Barcelona lidera un pla europeu per mobilitzar 300.000 milions en habitatge.

Barcelona i altres 15 ciutats europees han presentat aquest dijous a la Comissió Europea un ambiciós pla per fer front a la crisi de l'habitatge.

La proposta inclou la creació d'un fons amb capacitat per mobilitzar 300.000 milions d'euros i una clàusula d'escapada fiscala que permeti que la despesa pública en habitatge no compti com a dèficit.

El alcalde de Barcelona, Jaume Collboni

“El pla és una prova del nostre desig de col·laborar”, ha defensat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a Brussel·les, després de reunir-se amb la vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, i el comissari d'Energia i Habitatge, Dan Jørgensen.

Ciutats per a 80 milions de persones

En el pla participen ciutats com Àmsterdam, París, Milà, Roma, Lisboa o Varsòvia. Representen un total de 80 milions d'habitants i comparteixen una mateixa conclusió: l'habitatge s'ha convertit en la principal font d'inegualtat a Europa.

Jørgensen ha estat contundent: “Massa gent no pot permetre's un habitatge decent. És completament inacceptable”.

Dades alarmants: lloguers pugen un 60%

Els promotors del pla denuncien un error de mercat. En els últims deu anys, el lloguer ha pujat un 60% de mitjana a la UE i el preu de compra, un 78%. L'esquilibri entre oferta i demanda ha disparat l'emergència habitacional.

Una vivienda de lloguer a Barcelona

Per això, reclamen que la Comissió Europea assumeixi un rol actiu i estructural en aquesta matèria, alguna cosa que Ribera ja ha qualificat com a “una competència nova” per a les institucions europees.

Fons, rehabilitació i pressió fiscal

El pla proposa:

• Fons europeu d'emergència per a habitatge assequible, amb recursos del Next Generation i finançament privat.

• 200.000 noves vivendes socials i assequibles.

• 1 milió de llars rehabilitades fins al 2030.

• 100.000 milions en subvencions directes.

• Criteris objectius per prioritzar les zones més tensionades.

A més, les ciutats demanen que la despesa en habitatge no compti com a dèficit públic, una mesura clau per facilitar l'endeutament de països i municipis que no poden esperar al proper marc financer europeu (2028-2034).

La rehabilitació, clau per al futur

El pla no es limita a construir. També insisteix en la necessitat de rehabilitar el parc d'habitatge existent: la meitat de les cases europees són anteriors a 1980 i només el 5% han estat renovades.

Segons el Banc Central Europeu, es necessitarien 275.000 milions d'euros anuals per adaptar les vivendes als reptes energètics i climàtics.

Pressió sobre les capitals

Les ciutats demanen també que l'habitatge entri al Semestre Europeu, el mecanisme amb el qual Brussel·les avalua l'economia de cada país, per pressionar als governs a prendre mesures urgents.

I reclamen una reforma de les normes sobre ajudes d'Estat perquè les inversions públiques en habitatge siguin viables i no penalitzin fiscalm ent als territoris més afectats.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial