Eugeni de Diego, exxef de cuina d'elBulli, obre una nova cerveseria gurmet a Barcelona: "M'agrada fer cuina popular"

Fer fàcil allò difícil. Aquesta va ser sempre una màxima a elBulli, i sembla ser el mantra que Eugeni de Diego continua aplicant, encara que ara lluny de les esferificacions i més a prop de la ensaladilla russa.

El xef i empresari, conegut per èxits recents com Colmado Wilmot o Bar Lombo, acaba d'inaugurar a la zona alta de Barcelona el seu projecte més personal i desenfadat: Cerveseria Sis Quaranta.

Situat, com el seu nom indica, al número 640 de l'Avinguda Diagonal, el local neix amb una declaració d'intencions clara: recuperar la cerveseria de tota la vida, aquell lloc de trobada diària, sorollós i elegant, però sota el prisma de l'excel·lència.

El secret està en la barreja (i en el nom)

El nom del local amaga un doble joc que defineix la identitat del negoci. No és només l'adreça postal, és la fórmula matemàtica de la seva cervesa.

De Diego, insatisfet amb les opcions estàndard del mercat, ha dissenyat el seu propi tiratge: una barreja de 60% de cervesa Damm (lleugera i fresca) i un 40% de Turia (torrada i complexa).

"Munto una cerveseria, però no tinc una cervesa pròpia", va pensar el xef abans d'obrir. La solució va ser aquest coupage que busca l'equilibri perfecte per al picoteig prolongat.

"M'agrada fer cuina popular"

Tot i que el currículum de De Diego imposa respecte (va ser una peça clau a la Bullipèdia al costat de Ferran Adrià), el seu enfocament a Sis Quaranta és desarmantment humil. "A mi m'agrada fer cuina popular. Que no vull dir que sigui econòmica, sinó que estigui a l'abast del gust de tothom i de la butxaca de molts", afirma el cuiner.

La proposta fuig de les "coses rares". Aquí la creativitat no s'aplica a transformar l'ingredient fins a fer-lo irreconeixible, sinó en el concepe de negoci: aconseguir que una empanada gallega o uns macarrons siguin memorables.

La carta és una oda a la nostàlgia ben entesa. A la vitrina, recuperant l'esperit de les marisqueries clàssiques (com El Doble a Madrid), ofereixen salpicó de marisc amb pop cuit in situ, gamba vermella, nècores i zamburinyes.

Però també hi ha espai per als clàssics. Des d'una amanida alemanya amb frankfurt fumat fins a uns ous farcits basats en la recepta històrica d'Ignasi Domènech. Menció especial per a les seves sardines en escabetx, netes i amb un toc cítric de taronja.

Els seus plats forts són la cuina de confort arriba al màxim amb uns macarrons amb salsa de formatges i beixamel (una versió elevada del mac & cheese) i un sàndvitx cubà en brioix que no escatima en mantega i sabor.

Un oasi per al barceloní

En una Barcelona on el centre s'ha rendit al turisme i als preus inflats per plats "de moda" mal executats, Sis Quaranta aposta pel client local. El servei, amb cambrers de jaqueta blanca i tracte eficient, recorda les grans barres madrilenyes, però amb sensibilitat catalana.

"Avui al migdia hi haurà 170 persones, però no són turistes, són veïns", sentencia De Diego. Amb un tiquet mitjà que oscil·la entre els 25 i 30 euros, la Cerveseria Sis Quaranta es postula no com un temple de pelegrinatge gastronòmic, sinó com quelcom molt més difícil d'aconseguir avui dia: el bar favorit del barri, on l'excel·lència se serveix en canya.