Barcelona encararà un tancament d'any marcat pel debat sobre la inseguretat, el repunt de delictes i les queixes d'alcaldes i institucions per la multireincidència.
Enmig d'aquesta pressió política i mediàtica, la fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal, defensa en una entrevista concedida a Metrópoli que el veritable coll d'ampolla no està a la llei, sinó en uns jutjats “anclats al 1992” malgrat l'increment de detinguts i atestats.
Neus Pujal, Fiscal en Cap de Barcelona, durant l'entrevista amb Metrópoli
Pujal reivindica durant aquesta trobada recursos estructurals --més fiscals, més jutges i unitats especialitzades-- i adverteix de fenòmens preocupants com l'augment d'agressions sexuals i la saturació als torns de guàrdia
Manca de recursos
La fiscal en cap de Barcelona sosté que el debat sobre multireincidència s'està enfocant “pel camí equivocat”.
I és que, precisament, malgrat els advertiments i consells del món judicial, els grups parlamentaris insisteixen en la via de la reforma legislativa. El PSOE ha arribat a un acord amb el PP i Junts per reformar el Codi Penal i la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) amb l'objectiu d'endurir el càstig per multireincidència en furts i estafes.
S'ha aplicat un pla de xoc contra la multireincidència, mitjançant quatre reforços en el judici dels delictes ràpids, que està donant resultats importants. Aquest és el camí. Cal un increment important de places de jutges i fiscals a les convocatòries d'oposicions.
Neus Pujal, Fiscal en Cap de Barcelona, durant l'entrevista amb Metrópoli
Davant les propostes polítiques d'endurir el Codi Penal, Pujal insisteix que el principal problema és estructural: la manca de mitjans als jutjats i fiscalies, que impedeix donar una resposta ràpida als delictes reiterats.
“Una reforma legislativa surt gratis", explica Pujal, però recalca que el determinant és la capacitat real de jutjar els fets “en temps raonables”.
Més detinguts, però no més jutjats
Pujal detalla que la plantilla de Mossos d'Esquadra ha crescut de manera notable els darrers anys --amb promocions d'uns 1.500 agents nous per any-- i que la majoria es destinen a seguretat ciutadana.
Això, subratlla, suposa més presència policial, més controls, més identificacions i més detinguts, cosa que augmenta la càrrega de treball de les guàrdies judicials.
Tanmateix, la fiscal explica que els jutjats de guàrdia i d'instrucció de Barcelona continuen sent els mateixos des de 1992. Amb l'única excepció del proper Jutjat de la nova Secció de delictes violents contra la infància i adolescència, que entrarà en funcionament l'1 de gener i assumirà causes de violència contra infants, nenes i adolescents.
Neus Pujal, Fiscal en Cap de Barcelona, durant l'entrevista amb Metrópoli
Tot i així, Pujal insisteix que això no compensarà la pressió actual perquè l'entrada de nous fiscals o jutges “no està acompanyant el ritme” de l'augment de detinguts.
Guàrdies saturades
La fiscal en cap reconeix que el col·lapse als jutjats de guàrdia és evident. En alguns torns, els fiscals arriben a assumir més de 20 assumptes, el màxim que la Fiscalia considera raonable.
Hi ha mecanismes per derivar casos a un altre dels tres jutjats disponibles si se supera la trentena d'assumptes, però Pujal admet que la càrrega continua sent “molt elevada”.
Neus Pujal, Fiscal en Cap de Barcelona, durant l'entrevista amb Metrópoli
Per posar un exemple, durant la Copa Amèrica el ministeri públic va obtenir un fiscal addicional, que va alleugerir de manera notable la feina dels titulars. Tanmateix, aquell reforç “no va ser renovat” tot i que es va sol·licitar formalment.
“Per això demanem més recursos. No podem absorbir aquest volum sense suport estable”, assenyala l'entrevistada a aquest mitjà.
Lentitud en les condemnes
En la mateixa línia, Pujal subratlla que la multireincidència s'agreuja perquè les sentències triguen massa a arribar. A Barcelona, explica, abans del pla de xoc contra la multireincidència, un furt o un robatori podia trigar any i mig a ser jutjat. En l'actualitat, però, mentre no s'omple l'agenda de vistes ràpides pot jutjar-se en tres o quatre mesos. Una cosa que l'entrevistada destaca com un important èxit.
Això provoca que molts reincidents segueixin sense antecedents computables en el moment del seu judici, la qual cosa impedeix aplicar penes més altes.
Temps de reacció
A més, si les condemnes arriben fora del termini de suspensió, no es poden revocar, cosa que deixa sense efecte part de la resposta penal.
“En altres països turístics o en ciutats que reben tant turisme com Barcelona també es cometen furts i delinqüència freqüent. La diferència no és el delicte: és el temps de reacció de la Justícia”, afirma Pujal.
Neus Pujal, Fiscal en Cap de Barcelona, durant l'entrevista amb Metrópoli
Repunt d'agressions sexuals
Un dels punts que Pujal considera més sensibles és l'augment d'agressions sexuals detectat per la Fiscalia, tant per autors adults com menors. Tot i que no ofereix xifres concretes a l'entrevista, admet que el fenomen preocupa i que requereix anàlisi profund i recursos específics.
Explica que la càrrega de procediments vinculats a violència sexual ha crescut “de manera constant”, i defensa la necessitat de continuar reforçant unitats especialitzades, equips psicosocials i formació contínua per a fiscals i operadors jurídics.
Països que no admeten l'expulsió
Un altre punt que Pujal considera clau i que poques vegades transcendeix a l'opinió pública és el bloqueig internacional en algunes extradicions. Barcelona deté sovint reincidents estrangers amb diversos antecedents, però no sempre és possible expulsar-los al seu país d'origen.
“Hi ha Estats amb els quals no podem tramitar expulsions,” afirma. Això impedeix que el delinqüent pugui complir condemna al seu país i obliga a gestionar-lo íntegrament des d'Espanya, augmentant la càrrega del sistema judicial i penitenciari.
Neus Pujal, Fiscal en Cap de Barcelona, durant l'entrevista amb Metrópoli
En alguns casos, explica, falta conveni; en altres, el país no garanteix estàndards mínims o directament no respon. El resultat és que molts d'aquests infractors romanen a Barcelona sense possibilitat d'expulsió efectiva, contribuint a la sensació d'impunitat.
Reformes del Codi Penal
Sobre la pressió política per endurir les penes, Pujal recorda que una reforma penal “no soluciona l'embús” del sistema judicial.
L'aplicació efectiva de la llei, insisteix, depèn que les condemnes es materialitzin a temps. I això requereix “infraestructura, personal i planificació”. “Amb més fiscals i jutges, els judicis se celebrarien abans, les condemnes serien efectives i els reincidents tindrien antecedents computables”, resumeix.
La delinqüència "no desapareixerà"
La fiscal en cap de Barcelona conclou que la multireincidència no desapareixerà, però sí que pot reduir-se amb un sistema judicial àgil i dimensionat a la realitat actual.
Amb una ciutat on els detinguts augmenten, però els jutjats romanen igual que fa tres dècades, Pujal llança un missatge clar: “La solució és invertir en Justícia”.