Colau y Pisarello, celebrando su victoria electoral de 2015 / Archivo
Informació municipal

Els comuns, a la desesperada: mobilitzen tots els seus ressorts contra els ‘efectes Sánchez i Collboni’

BeC utilitza el tema de l'habitatge per desgastar l'alcalde i posa sobre la taula les últimes idees estrella d'Ada Colau com a receptes de govern

Pisarello fa el pas per liderar els comuns a Barcelona amb l'aval de Colau

Leer en Castellano
Publicada

Les eleccions són una cosa molt seriosa. I per als comuns, les eleccions municipals són pràcticament el seu assegurança de vida. D'aquí que de cara a les municipals del 2027 s'estudiï com posar tota la carn a la graella per evitar una patacada que els pugui portar a la irrellevància o, el que és pitjor, a una crisi interna que sigui determinant per a la seva supervivència.

Els sondejos no són falaguers: el darrer baròmetre municipal els situa com a tercera força política, a una distància considerable del seu principal adversari, el socialista Jaume Collboni, i a una distància gens menyspreable d'ERC, el seu altre gran rival que li disputa el vot d'esquerres nacionalista.

Per arrodonir els seus problemes, els socialistes intenten trepitjar el terreny on els comuns es defensen millor: el de mesures populars que els d'Ada Colau consideren que són un camp exclusiu d'ells.

No a les bonificacions

Per això l'anunci del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que l'Executiu central atorgarà bonificacions als llogaters que no apugin el lloguer als seus inquilins ha caigut com una galleda d'aigua freda a la seu de Barcelona en Comú (BeC).

L'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau (i), el ministre de Cultura Ernest Urtasun (c) i el secretari primer de la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello (d), es saluden,

L'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau (i), el ministre de Cultura Ernest Urtasun (c) i el secretari primer de la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello (d), es saluden, EFE/Alberto Estevez

En realitat, Sánchez no havia consensuat l'anunci ni tan sols amb Sumar, la plataforma que també forma part del Govern i on els comuns estan presents amb el ministre Ernest Urtasun. Els anuncis de Collboni sobre mesures populars i sobre les iniciatives que emprèn el govern municipal també han fet saltar les alarmes.

Davant l'ofensiva socialista prenent la davantera en el tema de l'habitatge, els comuns han passat a l'ofensiva. I no només el partit, sinó les seves entitats afins. Especialment, la poderosa Confederació de Sindicats d’Habitatge de Catalunya (COSHAC). “Un premi a l'especulació i al rendisme. És una mesura reaccionària que no confronta ni posa límits i normalitza els lloguers abusius”, va alertar aquesta entitat, afí als comuns.

Consignes comunes

La COSHAC manté les mateixes consignes que els comuns: “No és una mesura neutra. El Govern opta per premiar els especuladors en lloc de posar límits obligatoris als lloguers, sancionar l'especulació i garantir efectivament el dret a l'habitatge”.

Els activistes han distribuït una fotografia de Núria Garrido, presidenta de la “patronal rendista” Som Habitatge sota un lema clarificador: “El mateix xantatge de sempre: o pagues o t'apujo el lloguer”. I resumeix després que “la bonificació parteix d'una idea profundament reaccionària: els propietaris només es ‘comportaran bé’ amb la classe treballadora si l'Estat els compensa”. I acaba amb una màxima contundent: “És un xantatge institucionalitzat: o diners públics o abusos immobiliaris”.

Pisarello ha estat incapaç d'aprovar ni un sol pressupost / Ajuntament Barcelona

Pisarello ha estat incapaç d'aprovar ni un sol pressupost / Ajuntament Barcelona

Endinsant-se en el missatge polític, els sindicats d'habitatge coincideixen amb els comuns en comparar la bonificació als rendistes amb el perdó de “tots els impostos als empresaris que obtenen beneficis milionaris pel simple fet de mantenir salaris de misèria”.

Accusacions a Collboni

Els comuns i algunes plataformes afins realitzen des d'aquesta setmana una intensa campanya en diversos fronts que desborden el tema de l'habitatge. Així, culpen Jaume Collboni de ser el causant que augmenti el sensellarisme a Barcelona, de fracassar amb la seva política d'habitatge, de no haver iniciat la construcció d'un sol pis social (cosa que és falsa) o de posar-se al servei dels fons voltor.

