La turismofòbia baixa la demanda a Barcelona, segons una 'traveltech' anglesa: la ciutat espanyola on més cau

El turisme s'ha convertit en un dels grans problemes pels veïns de Barcelona. La massiva afluència de visitants durant els mesos d'estiu genera tensions als barris més turístics, afecta la qualitat de vida i provoca un desgast en els serveis públics, la qual cosa ha portat a un creixent malestar social i a protestes que busquen posar límits al model actual.

En l'últim baròmetre municipal, el turisme va arribar a la tercera posició a la llista de preocupacions pels veïns de la capital catalana, per sobre fins i tot de la immigració o la neteja. 

Miguel, cambrer a Gràcia, sobre la massificació de les festes: "A vegades sembla més un botellón que una celebració del barri"

Mentre moltes ciutats espanyoles mantenen xifres a l'alça en la demanda turística, la capital catalana lidera el descens a nivell nacional amb una caiguda del 6% en plena temporada alta, segons dades de Lighthouse.

El passeig de Les Rambles (Barcelona), atapeït de gent a causa del creixement del turisme a la ciutat de Barcelona Expedia

Durant els mesos de juliol i agost, Barcelona ha vist com la demanda d'allotjament i cerques relacionades amb el destí s'han reduït significativament, assenyala la plataforma. Una baixada que es produeix paral·lelament a l'auge de mobilitzacions veïnals contra el turisme massiu i la política de Jaume Collboni per acabar amb les llicències d'apartaments turístics a la ciutat. 

Oposició veïnal

Les pancartes de "Tourists go home", les protestes al Gòtic i el Born, i la pressió sobre els lloguers turístics legals i il·legals han tingut ressò en mitjans internacionals, la qual cosa semblaria haver influït directament en la percepció del destí.

Avís oficial de l'Ajuntament de Barcelona: així pots comprovar si un pis turístic és il·legal

Així ho assegura la plataforma en el seu estudi, que la cobertura mediàtica de mitjans internacionals com BBC o CNN ha augmentat la consciència global sobre el fenomen.

A més, ha afegit que l'interès per aquestes protestes també es reflecteix a les cerques de Google Trends, on els termes "protesta Barcelona" i "protesta Espanya" es van disparar durant juny i juliol de 2024 i 2025, justament en l'època clau per a la reserva de vacances.

Desenes de persones durant una manifestació contra la massificació turística, el 15 de juny de 2025, a Barcelona Lorena Sopêna - Europa Press

"La pressió sobre els mercats locals d'habitatge i els serveis bàsics, unida a actituds poc sensibles d'alguns visitants, ha disparat la tensió entre el benefici econòmic i el cost social del turisme massiu", expliquen des de Lighthouse.

La lluita de Collboni

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha promocionat una política decidida per erradicar els pisos turístics a la ciutat abans de 2029. Segons el pla de l'Ajuntament, no es concediran noves llicències per a habitatges d'ús turístic i, a partir de novembre de 2028, no se'n renovaran les existents.

Aquesta mesura afectarà els 10.101 pisos turístics actuals, que hauran de ser reconvertits en habitatges residencials. L'objectiu és augmentar l'oferta d'habitatge habitual i frenar la pujada dels preus del lloguer i la compra.

Turistes abandonant un pis EFE/MANUEL BRUQUE

A més, l'Ajuntament ha intensificat les inspeccions. L'Institut Municipal d'Hisenda (IMH) ha recaptat 287.000 euros després de finalitzar 20 expedients que es van saldar amb 47 liquidacions fruit dels primers resultats del Pla de regularització fiscal en el sector turístic 2025-2028.

El pla de Barcelona contra el turisme "invasiu" a la Sagrada Família: "Ni venda ambulante ni bloqueig d'accés"

Altres ciutats

El fenomen ja no és exclusiu de Barcelona: Palma, Eivissa o Màlaga també han registrat caigudes, tot i que més lleus, la qual cosa confirma que el debat sobre els límits del turisme s'ha instal·lat en el mapa nacional, no només a la capital catalana, on Collboni ha iniciat el procés per acabar amb els pisos turístics a partir de 2028. 

La mitjana de la caiguda en els indicadors diaris de demanda durant juliol i agost és del 4% a Granada, del 2% a Eivissa, del 3% a Màlaga, del 7% a Palma de Mallorca i de l'1% a Tenerife.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial