El pla de Viladecans per superar la mitjana catalana en educació: Decidim invertir recursos tot i no tenir les competències
La regidora delegada de la Missió Abandonament Escolar 0, Irene Reus, destaca els avenços del municipi, que ja ha situat la seva taxa d'abandonament escolar per sota de la mitjana catalana gràcies a un model educatiu 360
Altres informacions: Viladecans donarà ajudes al transport públic per als joves estudiants: condicions i com aconseguir-les
Notícies relacionades
Viladecans ha situat l'educació al centre de les seves polítiques municipals. Amb la Missió Abandonament Escolar 0, l'Ajuntament impulsa una estratègia pionera que busca garantir que tots els joves completin, com a mínim, els estudis postobligatoris.
“L'abandonament escolar zero no és un somni, és una meta assolible si treballem junts”, sosté Irene Reus, regidora delegada funcional de la Missió Abandonament Escolar 0.
Fa vint anys, les xifres educatives del municipi no eren encoratjadores. “Estàvem per sota de la mitjana catalana”, recorda la regidora responsable del projecte en conversa amb Metrópoli.
Irene Reus juntament amb l'alcaldessa de Viladecans Olga Morales
20 anys de recorregut
Reus insisteix que la iniciativa no sorgeix d'un dia per l'altre, sinó d'un procés d'aprenentatge institucional que ja porta dues dècades de recorregut. “Fa 20 anys els resultats educatius no eren bons, però vam decidir invertir recursos i treballar des del municipi, tot i no tenir les competències directes en educació", explica la regidora municipal.
"Avui podem dir amb orgull que estem per sobre de la mitjana catalana en resultats acadèmics i per sota en abandonament escolar”, afegeix.
Per sota de la mitjana catalana
Viladecans no només ha millorat els seus indicadors, sinó que s'ha convertit en una referència en innovació educativa local. Segons l'Informe sobre l'Abandonament Escolar a Viladecans (2025), la taxa d'abandonament escolar prematur.
En xifres, uns 547 joves d'entre 18 i 24 anys han deixat els estudis abans d'hora. Tot i així, la tendència és positiva i sostinguda: el municipi ha aconseguit reduir de manera constant la distància respecte a la resta del país.
Pati d'una escola a Viladecans
“Això sí —adverteix Reus—, encara no estem en el zero. És un objectiu ambiciós, i requerirà el treball de tothom. Però creiem que només si apuntem a aquest horitzó podrem transformar de veritat la realitat dels joves”.
L'Ajuntament de Viladecans ha fet d'aquesta missió una de les seves polítiques prioritàries. Malgrat les limitacions pressupostàries, el consistori ha decidit actuar des de la col·laboració i la innovació.
“Quan ho treballes en clau missió —diu Reus—, no només defineixes una manera de treballar, sinó que converteixes l'objectiu en una prioritat política. I això implica destinar recursos, temps i voluntat”.
Educació 360
El projecte Abandonament Escolar 0 va néixer en el marc del Marc Estratègic Viladecans 2030, el pla de ciutat que fixa els grans objectius de desenvolupament urbà, social i educatiu.
Inspirat en les missions d'innovació pública que proposa l'economista Mariana Mazzucato, l'Ajuntament va decidir abordar l'abandonament escolar com un repte col·lectiu, no com una qüestió exclusiva de l'escola.
Irene Reus, regidora a Viladecans en una imatge d'arxiu
“L'educació no només passa a les aules”, subratlla Reus. “Un club esportiu, una entitat cultural o un centre cívic també eduquen. Per això treballem des d'una visió d'educació 360, en què tot l'entorn d'un nen o una nena forma part del procés educatiu”, explica.
“Cada entitat, cada col·lectiu, té un paper en aquest mapa educatiu”, assenyala Reus. “L'èxit només serà possible si tots —administració, famílies, entitats, empreses— estem implicats al mateix nivell”, afegeix.
