Un professor afectat pel tancament del Sant Ferran a Castelldefels: “Començo de zero a les portes de la jubilació”

“Ens hem sentit enganyats”. Amb dolor, indignació i impotència, tant Francisco Pérez com els seus companys intenten refer la seva vida. No és fàcil quan han enderrocat l’escola on has treballat com a professor durant més de trenta anys.

Francisco impartia classes al Sant Ferran, una escola concertada de Castelldefels que el 20 de juny va tancar les portes per sempre. Des de llavors, aquest mestre, un dels més veterans del centre, busca de nou feina –i justícia–.

L'Escola Sant Ferran de Castelldefels anuncia el seu tancament

Una tasca gens senzilla, “i menys amb la meva edat”, expressa en conversa amb Metrópoli. A les portes de la seva jubilació, aquest professor s’ha hagut d’apuntar a llistes. “Confio a trobar feina en dos anys”, assenyala en to optimista.

A la recerca de feina

És l’única solució que li van proposar des del Departament d’Educació quan es va anunciar el tancament del Sant Ferran: entrar a la borsa. “En comptes d’ajudar-nos, ens donen l’esquena”, lamenta Francisco, que a més explica que com que la llei no l’empara, “perd” l’antiguitat i els mèrits que havia acumulat tots aquests anys. “És indignant”, denuncia.

Imatge d'arxiu de l'Escola Sant Ferran de Castelldefels WEB

Tot i que a Francisco li han anat sortint ofertes, es tracta de substitucions temporals, “i de cara a la jubilació no interessa”. Mentrestant, està estudiant. “M’estic traient el C2 de català”, afirma.

El problema amb què s’ha trobat aquest mestre i altres excompanys de la seva quinta és que, amb l’actualització del sistema educatiu, cal tenir un títol per a cada especialitat, requisit que no compleix, ja que quan ell va començar a exercir com a professor, “les coses es feien d’una altra manera”.

“Tot i tenir més de 30 anys d’experiència, des d’Educació em diuen que no serveix, que necessito el títol”, matisa, i afegeix “començo de zero a les portes de la jubilació”. Per ara, només sis professors han trobat feina.

Acord amb una promotora

A aquesta situació cal afegir que ni Francisco ni els seus companys han cobrat la indemnització que els correspon. L’empresa ha executat un expedient de regulació d’ocupació (ERO), al·legant causes organitzatives després de la pèrdua d’alumnes.

“Ens sentim enganyats, perquè aquest mai ha estat el motiu real del tancament de l’escola”, denuncia Francisco, que, però, apunta a un interès econòmic. Es va poder entreveure la intenció dels propietaris del terreny quan la Generalitat va proposar reprendre la concertació i van rebutjar aquesta oferta. “Han disfressat la veritat”, sentencia.

Setmanes després, i tal com va avançar aquest diari en exclusiva, la titularitat del centre va vendre la parcel·la, de 2.500 metres quadrats, a una promotora privada per a la construcció d’habitatge d’alt standing. “En cap moment van tenir en compte les més de 300 famílies i 40 professors”, lamenta Francisco.

Terrenys on es trobava l'Escola Sant Ferran a Castelldefels Cedit a Metrópoli

En tot aquest procés, Francisco denuncia la manca de suport per part de l’administració. Amb això no només fa referència a la “poca sensibilitat” del Departament d’Educació, sinó que l’Ajuntament de Castelldefels “podria haver trigat una mica més a atorgar el permís d’obra a la nova promotora”.

A l’espera de judici

Diversos professors han demandat la titularitat del centre, tres famílies conegudes del municipi, així com la promotora que ha adquirit els terrenys. Al principi, només eren una quinzena, però en les últimes setmanes s’hi han afegit més companys.

“Volem arribar fins al final de l’assumpte”, precisen. De moment, estan pendents de notificació d’una data per al judici.

L'acord amb una promotora d'habitatges de luxe sentencia l'Escola Sant Ferran de Castelldefels

Mantenir la normalitat

Des del dia que van rebre la notícia del tancament de l’escola, el 9 de gener, fins a final de curs, el professorat va mantenir la normalitat perquè els alumnes patissin el mínim possible. “Va venir una psicòloga a fer-nos unes sessions de teràpia per posar en pràctica amb els nens”, assenyala Francisco.

En aquests moments de dolor, el seu major suport han estat les famílies. “Quan em trobo amb els meus alumnes pel carrer venen corrents a abraçar-me”, detalla. Sent només una línia, eren –en paraules de Francisco– com una gran família.