Acceso a Facebook desde un móvil
El pols de la ciutat

Fins a 29 exmoderadors es querellen contra Meta a Barcelona per les seqüeles de visualitzar imatges violentes.

Els denunciants acusen l'empresa i la seva subcontracta de sotmetre'ls a condicions laborals "inhumanes" i provocar-los seqüeles mentals "greus"

Habla una moderadora de Meta després del tancament a Barcelona: "El mal que fa aquest treball és per sempre"

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

Un grup de 29 exmoderadors de contingut de Facebook i Instagram han presentat una querella judicial contra l'empresa CCC Barcelona Digital Services —subcontractada per Meta— i contra la mateixa companyia tecnològica, pels greus trastorns psicològics derivats del seu treball diari, en el qual revisaven centenars d'imatges i vídeos extremadament violents.

La querella, avançada per TV3, acusa ambdues empreses d'un delicte continuat contra els drets dels treballadors, un de lesions greus per imprudència greu i un altre contra la integritat moral.

Segons l'escrit presentat davant el jutjat, els treballadors van ser exposats a una rutina laboral que implicava la revisió constant de "material altament sensible i pertorbador": assassinats, violacions, pornografia infantil, suïcidis i altres formes de violència extrema.

Imatge de la Torre Glòries, localitzat en un pol d'empreses

Imatge de la Torre Glòries, localitzat en un pol d'empreses

“Havien de visualitzar contingut summament violent -per eliminar-lo- i, menys encara, de forma constant al llarg de la seva jornada laboral”, es recull a la querella. Els exmoderadors asseguren que abans de ser contractats no se'ls va informar del tipus de material al qual estarien exposats, ni se'ls va oferir una formació adequada per enfrontar-se psicològicament a aquesta càrrega de treball.

Condicions laborals "inhumanes"

La defensa legal dels demandants, liderada per l'advocat Francesc Feliu, ha sol·licitat que aquesta nova querella s'acumuli a una altra ja en curs al Jutjat d'Instrucció número 29 de Barcelona, al tractar-se de fets i acusacions similars. En ambdós casos, el focus està en les condicions laborals i l'impacte en la salut mental dels empleats.

Els denunciants afirmen que treballaven en “condicions laborals absolutament inhumanes, indecents, així com a un ritme de treball que són totalment inaguantables per a qualsevol ésser humà”.

Durant cada hora laboral, els treballadors tenien únicament cinc minuts de descans visual —no acumulables— i no podien abandonar els seus llocs durant els 55 minuts restants. “Al llarg de tota la seva jornada laboral només disposaven de 35 minuts per deixar de veure continguts violents, mai seguits”, recull el document.

Oficines a la Torre Glòries / MA

Oficines a la Torre Glòries / MA

Els vídeos que havien de moderar eren, en molts casos, de diversos minuts de durada i havien de visionar-se complets per a la seva correcta classificació i eliminació. “La càrrega de visualització -per a cada moderador- va començar sent de 100 continguts al dia”, però “progressivament es va anar elevant fins arribar als 800”.

Efectes secundaris 

Entre les seqüeles descrites hi ha símptomes greus com ansietat, atacs de pànic, insomni, malsons, vòmits, taquicàrdies, mals de cap, pensaments suïcides, irritabilitat o sentiment de culpa, entre altres. Tot això, segons els denunciants, va ser provocat tant pel contingut explícit com per la pressió constant a augmentar la productivitat sense mesures de protecció ni suport psicològic.

Segons l'escrit, Meta exercia un control directe sobre l'activitat, tot i que la contractació formal dels treballadors la gestionava CCC Barcelona Digital Services: “Encara que formalment els treballadors estaven contractats per CCC Barcelona Digital Services, en la pràctica era Meta qui exercia el control real sobre l'activitat laboral, ja que organitzava i dirigia el treball en funció de les mateixes necessitats productives. Per tant, Meta actuava com a veritable contractador”.

Abans d'aquesta acció judicial conjunta, cada un dels treballadors afectats —que van desenvolupar les seves funcions entre 2018 i 2022— ja havien presentat denúncies davant la Inspecció de Treball, en les quals alertaven sobre l'exposició continuada a continguts traumàtics, la manca de descansos i l'absència de protocols de protecció mental.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial