Les escoles d'alta complexitat a Barcelona, al límit: "Falten recursos per frenar la caiguda del rendiment"

Catalunya concentra 730 escoles d'alta i molta complexitat, les quals acullen grans proporcions d'alumnat pobre, immigrant i amb necessitats educatives urgents.

Moltes d'elles es troben a Barcelona i als entorns urbans de la comunitat catalana.

Les escoles concertades de barri de Barcelona, ofegades pel retard dels pagaments i la infrafinançament

Són dades de l'últim informe publicat per la Fundació Bofill i presentat aquest dimarts, 27 de maig, que assegura que els centres d'alta complexitat representen el 24% del total i en la majoria dels casos presenten taxes més altes d'abandonament escolar i baix rendiment escolar.

Estudiants de matrícula viva

“Les condicions dels alumnes són molt pitjors i es requereixen més recursos, perquè hi ha molta més matrícula viva”, ha explicat el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, durant la presentació. 

Els estudiants de matrícula viva són aquells que arriben a mitjan curs. En el que portem del curs 2024-2025, es calcula que hi ha 74.328 alumnes amb aquestes característiques.

Nens en una classe de Salesians Horta SALESIANS HORTA

“Ni la pobresa, ni els estudiants de matrícula viva, ni les complexitats són un problema. El repte ve quan aquestes necessitats les concentres en centres determinats, un de cada quatre, en aquest cas. No es tracta d'una cosa anecdòtica”, ha expressat Palacín. 

Segons l'estudi, a Catalunya hi ha 240 centres de molt alta complexitat i 490 d'alta complexitat.

Falta de temps i recursos

L'estudi constata que un 60% dels professors d'aquests centres veuen difícil millorar els resultats dels seus alumnes, mentre que en la resta de centres aquest percentatge descendeix al 40%. 

Tancament sobtat d'una famosa llar d'infants de Montjuïc: adéu a un altre centre a Barcelona

La falta de temps, d'estabilitat del claustre, d'instruments adequats per a l'avaluació i el suport de l'administració dificulta que puguin millorar els resultats. "Manquen recursos per frenar la caiguda del rendiment", han resumit en la presentació. 

Entre 2018 i 2023, es va substituir un 53% del claustre en els centres de màxima complexitat, una mobilitat que perjudica a l'alumnat vulnerable, els quals "més necessitat de vincle i professionals de referència" necessiten, es desprèn del document.

"Justícia social"

“Són centres que tenen autonomia pedagògica, però amb dificultats per desplegar-la”, ha assenyalat el director de l'equip d'investigació de l'estudi, Antoni Verger.

Segons Verger, el professorat sent pressió per millorar els resultats, però no poden per falta de condicions bàsiques com recursos, temps, acompanyament i estabilitat. “Prioritzar aquests centres és una qüestió d'eficàcia, però també de justícia social”, ha defensat.

Una nena jugant AYUNTAMIENTO DE BARCELONA

Propostes

A partir de les conclusions de l'estudi, la Fundació Bofill ha proposat set mesures sistemàtiques, com la reducció d'una hora lectiva per als professors dels centres de màxima complexitat, per tal que la puguin dedicar a preparar activitats de classe i individualitzades.

Promouen la col·laboració entre els diferents centres escolars d'una mateixa zona i més formació per al professorat en matèries com la convivència i l'ensenyament a estudiants en entorns multiculturals.

També recomanen incrementar el personal no docent -socio-sanitaris, logopedes, orientadors…-, a més de realitzar proves diagnòstiques anuals per a 4t de primària i 2n d'ESO adaptades a cada centre i proves de competències bàsiques cada dos anys.

L'informe s'ha elaborat a partir d'una enquesta a 852 docents de 78 centres de primària i secundària de Catalunya, tant públics com concertats, i 68 entrevistes.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial