos on es farà el CAP de Fort Pienc / MA - JORDI SUBIRANA
Descontaminació del solar
A més, precisa que es procedirà a un treball de descontaminació del solar. “La capa superior del sòl, de 75 centímetres, es pot considerar la més contaminada, sense perill per a la salut humana, per l'efecte d'un terraplenament defectuós”.
A l'edifici hi anirà un centre d'atenció primària (CAP) per al barri de Fort Pienc, que els veïns fa gairebé dues dècades que reclamen. L'equipament sanitari ocuparà la planta baixa i part de l'altell, la primera planta i el soterrani. El CAP, però, serà objecte d'una licitació i pressupost a part.
Elevada qualitat de vida
El projecte s'ha realitzat tenint en tot moment present les necessitats d'una elevada qualitat de vida als habitatges socials que es construeixin.
Així, el projecte adverteix que “atenent la dualitat que suposa el soroll existent a la Gran Via i la relació dels programes del projecte, és a dir, la coexistència entre l'equipament sanitari i els habitatges, es proposa situar l'equipament sanitari a les plantes baixa, altell i parcialment a la primera planta, estant aquesta darrera ocupada pel programa de l'equipament sanitari al llarg de tota la façana que dóna al carrer, allunyant els habitatges del soroll, alhora que atorga una unitat compositiva en aquesta primera planta de l'edifici”.
El terreny de les futures vivendes socials
El soroll, sota control
Per blindar de la contaminació acústica els pisos, es pretén “col·locar a les plantes baixes i altell de l'edifici un espai de transició al llarg de tota la façana, que actuï com a element de separació entre l'espai públic i l'equipament sanitari, aconseguint d'aquesta manera una millor intimitat per a l'activitat de l'equipament, així com una mitigació acústica i climàtica respecte a l'exterior”.
Així mateix, s'incideix que s'ha de “prestar molta atenció a la protecció acústica dels pisos ubicats al xamfrà i als que donen a la façana de Gran Via, a causa de les alertes que es deriven del mapa acústic de la zona”.
La façana de Gran Via té una mica més de 14 metres, que se sumen als 19,75 metres que fa el xamfrà i als 31 restants que donen al carrer Nàpols.
Interior d'una sala de Bingo Billares
Aparcament de bicicletes
L'edifici tindrà una planta subterrània amb tres àrees diferenciades: un aparcament amb rampa d'accés que disposarà d'un ascensor i una escala que el comuniquen amb la planta baixa; una altra d'emmagatzematge del CAP que va a les plantes immediatament superiors; i una tercera on aniran els espais d'instal·lacions de comunicació (telefonia, Internet o televisió), així com la cambra de residus i un aparcament de bicicletes.
A la seva coberta, disposarà de 154 metres quadrats per posar-hi estenedors comunitaris, així com espai per a instal·lacions de telecomunicacions, xemeneies de ventilació i plaques fotovoltaiques.
Aquest projecte ja s'havia gestat en l'època en què Jordi Hereu era alcalde, però després va caure en l'oblit, fins que l'actual alcalde, Jaume Collboni, el va rescatar de la paperera, li va donar perfil i espera materialitzar-lo en menys de tres anys.