El desallotjament de la nau B9 de Badalona posa fi a un dels principals focus de conflicte social, polític i de seguretat que ha arrossegat la ciutat durant els darrers dos anys i mig.
L'operatiu, executat després de mesos de preparatius i negociacions, tanca una etapa que l'alcalde, Xavier García Albiol, feia anys que assenyalava com una “xacra” enquistada al municipi i que s'havia convertit en simbòl del fracàs institucional en la gestió dels assentaments irregulars.
Extrema precarietat
La nau, ubicada en un enclavament estratègic del terme municipal, va arribar a allotjar centenars de persones en condicions d'extrema precarietat.
Desallotjament del B9 a Badalona aquest dimecres, 17 de desembre
Al llarg d'aquest temps, el B9 va ser escenari recurrent de denúncies veïnals, intervencions policials, incendis, problemes de salubritat i tensions constants entre administracions.
Tot i això, l'assentament es va mantenir dempeus durant diversos mandats, convertint-se en un problema crònic sense una solució definitiva.
Una prioritat política
Des del seu retorn a l'alcaldia, Albiol va fer del desallotjament del B9 una prioritat política.
Ho va repetir en plens, entrevistes i actes públics: la nau no podia continuar funcionant com un assentament irregular al marge de la llei.
Interior de l'institut ocupat a Badalona
El govern local va vincular de manera reiterada l'existència del B9 a problemes de seguretat i degradació de l'entorn, defensant la necessitat d'una intervenció “contundent, però ordenada”.
Una desocupació amb menys força
El desenllaç no va ser immediat. Durant mesos, l'Ajuntament va treballar de manera coordinada amb altres administracions per preparar l'operatiu i reduir l'impacte social del desallotjament.
En les setmanes prèvies, bona part dels ocupants van abandonar voluntàriament la nau, fet que ha permès que la intervenció policial s'hagi executat amb una pressió molt menor de la prevista inicialment.
Mà dura
Amb el tancament definitiu del B9, l'executiu d'Albiol aconsegueix una de les seves principals victòries simbòliques del mandat.
L'alcalde compleix així una promesa llargament reiterada i reforça el seu discurs de mà dura contra els assentaments il·legals, un relat que l'ha acompanyat durant anys i que forma part central de la seva identitat política a Badalona.
Un ocupant abandona l'institut B9 a Badalona
Una futura comissaria
Però el desallotjament no és només el final d'un problema: també marca l'inici d'una nova etapa per al solar. El futur del terreny ja és sobre la taula.
L'Ajuntament preveu impulsar un projecte de transformació urbanística que permeti recuperar l'espai i donar-li un ús d'acord amb la planificació de la zona, allunyant-lo definitivament de l'abandonament i la marginalitat que han marcat els darrers anys.
Per això, està planificat que es construeixi una comissaria mixta de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana. Un projecte que costarà més de mig milió d'euros i que preveu retirar restes d'amiant abans d'enderrocar-lo completament.
Fi d'una etapa
El govern municipal insisteix que l'operació no es limita a buidar una nau, sinó a evitar que el problema es reprodueixi.
Un ocupant a l'interior de l'institut B9 de Badalona abans del desallotjament
La vigilància de l'espai i l'execució del projecte previst seran claus perquè el B9 no torni a convertir-se en un símbol del descontrol urbà.
Amb l'assentament desmantellat, Badalona tanca un dels capítols més incòmodes de la seva recent història política i urbana. Un episodi que ha tensionat la ciutat durant més de dos anys i que ara l'executiu local dona per superat, amb la mirada posada en la reordenació de l'espai i amb un missatge clar: el B9 no tornarà.