Laia Sanz, amb la il·lusió intacta en el seu debut amb Ebro: “El Dakar no és només una cursa, és la meva vida”

Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 1985) afronta un nou repte en la seva carrera esportiva. La pilot sumarà la seva 16a edició al Rally Dakar al volant d’un Ebro 4x4 oficial. La pilot del petit municipi del Baix Llobregat sumarà una nova edició amb un ambiciós projecte de la mà de la renovada marca ubicada a la Zona Franca. Una marca de casa amb una pilot de casa, com ella mateixa afirma en conversa amb Metrópoli. 

Parlar de Laia Sanz és fer-ho d’una de les grans referents de l’esport espanyol. Catorze vegades campiona del món de trial i sis d’enduro, el seu nom està lligat de manera indissoluble al Dakar, on ha construït un llegat difícilment igualable: onze victòries en la categoria femenina i més d’una dècada competint al màxim nivell en una de les proves més dures i exigents del planeta.

Després de dominar la cursa sobre dues rodes entre 2011 i 2021, va fer el salt als cotxes, primer amb Mini, iniciant una nova etapa esportiva. 

Ara, amb Ebro, Sanz assumeix un rol clau dins d’un projecte jove, amb poc rodatge però amb grans aspiracions. La manca de temps per preparar el debut contrasta amb la il·lusió, la motivació i l’experiència acumulada per una pilot que afronta el Dakar amb la prudència de qui coneix les seves trampes, però també amb l’ambició intacta de continuar creixent.

Liderar el retorn d’una marca històrica i fer-ho a la categoria reina afegeix una pressió extra a un repte que Laia Sanz afronta, una vegada més, amb la naturalitat de qui ha convertit el Dakar en una forma de vida.

Arribes a aquesta temporada amb un 4x4 en categoria T1, la reina en cotxes del Dakar. Com has preparat la pretemporada d’aquesta edició i en què s’ha diferenciat de les anteriors?

Hi ha hagut una diferència important: he pogut provar més el cotxe que altres anys. He pogut anar a fer el Rally del Marroc. La millor manera d’entrenar és fent curses. Va ser molt positiu poder tancar tot el projecte per aquest any, però hem tingut poc temps. Fer el Marroc i alguna prova ha estat molt important. És un projecte que m’il·lusiona molt. Hem tingut poc temps, però de cara al futur segur que podrem fer bones coses.

Has parlat de la manca de rodatge. Com s’afronta aquesta participació al Dakar partint d’un projecte tan nou?

Amb molta il·lusió. Hem de ser conscients que és un equip molt nou i jove, però també podem compensar-ho una mica amb l’experiència que tenim tant en Gerry com jo. Treballem molt bé junts.

Què significa que una marca com Ebro aposti per tu per al seu nou projecte?

És molt il·lusionant que una marca de casa aposti per una pilot de casa. És un projecte amb gent d’aquí. Serà molt xulo. Aquest any hem tingut poc temps per treballar, però amb l’any que tenim per davant, el proper Dakar arribarem molt millor preparats. M’il·lusiona molt veure les ganes i la motivació que té tothom a Ebro.

Ebro ha apostat per entrar com a equip oficial amb un projecte ambiciós a tres anys vista. Audi, amb Carlos Sainz va aconseguir el triomf també després de tres participacions. Hi ha opcions de guanyar el Dakar?

Ara mateix són paraules majors. Hem d’anar pas a pas. Aquest any l’objectiu és acabar. Òbviament, el més endavant possible, perquè jo em poso el casc i soc competitiva. Però hem de ser conscients que és un primer any. A mi em falta també molt rodatge. Quan tinguem oportunitat de fer curses durant l’any i de mantenir-me tot l’any sobre el cotxe, es notarà molt. Milloraré molt, però pas a pas. Tinc ganes d’evolucionar el cotxe i en un futur veure fins on som capaços d’arribar.

És el gran projecte de la teva carrera esportiva?

En cotxes sí. Córrer l’Extreme E amb Carlos Sainz també va ser una cosa brutal. Ara tenir aquesta oportunitat també és molt bo. He tingut projectes bons en motos, he corregut tant amb Honda com amb KTM de manera oficial, però és el primer projecte gran que m’arriba en cotxe. Em fa molta il·lusió.

Tot i no ser nova al Dakar, hi ha nervis abans de començar?

Sempre n’hi ha. Cada any hi ha un objectiu diferent i alguna cosa que fa que sigui únic. Tot i ser el meu 16è any ja, el fet d’anar amb un projecte nou, amb una oportunitat molt bona, amb un equip que em motiva molt i amb una marca de casa, és també una gran responsabilitat. Hi ha nervis, però és més aviat els dies abans. Un cop allà, amb les verificacions i provant el cotxe, ja baixa una mica tot. Però és sobretot fins que no agafes l’avió. Hi ha molts temes previs de preparacions i logística a tenir en compte. Jo un cop sóc allà em relaxo.

