La entrada del instituto B9 de Badalona
Gran Barcelona

El desallotjament del B9 de Badalona, imminent: 15 dies per a la desocupació dels 400 migrants

La jutgessa autoritza l'Ajuntament a intervenir l'antic institut, al·legant "riscos per a la seguretat i la salut pública" donats els incidents ocorreguts al seu interior i voltants

Relacionat: Així es viu al B9 de Badalona: l'edifici pres per centenars d'okupes al cor de Sant Roc

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

La Justícia autoritza el desallotjament del B9. La jutgessa ha donat llum verda a l'Ajuntament de Badalona per executar el desallotjament de l'antic institut, convertit durant més de dos anys i mig en el major assentament informal de migrants a Catalunya. La mesura afectarà unes 400 persones, en la seva majoria subsaharians, i estableix un termini de 15 dies perquè el consistori dugui a terme l'acció, segons ha avançat El País.

La decisió es fonamenta en “riscos per a la seguretat col·lectiva i la salut pública”, derivats d'incidents ocorreguts a l'edifici entre l'agost i l'octubre d'enguany, inclòs un homicidi registrat entre residents. Més recentment, dos periodistes van ser agredits quan intentaven prendre imatges de l'institut ocupat. 

La magistrada considera que l'entrada a l'immoble és “necessària i proporcionada” per protegir tant els qui hi viuen com els veïns, i autoritza, si fos necessari, la intervenció de forces d'ordre públic.

Interior de l'institut B9

Interior de l'institut B9 GALA ESPÍN Barcelona

Sense alternativa habitacional

El desallotjament arriba tot i que l'Ajuntament admet que no té capacitat per oferir alternatives residencials als ocupants. Actualment, els serveis socials municipals mantenen 166 expedients oberts sobre persones adultes que reben seguiment, però no existeixen registres de menors d'edat al centre.

L'administració preveu oferir algun tipus d'allotjament temporal a un grup reduït de les persones més vulnerables, però la gran majoria quedarà sense sostre, segons apunta el mateix mitjà. 

El consistori ha detallat que, després del desallotjament, desplegarà un equip format per tècnics, educadors, psicòlegs i treballadors socials per identificar situacions de necessitat, oferir orientació i assessorament social, i proposar plans de formació i ocupació. Tanmateix, el mateix Ajuntament subratlla que aquestes mesures no inclouen allotjament.

Condició de Fiscalia

La Fiscalia, que no es va oposar al desallotjament, va condicionar la seva aprovació a què es garanteixi “l'atenció adequada a les persones que ocupen l'immoble” i que es permeti als ocupants recollir les seves pertinences. Així mateix, va recomanar que la mesura s'executi de manera escalonada per evitar concentracions perilloses i minimitzar els riscos associats al desallotjament.

Vista aèria de l'institut ocupat B9

Vista aèria de l'institut ocupat B9 AJUNTAMENT BADALONA

L'alcalde Xavier García Albiol (PP) sempre ha defensat la mesura com una necessitat per mantenir l'ordre a la ciutat. Ha vinculat l'ocupació del B9 amb problemes de convivència i seguretat, i ha insistit que l'administració local no compta amb recursos per allotjar els ocupants, tot i que reconeix que l'expulsió de 400 persones podria traslladar el problema a altres zones. 

“Hi ha ajuntaments on els alcaldes són més solidaris que jo, i probablement aquests okupes estaran millor allà”, va afirmar en declaracions a aquest digital amb ironia, en al·lusió a municipis veïns.

“L'objectiu és recuperar la normalitat d'aquest espai, que és municipal, i convertir-lo en una comissaria de la Guàrdia Urbana i, si volen, també de Mossos”, va detallar el dirigent a Metrópoli. 

L'alcalde Xavier García Albiol durant les declaracions a Metrópoli

L'alcalde Xavier García Albiol durant les declaracions a Metrópoli GALA ESPÍN

Condicions precàries

El B9, antic institut públic de Badalona, s'ha convertit des de fa més de dos anys en refugi de persones migrants que no comptaven amb alternatives habitacionals. Durant aquest temps, els ocupants han viscut en condicions precàries, amb accés limitat a serveis bàsics i exposats a riscos tant interns com externs. Organitzacions socials han denunciat en nombroses ocasions la vulnerabilitat d'aquestes persones i han reclamat solucions habitacionals abans de procedir al desallotjament.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia avalat el desallotjament al setembre de 2025, i des de llavors l'Ajuntament havia pressionat perquè s'emetés l'autorització definitiva, argumentant que el contracte amb l'empresa encarregada d'inhabilitar les teulades de l'institut estava a punt de caducar. La resolució d'aquest dijous dona compliment a aquesta petició. 

Els residents demanen una "alternativa habitacional"

Per la seva banda, els residents del B9 s'han pronunciat en una roda de premsa aquest divendres al Parlament per demanar "regularització i alternativa habitacional" per a les més de 400 persones que viuen a l'assentament.

A més, l'advocada Mireia Salazar ha anunciat que han demanat una "treva hivernal" davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per posposar el marcdesallotjament fins a la primavera.

"Esgotarem totes les instàncies disponibles per evitar la perpetració tan evident d'aquesta vulneració de drets fonamentals", ha avisat.