Missatges i vídeos acompanyen les comunicacions als activistes, amb la consigna de difondre'ls en xarxa per potenciar-ne l'efecte. I té previstes diverses mobilitzacions les properes setmanes, especialment pel tema de l'habitatge.

Els comuns van enviar als seus activistes un missatge molt clar: “Hi ha mil coses millors a fer que acabarien amb la crisi de l'habitatge, però Pedro Sánchez i el PSOE prefereixen continuar beneficiant els rendistes. Ja n'hi ha prou de fer encara més rics els propietaris mentre els llogaters ens empobrim dia a dia”.

Les raons dels comuns

Una altra de les consignes enviades aquesta setmana incideix en què “no donarem suport a les mesures del PSOE per fer més rics (encara) els propietaris. El que cal fer és prorrogar automàticament els més de 630.000 contractes de lloguer que caduquen aquest any

Fonts properes als comuns assenyalen a Metrópoli que “no es tracta de cobrir el preu dels lloguers, sinó de topar-los, d'evitar l'especulació mitjançant normes legals. És molt fàcil pagar un percentatge del lloguer de tantes famílies, perquè això surt de l'erari públic i només has de repartir-ho traient-ho d'altres partides. Però no soluciona el problema: si els lloguers tinguessin per llei un màxim autoritzat, no s'hauria de completar aquest lloguer a les famílies més necessitades”.

La conclusió és clara: el Govern “es posa al servei dels lobbies immobiliaris en comptes de confrontar-los”, la darrera consigna que difonen abundantment tant col·lectius dels comuns com sindicats de llogaters o la mateixa BeC.

“És una guerra bruta”

No s'aturen aquí: l'ofensiva per desgastar la imatge de Collboni és per terra, mar i aire: els comuns han disparat projectils de gran calibre per “desmantellar el servei de salut mental Komsulta’m”. Es tracta de la consulta de servei psicològic a joves i adults sense necessitat de demanar cita prèvia.

L'actual líder de BeC al consistori, Gemma Tarafa, va acusar públicament Collboni de “desmantellar” el servei. En un article escrit al Diari de Sanitat, proper als comuns, Tarafa va detallar que “s'eliminen 14 punts d'accés directe, un dels valors principals del Komsulta’m. Això en el cas dels joves, perquè l'atenció dels adults de més de 18 anys desapareix completament”.

Aquest extrem és negat per l'Ajuntament, que diu que respon a “una intoxicació” dels comuns, ja que no desapareix l'atenció als adults, sinó tot el contrari: es reorganitza el servei i s'ampliarà el temps d'atenció individual.

Des del PSC s'assegura que tot és fruit d'una guerra bruta dels comuns “perquè estan desesperats davant els resultats electorals que els donen els sondejos i volen marcar perfil. El problema és que ho fan recorrent a la intoxicació, la manipulació i la mentida”.

Les propostes estrella

També carreguen els comuns contra l'alcalde perquè les tarifes del bicing pujaran un 16% aquest any. “Jaume Collboni ha decidit que agafar el bicing ens surti més car. En lloc de potenciar un servei que ha crescut els últims anys, que és saludable i sostenible, l'alcalde prefereix fer tot el contrari”, acusen davant els seus activistes.

Treuen del barret grans propostes que, a any i mig dels comicis, semblen els primers símptomes d'una guerra sense quarter: Ada Colau proposa un any gratis de bicing per als joves de 16 a 20 anys.

Això contrasta amb el seu insistent afany d'apujar els transports públics quan governava: abans de sortir del consistori, el seu estira-i-arronsa amb Collboni va ser guanyat pel socialista, que va aconseguir que es congelessin els preus de bus i metro després d'una monumental bronca amb l'alcaldessa.

Una altra de les propostes estrella, que sembla portar la empremta de Colau, és la creació d'una xarxa de supermercats públics, “amb productes de qualitat i preus justos”. Asseguren els comuns que “és un win-win: abarateix la compra, garantim aliments saludables a tots els barris i reforcem el petit comerç, aprofitant una eina pública com Mercabarna. Altres ciutats, com París, Bolonya o Copenhaguen ja ho fan”.