Què significa el Dakar per a tu?

És la meva vida. No només és competició i esport, sinó que al final és una manera de viure. Per a la majoria dels que som aquí, la nostra vida gira una mica al voltant d’aquesta cursa. Fas les coses durant l’any pensant en el Dakar. Vius pensant en el Dakar.

L’any passat una polèmica desqualificació de la FIA et va obligar a retirar-te de la competició. 

Em va deixar molt mal gust de boca. Va ser un cop fort. Era conscient que tard o d’hora em tocaria tornar a casa perquè haver acabat tants Dakars seguits no és el normal. Però va arribar d’una manera una mica cruel. Tornar així a casa va ser molt dur, però de vegades aquestes coses fan que surtin noves oportunitats. Amb Ebro vam començar a parlar molt aviat aquest any, tornant del Dakar. A vegades, les coses dolentes passen per alguna cosa i ha d’haver-hi de tot. En la carrera d’un esportista, hi ha moments bons i dolents. Aprens molt també d’aquests mals moments i després es valora més quan les coses surten bé.

Des que vas passar als cotxes, sempre has anat acompanyada de Maurizio Gerini. Com és la connexió amb ell?

Sí, això sempre. Estic molt contenta perquè amb Maurizio, ens entenem molt. Va ser una bona elecció el primer any. Ens vam entendre molt. Som persones fàcils que ens costa poc treballar en equip i que ens entenem. No només necessitava un bon copilot, sinó algú amb qui t’entenguis. Al final passes 15 dies, 24 hores junts. Has de tenir plena confiança mútua, perquè jo he de confiar en el que ell em diu i ell també amb la meva conducció. Tot està a les nostres mans i hi ha molt bona confiança. Hi ha moments fins i tot de broma i ens ho passem molt bé.

Quines creus que seran les etapes clau o més difícils d’aquest Dakar?

Hi ha de tot. A vegades tothom té molt marcada una etapa i després resulta que una altra que semblava fàcil, tothom s’ha perdut o tothom ha tingut problemes. Hem d’estar cada etapa pendents. Segurament la segona etapa ja apretarà molt fort perquè pinta que hi haurà moltíssima pedra. Encara que farem aquest pit stop, serà una etapa de regular una mica. Hi haurà de tot. Tot i que no anirem a l’Empty Quarter, hi haurà etapes de sorra molt difícils. No tinc cap etapa marcada. Per a mi, les més fàcils de tenir problemes o que s’han de tenir una mica més en compte són les etapes marató. No tens assistència al final del dia i allà cal pensar més en la mecànica i en regular una mica més els esforços.

Amb tants anys d’experiència, s’aprèn a controlar els nervis en les diferents situacions que sorgeixen?

Sí, perquè al final has viscut molts tipus de situacions i pots preveure una mica el que pot passar. Però sempre hi ha sorpreses. Tot i portar tants anys, sempre passen coses que mai t’havien passat. Però és clar que les coses que t’han anat passant, les millores. Quan has tingut problemes et fa ser millor i et fa estar més pendent de certes coses, però cada any aprens.

Has corregut el Dakar a Sud-amèrica i a l’Aràbia Saudita. Amb quin et quedes?

Aràbia està molt bé pel que fa a terreny i la part esportiva. Tenim molta sorra, una cosa que potser a Sud-amèrica trobàvem una mica a faltar. De Sud-amèrica es troba molt a faltar la gent, el públic. Aràbia és més o sorra o pedra, no hi ha punt mig. A Sud-amèrica teníem fang, l’alçada, llocs més d’enduro, i mil tipus d’etapes diferents. Ho feia una mica més variat. Aràbia potser és una mica més monòtona.

Com a dona, com veus el progrés que s’ha fet en el món del motor, especialment a Catalunya?

És una cosa de la qual em sento molt orgullosa, perquè quan vaig començar era una mica una guindilla rara, fins i tot al Dakar. Quan vaig començar érem tres o quatre noies amb totes les categories cada any. L’any passat o fa dos anys érem 50 i escaig. Veus al Bivouac que les noies no només estan a premsa o com a fisioterapeutes, sinó que estan agafant rols importants als equips. Em fa molt feliç veure aquest camí que hem fet. Sento que en alguna cosa hauré ajudat. Em fa feliç veure-ho. A Catalunya cada cop hi ha més noies fent trial i enduro. D’alguna manera tenen el camí una mica més fàcil. Encara que no ho és, però és una mica més fàcil del que jo vaig tenir.