En aquest sentit, la ciutat treballa perquè les entitats esportives, culturals i socials assumeixin un paper més actiu en la formació en valors, l'acompanyament i la prevenció de l'abandonament. “Un entrenador, una monitora o una voluntària d'una entitat juvenil també són agents educatius”, afirma Reus. “De vegades són ells qui detecten abans que ningú quan un adolescent comença a desconnectar-se del sistema”.
Plaça de l'Ajuntament de Viladecans
Aquest plantejament es tradueix en una xarxa de 46 organitzacions aliades —empreses, universitats i entitats, associacions i serveis públics— que col·laboren sota un model de quàdruple hèlix. Tots comparteixen un mateix propòsit: que els infants nascuts a partir de 2015 —la generació que avui té 10 anys— assoleixin estudis postobligatoris.
Els primers resultats
Les dades acompanyen l'optimisme. Encara que assolir el “zero” absolut encara sembla llunyà, Viladecans se situa per sota de la mitjana catalana i espanyola en abandonament escolar primerenc.
A més, els programes d'orientació i acompanyament a estudiants de secundària estan aconseguint retenir joves en risc de deixar els estudis.
L'informe municipal calcula que uns 348 adolescents d'entre 12 i 16 anys presenten trajectòries educatives fràgils. Per a ells, la ciutat ha reforçat els programes de mentoria, tallers de reforç i activitats extraescolars que enforteixen el vincle entre els joves i el seu entorn educatiu.
“Tenim clar que l'orientació no pot arribar tard”, explica Reus. “Si acompanyem els alumnes des de l'inici de la secundària, poden explorar els seus interessos i descobrir quins camins formatius s'ajusten millor a ells. És aquí on es juga bona part de l'èxit”, apunta.
Institut Sales a Viladecans en una imatge d'arxiu
“Treballem amb l'esperança i la convicció que l'abandonament zero és possible”, conclou Reus. “Potser no demà, però sí si seguim caminant junts. Perquè educar no és només ensenyar, és acompanyar. I una ciutat que acompanya els seus joves és una ciutat que té futur", assegura.
De la llar d'infants a l'institut
Per això, a Viladecans, l'educació comença literalment al bressol. El municipi gestiona quatre escoles municipals d'educació infantil (0-3 anys) i manté una programació constant de projectes al llarg de tot el cicle formatiu.
A primària, la Mostra de Teatre fomenta l'expressió oral i l'ús del català. A secundària, el programa Dona el Lan a les Aules acosta el món de l'emprenedoria i les empreses. També destaca la Giga de les Lletres, una iniciativa que incentiva la lectura entre els més petits.
“Són projectes que semblen petits, però que tenen un impacte enorme en el desenvolupament personal i acadèmic dels nens i nenes”, apunta la regidora.
A més, el municipi impulsa programes d'orientació acadèmica per als joves de secundària, amb l'objectiu que coneguin les seves opcions abans de prendre decisions clau. “És fonamental que l'orientació no arribi tard —explica la regidora—. No es tracta només de decidir si fas batxillerat o un cicle formatiu, sinó de descobrir els teus interessos a temps, perquè cada estudiant trobi el seu camí”, remarca la regidora municipal.
La ministra Pilar Alegría durant la 17a Trobada de la RECE a Viladecans
Reconeixement nacional i impuls europeu
El model de Viladecans ha traspassat fronteres locals. Des de 2023, el municipi coordina la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores (RECE), i va celebrar el congrés nacional amb la participació de la ministra Pilar Alegría i la consellera Esther Niubó.
Per a Reus, la visita de les dues responsables polítiques va ser quelcom més que un gest simbòlic: “Va ser el reconeixement que la feina que fem aquí, des de l'àmbit local, té valor a tot el país. Significa que les ciutats també som actors educatius, encara que les competències formals estiguin en altres mans”.
L'Ajuntament vol ara projectar internacionalment la missió i accedir a fons europeus per enfortir els programes d'inclusió, salut i participació juvenil. El repte immediat és consolidar Viladecans com una ciutat educadora global, oberta i cohesionada.
Per això s'està treballant per trobar línies de finançament a escala europea per enfortir aquest projecte municipal, projectar-lo i integrar la participació de les
Organitzacions Aliades en les propostes.
