Pensionistes que es veuen obligats a compartir pis a Barcelona als 70 anys: "Jo ja m'imaginava amb la meva pròpia casa"
La crisi d'habitatge afecta també a les persones grans, que amb la pensió no poden fer front a la pujada de lloguers: Llars Compartides s'encarrega de posar solució a aquesta emergència
Més informació: Barcelona, Santa Coloma i L'Hospitalet: les ciutats de l'àrea metropolitana on es construiran els pisos socials del Govern
Notícies relacionades
"Estava cansada de viure en habitacions. Quan tens més de 65 anys la gent ja no et vol a casa". Olga i Jaume (noms ficticis) s'han vist obligats a compartir pis amb 69 i 72 anys perquè la pensió no els permet accedir a una habitatge pròpia a la ciutat de Barcelona.
La Fundació Llars Compartides, una entitat del tercer sector que va néixer per cobrir les necessitats d'habitatge de les persones majors, els ha ofert una alternativa: un pis social destinat únicament al col·lectiu.
A l'habitatge de la fundació, situada al carrer Concili de Trent del barri d'El Clot, conviuen Olga i Jaume amb una altra senyora gran.
"Jo m'imaginava que als 69 anys ja tindria el meu propi pis", admiteix la pensionista, tot i coincidir amb la resta d'inquilins que és "un luxe" haver accedit al recurs de Llars Compartides.
Viure amb els fills
Jaume, abans d'accedir al pis social de l'entitat, vivia amb la seva filla perquè atravessava una situació econòmica complicada. "La meva filla ha de fer la seva vida i no ha d'aguantar-me a mi, per molt bona relació que tinguem...", explica amb pesar.
Afortunadament, des dels serveis socials el van derivar a la fundació i va poder accedir a l'habitatge de Concili de Trent en només un mes. En aquest apartament ja porta tres anys i assegura que està "molt content".
Fotografia del pis de Llars Compartides al carrer Concili de Trent de Barcelona per a persones majors Barcelona
La malson de les habitacions
Olga, per la seva part, va viure uns anys convulsos abans d'entrar a Llars Compartides. Després de perdre la feina a una edat avançada i haver de buscar-se una alternativa com a cuidadora, va encadenar diversos lloguers d'habitacions, amb tot el que això suposa.
"Quan tens més de 65 anys la gent ja no et vol a casa", lamenta. "Em vaig acabar molt cansada, és molt dur estar en habitacions...", afegeix.
Segons explica, els companys de pis, que solien ser els propietaris de l'habitatge, li arribaven a demanar que solament dormís a l'habitació i que no es "apalankara" massa per no gastar llum. Inclús, va arribar a viure en habitacions amb humitats.
"Fa onze mesos que vaig entrar a Llars Compartides i estic a la glòria, tinc uns companys molt bons", afirma alleujada.
Fotografia del pis de Llars Compartides al carrer Concili de Trent de Barcelona per a persones majors Barcelona
"Som lliures"
"El pis està bé, el barri també i som totalment autònoms. No tenim un control", celebra el resident.
Els inquilins fan el que volen en el seu dia a dia. Jaume, per exemple, surt abans de les 08:00 del matí i torna a la tarda, mentre que Olga prefereix passar el matí a l'apartament i anar a dinar fora en un menjador social.
A més, el fet de tenir altres dos pisos de Llars Compartides a prop facilita la bona relació entre els diferents residents de la fundació, ja que també fan activitats durant el mes com sortides al Liceu, al teatre o excursions fora de la ciutat.
Fotografia del pis de Llars Compartides al carrer Concili de Trent de Barcelona per a persones majors Barcelona
No han tingut problemes
En quant a la convivència, tots dos asseguren que no han tingut problemes i les tasques de la casa se les reparteixen entre els tres inquilins, tot i que tampoc tenen normes entre ells.
"Som lliures. L'avantatge d'aquest pis és que no només lloguem una habitació, sinó tot el pis. Podem sortir fora, anar a la cuina, al saló... I podem portar visites també", explica Jaume. La qüestió, aclareix, és tenir "la ment oberta".
No hi ha alternativa
"Els inquilins són persones com nosaltres, que s'han jubilat i perceben una pensió de 500 o 600 euros amb què no poden accedir a un pis de lloguer de 800 euros", explica Àlex Serret, integrador social de la fundació.
A més, les persones majors troben més dificultats per trobar un habitatge pel fet de tenir una edat. "Si entres en qualsevol portal, el requisit dels anuncis és gent jove, estudiants, de fins a 35 anys... Si busques pis amb 65 o 70 anys, et descarten automàticament", denuncia l'educador.
Malgrat haver treballat tota la vida, moltes persones majors veuen que "poden acabar al carrer" per no poder fer front a una pujada del lloguer. Els residents de Llars Compartides són persones que no tenen cap altra alternativa més que compartir pis en un habitatge social.
Lloguer a 200 euros
La fundació gestiona nou pisos a Barcelona i altres cinc a Badalona.
El lloguer mitjà se situa entre els 200 i 250 euros i, tal com explica Serret, el preu dels residents no pot superar el terç de la pensió que perceben.
Fotografia del pis de Llars Compartides al carrer Concili de Trent de Barcelona per a persones majors Barcelona
Prejudicis
La societat és molt "desconsiderada" amb les persones grans, en opinió de l'integrador, que assegura que, a nivell extern, es veu amb altres ulls el fet que alguns dels pensionistes d'aquesta ciutat no puguin costejar-se un habitatge.
"Vull fer una crida a la reflexió. Veiem aquest tipus de situacions com molt llunyanes, quan tots perfectament podem patir això, ningú està exempt", lamenta l'educador.
Com accedir a Llars Compartides
Per accedir als pisos de la Fundació, les persones han de ser derivades des de serveis socials i presentar un informe econòmic (amb l'import de la pensió), mèdic i social.
Un cop els educadors recopilen tota la documentació, es citen amb els sol·licitants del pis.
"Quan hi ha un frau o una de les persones decideix marxar, fem visites amb els candidats i valoram, de manera conjunta amb els inquilins, la persona que es pot adaptar millor a l'habitatge", explica l'educador.
Àlex Serret, integrador social del pis de Llars Compartides Barcelona
Autonomia
El recurs indispensable que han de complir tots els inquilins és el següent: tenir independència. Si bé, en cas de patir un deteriorament cognitiu o físic, la fundació fa l'acompanyament corresponent, es demana als futurs residents que siguin autònoms.
"Ells es gestionen el dia a dia. L'autonomia és molt important perquè no són pisos tutelats ni assistencials. Encara que fem visites setmanals, els residents van a la seva", assegura Serret.
Moltes persones queden fora
La llista d'espera per accedir a Llars Compartides és molt extensa, la qual cosa demostra l'impacte de la crisi de l'habitatge en un col·lectiu que, sovint, se'n deixa de banda.
Els propis residents han assegurat que tenen amics o coneguts amb greus problemes econòmics i d'accés a un habitatge. "Conec molta gent que està en habitacions i cobra la no contributiva o una petita pensió de viduïtat i les passen 'ganares'", manifesta Olga.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial
