Nou revés per a la família Bagó: el gegant Serhs perd 800.000 euros a Viladecans
L'empresa Boris, 45 SAU s'ha fet amb l'adjudicació de la restauració al centre sociosanitari del municipi del Baix Llobregat
Notícies relacionades
El grup Serhs torna a tropezar en l'àmbit hospitalari. La companyia de la família Bagó, un dels grans emblemes de l'empresariat català vinculat al pujolisme, ha perdut l'adjudicació del servei de restauració anual del Centre Sociosanitari Frederica Montseny de Viladecans.
El servei passarà a mans de Boris 45, S.A.U., empresa de la família Sucarrats, per un valor màxim de 869.274 euros.
La filial del Grup Familiar Sucarrats, S.L. (FAS) s'encarregarà del servei de cuina, alimentació i explotació de les màquines de vending del centre públic gestionat per CSC Atenció Social, S.L., entitat participada pel Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC).
Amb aquesta adjudicació, el grup Serhs perd un contracte que havia ostentat des de 2023 a través de Gaudium Serhs, S.L., una altra de les filials de la seva divisió de restauració col·lectiva, per un import de 714.606 euros anuals.
Paradògicament, el grup ha aconseguit importants adjudicacions de la Generalitat fins i tot en el seu pitjor moment financer. El passat març, Serhs va aconseguir contracts per 70 milions d'euros per gestionar el servei de restauració en diversos hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS), inclosos Bellvitge, Viladecans, Joan XXIII de Tarragona i Arnau de Vilanova de Lleida.
El Centre Frederica Montseny de Viladecans
Millor proposta
El resultat del concurs ha estat clar: Boris 45, S.A.U. ha obtingut una puntuació total de 98,41 punts sobre 100, front als 82,03 punts de Serhs Food Area, S.L.U.
En els criteris automàtics, totes dues empreses han obtingut puntuacions molt similars —55,41 per Boris i 56,53 per Serhs—, però en els criteris subjectius, on es valoren aspectes tècnics, organitzatius i de qualitat, Boris s'ha imposat de forma rotunda: 43 punts front als 25,5 de la seva competidora.
La proposta tècnica de l'empresa familiar nascuda a Barcelona presenta un major nivell de detall, coherència i adequació a les necessitats del Centre Social i Sanitari Frederica Montseny, especialment en aspectes com la planificació de menús, l'organització dels equips de treball i la gestió de dietes especials.
Una de les treballadores de Boris 45
SERHS FOOD AREA, S.L.U. no ha aconseguit igualar la avaluació de la seva competidora en els apartats qualitatius, amb només 25,50 punts en els criteris subjectius. La taula de contractació ha destacat les diferències més notables en la qualitat del pla de menús, la metodologia de treball en el centre, i la gestió de dietes triturades i modelades, on la seva proposta ha estat considerada menys ajustada als requeriments del servei.
Aquest resultat suposa un nou revés comercial per a Serhs. El cop és simbòlic. La companyia amb seu a Arenys de Munt, que va arribar a controlar bona part de la restauració pública catalana —hospitals, escoles i centres penitenciaris—, veu com la seva hegemonia es resquebraja després d'haver perdut un altre contracte a Manresa a inicis de 2025 en plena lluita per mantenir-se viva, amb un deute acumulat que supera els 144 milions d'euros, segons el balanç de 2023.
Un centre sense places de residència
La gestió del Centre Sociosanitari Frederica Montseny de Viladecans també ha estat envoltada de controvèrsia en els últims anys a causa de la pèrdua progressiva de places públiques concertades en l'àrea de residència per a gent gran.
L'equipament, que durant més d'una dècada va funcionar com un centre d'atenció geriàtrica i sociosanitària al Baix Llobregat, ha vist com la Generalitat reduïa el nombre de places residencials finançades amb fons públics, passant de més d'un centenar a poc més de 50 en només dos anys.
Interior del Centre Sociosanitari Frederica Montseny de Viladecans
Aquest canvi de model, orientat a convertir el centre en un espai purament sociosanitari, ha provocat malestar entre les famílies i col·lectius de gent gran, que denuncien que la mesura ha deixat sense cobertura a desenes d'usuaris dependents que abans podien accedir a una plaça pública en el municipi.
Un gegant en hores baixes
El revés arriba en un context financer crític pel grup. Serhs, antany una empresa pròspera amb un patrimoni superior als 50 milions d'euros, es troba avui fortament endeutada, amb passius que superen els 110 milions i recursos propis negatius.
La firma, presidida per Jordi Bagó Mons, fill de l'històric empresari Ramon Bagó, ha hagut de recórrer a la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), que durant la pandèmia li va concedir préstecs per un total de 40 milions d'euros.
Ramón Bagó rebent la Creu de Sant Jordi de mans de Jordi Pujol
Aquestos fons públics van ser destinats al pagament de nòmines i a mantenir l'operativa bàsica, mentre la companyia renegocia per setena vegada en nou anys els venciments de la seva deute bancària.
Entre els seus principals creditors hi figuren Caixabank, Santander, Banc Sabadell i l'Institut Català de Finances (ICF). El principal obstacle per culminar la reestructuració és la manca de consens amb Caixabank, que es oposa a ampliar els terminis de devolució.
Imatge de la cuina d'alt rendiment de Serhs
Del poder convergent al rescat públic
Fundat el 1975 per Ramon Bagó, exalcalde convergent de Calella i exdirector general de Turisme de la Generalitat, Serhs va créixer sota l'ampara dels governs nacionalistes de Jordi Pujol, convertint-se en un dels grups més beneficiats per la contractació pública catalana.
A través de les seves diferents divisions —alimentació, hostaleria, catering i serveis—, la companyia va teixir una densa xarxa de relacions institucionals.
Durant els anys d'expansió, el conglomerat va obtenir nombrosos contractes amb el Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC) i l'ICS, la qual cosa va donar lloc al conegut “cas Bagó”, quan es va descobrir que la patronal hospitalària que presidia el propi fundador havia adjudicat contracts a les seves empreses. Tot i que la causa va ser finalment arxivada, la fiscalia va reconèixer la “flagrant incompatibilitat dels càrrecs” i l'ús de contactes polítics per afavorir interessos privats.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
