El secret més ben guardat de la Nova Esquerra de l’Eixample està a punt d'obrir les seves portes de bat a bat en una nova etapa.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat aquest dimarts, 13 de gener, que la antiga seu de l'editorial Gustavo Gili es transformarà de manera permanent en la Casa de l'Arquitectura de Barcelona, un equipament que neix per ser el cervell i el cor de la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura de la UNESCO el 2026.
L'edifici, situat a l'interior d'illa delimitat pels carrers Rosselló, Còrsega, Calàbria i Viladomat, va ser adquirit per l'Ajuntament a finals de 2021 per 9,7 milions d'euros. La gestió de l'equipament recaurà en la Fundació Mies van der Rohe, una de les institucions de referència internacional en la promoció de l'arquitectura contemporània.
"Centre de referència de l'arquitectura"
“La ciutat necessitava un centre de referència i interpretació de l'arquitectura”, ha assegurat Collboni.
“Creiem que l'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili és l'espai adequat”, ha afegit l'alcalde, que ha avançat que el centre començarà a exercir la seva activitat com a centre dedicat a l'arquitectura a partir del 12 de febrer, amb exposicions i debats que marcaran les línies del seu futur programa.
Un edifici emblemàtic del racionalisme català
La futura Casa de l'Arquitectura s'instal·larà en un dels edificis més singulars del racionalisme català de mitjans del segle XX. Projectat pels arquitectes Joaquim Gili i Francesc Bassó —membres del Grup R—, l'immoble va ser concebut per representar la identitat de l'editorial Gustavo Gili, fundada el 1902 i estretament vinculada a la difusió de llibres d'arquitectura i art.
L'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili / ARXIU
Construït el 1960 i guardonat amb el Premi FAD d'Arquitectura el 1961, l'edifici destaca per la seva composició de volums geomètrics articulats mitjançant patis de ventilació i il·luminació, jardins interiors i recorreguts de formes ondulades, amb una clara primacia de la funcionalitat.
Es tracta, a més, d'una de les poques illes de l'Eixample que conserva la tipologia oberta plantejada per Ildefons Cerdà.
L'immoble està protegit com a bé cultural d'interès local i es troba en procés de ser declarat bé cultural d'interès nacional, cosa que reforça el seu valor patrimonial dins el teixit urbà de Barcelona.
Un llegat més enllà de 2026
La creació de la Casa de l'Arquitectura de Barcelona s'emmarca en l'estratègia de llegat de la Capital Mundial de l'Arquitectura 2026.
Més enllà del calendari d'activitats previst per a aquell any, el nou equipament aspira a consolidar-se com un espai permanent de pensament crític sobre l'urbanisme, el paisatge i l'arquitectura, obert tant a professionals com a la ciutadania.
“És molt important que una ciutat tingui espais que reflexionin sobre el sector”, ha subratllat Collboni, qui ha defensat el paper de l'arquitectura com a eina clau per abordar reptes com l'habitatge, la sostenibilitat o la qualitat de l'espai públic.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en una imatge d'arxiu
Més de 1.500 activitats
Barcelona es convertirà el 2026 en l'epicentre global de l'urbanisme sota el títol de Capital Mundial de l'Arquitectura, una distinció atorgada per la UNESCO i la UIA.
Durant onze mesos, la ciutat es transformarà en un gegantí laboratori ciutadà amb més de 1.500 activitats que busquen democratitzar l'arquitectura, portant-la més enllà dels estudis professionals per situar-la al centre de la conversa pública.
L'objectiu és que els barcelonins redescobreixin el seu entorn i comprenguin com el disseny dels seus carrers i places impacta directament en la seva qualitat de vida i en el seu benestar quotidià.
"Deu mesos, deu districtes, deu seus"
El programa destaca per la seva ferma aposta per la descentralització, operant sota el lema "deu mesos, deu districtes, deu seus".
Aquesta estructura permetrà que cada barri sigui protagonista, posant en valor no només els monuments icònics, sinó també l'arquitectura quotidiana i els reptes específics de cada territori, com l'habitatge assequible i l'adaptació al canvi climàtic.
A més de grans fites com el Congrés Mundial d'Arquitectes, la iniciativa deixarà un llegat tangible a la ciutat, incloent-hi la transformació de mitgeres i la creació d'una gran maqueta de Barcelona, consolidant el compromís de la capital catalana amb un model urbà sostenible, habitable i profundament humà.