Macropla europeu d'habitatge: Barcelona i 15 ciutats porten a Brussel·les un pla urgent per garantir habitatge assequible.
Collboni presenta a Brussel·les una proposta juntament amb altres grans ciutats que reclama un fons de 300.000 milions i que la despesa pública en habitatge no computi com a dèficit
Collboni defensa a Brussel·les la reserva del 30% d'habitatge protegit com a model europeu
Notícies relacionades
Barcelona ha assumit aquest dijous un paper coprotagonista en el disseny de la futura política europea de vivenda.
L'alcalde Jaume Collboni ha presentat a Brussel·les, juntament amb altres quinze grans ciutats del continent, un ambiciós pla que proposa mobilitzar fins a 300.000 milions d'euros d'inversió per fer front a l'augment de l'emergència habitacional.
L'iniciativa, que s'ha lliurat a la Comissió Europea (CE), inclou una clàusula perquè la despesa pública en habitatge no computi com a dèficit, i busca influir en el full de ruta comunitari sobre habitatge assequible que es presentarà al 2026.
“El pla és una prova del nostre desig de col·laborar en el desenvolupament del pla d'habitatge assequible de la Comissió Europea”, ha afirmat Collboni en roda de premsa.
Anne Hidalgo (París) , Roberto Gualtieri (Roma) i Jaume Collboni (Barcelona), al Cercle d'Economia
L'alcalde ha subratllat que la manca d'accés a un habitatge digne constitueix “la principal font d'inequalitat a la UE”, i ha reivindicat el paper actiu de les ciutats en la recerca de solucions estructurals.
Proposta conjunta davant la Comissió Europea
La proposta ha estat lliurada a tres alts càrrecs comunitaris: la vicepresidenta per a la Transició Neta, Justa i Competitiva, Teresa Ribera; el vicepresident de Cohesió i Reformes, Raffaele Fitto; i el comissari europeu d'Energia i Habitatge, Dan Jørgensen.
Aquest últim ha qualificat la situació com “totalment inacceptable” i ha agraït les aportacions de les ciutats impulsors, que representen a 18 milions de ciutadans europeus.
Un fons d'emergència i una clàusula d'escapada fiscal
El pla planteja la creació d'un fons europeu d'emergència per a habitatge assequible, finançat parcialment amb recursos no executats del programa de recuperació Next Generation i altres eines que atreguin inversió pública i privada.
La clàusula d'escapada proposada permetria que la despesa destinada a habitatge no es consideri dèficit públic, facilitant així l'endeutament dels Estats i municipis amb mercats immobiliaris tensions.
Blocs d'habitatges residencials a Barcelona
Entre 2028 i 2034 es definirà el pròxim marc financer europeu, però els promotors del pla adverteixen que la situació és urgent i que no es pot esperar.
Per això, suggereixen incorporar l'habitatge al Semestre Europeu, el mecanisme amb el qual Brussel·les avalua les polítiques econòmiques i socials dels Estats membres, i reformar les normes sobre ajudes d'Estat per facilitar la construcció i rehabilitació.
Objectius concrets: 200.000 habitatges nous i un milió rehabilitats
Les setze ciutats signants —entre elles Àmsterdam, París, Milà, Roma, Budapest o Lisboa— estimen que necessiten 80.000 milions d'euros fins al 2030 per construir 200.000 nous habitatges socials i assequibles i rehabilitar un milió de llars.
L'objectiu: un habitatge assequible per cada 100 habitants i cinc rehabilitades per cada 100 persones.
Segons el Banc Central Europeu, la meitat del parc residencial europeu es va construir abans del 1980, i només el 5 % ha estat renovat.
Per revertir aquesta tendència, el pla eleva a 300.000 milions la inversió anual necessària en tota l'UE, dels quals un terç haurien de destinat a subsidis directes.
Criteris per prioritzar les zones més tensionades
El repartiment dels fons es faria en funció de criteris objectius que permetin identificar les zones amb major tensió immobiliària. Entre ells, figuren:
-
L'augment sostenit de preus per sobre de l'IPC
-
Que més del 10 % de la població dediqui més del 40 % dels seus ingressos a l'habitatge
-
Que el rendiment brut dels lloguers superi el 6 %
-
Escassetat d'habitatge buida
-
Elevada presència d'habitatges turístics o temporals
-
Llistes d'espera per a habitatge públic i social
Brussel·les valora la proposta de les ciutats
La vicepresidenta comunitària Teresa Ribera ha valorat positivament la proposta, que considera “una contribució molt valuosa” en un àmbit que, fins ara, ha quedat fora de les competències de la Comissió. Ribera ha advocat per “unir forces” entre institucions per fer front a una crisi que afecta de forma directa a les classes mitjanes.
Collboni ha deixat clar que “el punt de partida és comú”, i que els governs locals estan disposats a actuar on el mercat ha fallat.
*Aquest article ha sigut traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial
