Óscar, gestor de la històrica discoteca Volta de Barcelona: "Veo força negre el futur del 'Triangle Golf'"

El Triangle Golf de Barcelona, també conegut com Marina pels assidus a causa de la proximitat de l'estació de metro homònima, ha donat nits de festa i diversió a generacions de barcelonins durant dècades. Situada a prop del centre de la capital catalana, des del seu boom, a la dècada dels 90, ha albergat sales de concerts, discoteques i bars on s'ha socialitzat la joventut de la ciutat.

És en aquesta zona clau on han prosperat locals com la internacionalment coneguda Razzmatazz, però també l'emblemàtica Sala Bòveda. Amb un estil més de nínxol, ha donat cabuda a generacions de rockers des de la inauguració del seu primer local, el 1991.

"Bòveda neix de la mà del meu pare que, juntament amb uns socis, va obrir el que va ser un bar musical orientat al pop-rock nacional i internacional al carrer de Pallars". En aquell moment, "només hi havia l'antiga sala Celeste (ara Razzmatazz) i el Ceferino", explica en una entrevista a Metròpoli Óscar Martínez, actual gestor de la Bòveda.

Aquell barri industrial va prosperar, es va convertir en una zona de festa popular i, uns anys després, ja hi havia vuit sales i més de 30 bars, convertint-se en un dels principals pols d'oci nocturn a la ciutat.

"La marina d'aleshores era espectacular, s'hi ajuntava gent de tots els estaments socials i tribus urbanes. Era un públic molt local, per la qual cosa raro era que entre dos grups no hi hagués dues persones que no es coneixessin. Era un ambient molt sa, jo sempre he treballat molt a gust aquí", relata Martínez.

La nova Bòveda

Però després del boom inicial --no exempt de problemes-- com baralles amb els skinheads, va arribar una requalificació de terrenys l'any 1994 per l'expansió del 22@. Aquell, anys després, va acabar per desencadenar el tancament de la primera Bòveda, allà pel 2007. "Avui en dia és un edifici d'oficines", explica.

El 2013, "juntament amb el meu soci Edu vam recuperar el projecte" a la nau que va albergar l'antiga Sala Mefisto, al 33 del carrer de Roc Boronat. Es va apostar per mantenir l'essència inicial, optant pel heavy, el metal i maridant-ho amb aquells grups de rock nacional que tant havien sonat al carrer de Pallars, com Extremoduro.

En aquestes dècades, les sales i bars han vist com l'expansió urbanística els obligava a conviure amb cada vegada més habitatges i, per tant, veïns, que van arribar amb la marxa dels magatzems i naus industrials.

Havent convivit, o no. Avui en dia, explica, "només queden tres discoteques i uns deu bars", la meitat dels quals, avança a aquest mitjà, "estan destinats a tancar". En els últims trenta anys, cada local que baixava la persiana a la zona ha suposat una llicència menys per a la ciutat.

El Triangle Golf, en declivi

Amb aquest panorama, planteja com "inciert" i "fosc" el futur de l'oci nocturn a la zona. El cèntric districte de Sant Martí "fa anys que no pot obrir nous locals, sales, discoteques o bars musicals" en el que, per a ell, és "una prova pilot" que podria extrapolarse "a la resta de la ciutat".

A més, "la meitat dels bars del triangle golf que encara aguanten estan destinats a desaparèixer, ja sigui en cinc mesos o en dos anys", ha avançat a aquest mitjà.

Tampoc compten amb l'ajuda necessària de les administracions. Entén que el soroll pugui molestar, però assegura que entre diversos establiments porten "més de 2 milions invertits des de 2014 en articular a agents cívics. S'ha pagat també seguretat privada i patrulles dels Mossos i la Guàrdia Urbana".

No obstant això, les queixes veïnals del que passa a la zona se les emporten els propietaris. "Hem demanat reforç policial, que posin més patrulles. Nosaltres només podem ocupar-nos del que passa als locals, a la porta i a l'andana que envolta l'establiment", però "se'ns ha dir que no hi ha pressupost".

Més col·laboració amb l'Ajuntament

I Com hauria de ser la relació amb les administracions? Martínez fa una crida a la col·laboració. Els locals proporcionen "un entorn segur" on sortir, amb uns estàndards de qualitat, on "es compleixen les normes". Per la seva part, l'ajuntament hauria de "fer-se cárrec del carrer", ja sigui amb "tancaments dels carrers o més patrulles". 

D'altra banda, entén que cal "treballar amb la legalitat", però es podria "moderar la pressió" sobre les sales. "Una cosa és treballar amb la legalitat i una altra és buscar la més mínima cosa per aixecar un acta. No dic que ens donin llibertat total, però ha de ser un quid pro quo", critica.

La nit barcelonina

Tampoc ajuda la pressió fiscal. "Tenim una sòcia que no veiem mai ni inverteix res, però va a 50%, que és Hisenda", ironitza. Els locals suporten "molta pressió per part de les administracions. Ens miren amb lupa. De vegades dóna la sensació que a l'empresari de nit se li tracta com a un delinqüent", sentencia.

I alerta: "Barcelona és una ciutat que viu de dia i viu de nit. Si deixem que la nit mori aquí, la perdrem per a els nostres joves, que dins dels locals poden gaudir d'un oci controlat i amb seguretat, però també perdrem part del turisme i empresaris de la nit, que es decantaran per altres ciutats, com Madrid o València".

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial