L'execució del desallotjament de l'antic institut B9 el passat dimecres ha desencadenat una crisi social a l'àrea metropolitana de Barcelona que posa sobre la taula les limitacions de les polítiques públiques davant el drama de la migració irregular i la manca de solucions habitacionals reals.
L'operatiu policial va culminar amb l'expulsió de centenars de persones, en la seva majoria migrants subsaharians que feia anys que vivien a l'edifici abandonat. Però la situació, lluny de millorar, sembla que només ha fet que empitjorar.
Persones desallotjades de l'antic Institut B9 de Badalona acampen sota la sortida 210 de la C-31, al barri de Sant Roc de Badalona.
La pluja, un agreujant
El mateix dia que es va produir la desocupació, els desallotjats van muntar un campament improvisat a la tarda, a la plaça al costat de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de l'avinguda del Marquès de Mont-Roig.
La seva intenció era mantenir-se fermament a la intempèrie, a l'espera que les administracions pertinents els proporcionessin una solució. Van encendre diverses fogueres per escalfar-se i es van preparar per aguantar dies, amb les seves poques pertinences repartides per l'espai. Però els va sorprendre la pluja.
Desallotjament del B9 a Badalona
La nit d'abans ja hi va haver una primera entrega: una tempesta sense precedents que es va acarnissar precisament amb Badalona. El barri de Sant Roc va ser dels més perjudicats: carrers inundats, clavegueres desbordades i fins i tot contenidors sent arrossegats pel corrent d'aigua.
Si el desallotjament ja havia perdut força perquè, almenys, la meitat de migrants havia decidit marxar del B9 davant la resposta policial, les inclemències meteorològiques van acabar de minar els ànims. A això s'hi va sumar, a més, la intervenció de la Guàrdia Urbana que els va instar a abandonar el lloc.
Sota el pont de la C-31
Per això, bona part d'aquests migrants que ara es veien al carrer, sense un sostre sota el qual dormir, es van moure uns metres. Ho van fer sota el pont de la C-31 que connecta la ciutat amb Barcelona.
Imatges de la desocupació del B9
Allà sota acampen avui dia desenes de persones, que han transformat el pas en una mena de refugi amb tendes de campanya i estenedors per eixugar la roba. Una zona que ni tan sols reuneix condicions bàsiques de seguretat o habitabilitat.
Desallotjament del B9 a Badalona
La masia de Can Bofí Vell, ocupada
Però, sens dubte, el que ha fet saltar totes les alarmes veïnals --de nou-- és l'ocupació de la masia de Can Bofí Vell.
Segons expliquen fonts policials a Metrópoli, uns 11 migrants fa tres setmanes que conviuen a la masia, que funcionava fins a l'abril de 2024 com a alberg per a persones sense sostre.
El tancament de l'alberg es va produir per la impossibilitat de la cooperativa que el gestionava (Suara) de continuar assumint les seves despeses mensuals, després que el 2021 l'Ajuntament deixés de pagar per aquest servei.
Persones desallotjades de l'antic Institut B9 de Badalona acampen sota la sortida 210 de la C-31, al barri de Sant Roc de Badalona.
Tanmateix, la consellera de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque, ha demanat a l'Ajuntament que reobri l'alberg com a recurs d'acollida immediata donades les mancances actuals.
Conflicte veïnal
La tensió veïnal va esclatar aquest diumenge, 21 de desembre, a la nit. La Generalitat, juntament amb organitzacions com Creu Roja, Càritas i Sant Joan de Déu, va habilitar un dispositiu d'emergència que oferia refugi temporal nocturn (sopar, llit i esmorzar) a un nombre limitat de persones especialment vulnerables provinents del B9, a través de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Badalona.
La iniciativa, finançada pel Departament de Drets Socials, estava pensada com a resposta urgent davant les baixes temperatures i les pluges, però no cobria tots els afectats, segons entitats socials.
Tanmateix, una concentració de veïns al barri de Sant Crist i Montigalà on s'ubica la parròquia va impedir que es posessin en marxa completament els recursos previstos a la parròquia, arribant fins i tot a bloquejar físicament l'entrada de les persones migrants a l'espai preparat per a la seva acollida.
Xavier García Albiol es va personar al lloc davant la crispació creixent i els Mossos d'Esquadra es van desplegar també a la zona, amb ordre públic als carrers. L'alcalde, micròfon en mà, va demanar un "marge de confiança" per poder negociar amb la Generalitat i arreglar la situació.
Drets humans i crítiques internacionals
Aquest rebuig veïnal contrasta amb la incapacitat de les institucions per oferir alternatives habitacionals sostenibles per als migrants desallotjats i reflecteix una barreja de frustració social i percepció d'inseguretat.
Organitzacions de drets humans i relators de l'ONU han qualificat el desallotjament --realitzat en ple hivern i sense alternatives d'habitatge suficients-- com una violació greu del dret a l'habitatge digne, advertint que l'enfocament estigmatitzador de les autoritats públiques envers les persones migrants constitueix una forma de tracte degradant.
Els veïns durant la protesta davant la parròquia a Badalona
Foc d'"il·legalitat i conflictes"
L'operatiu policial del passat dimecres va culminar amb l'expulsió de desenes de persones, en la seva majoria migrants subsaharians que feia anys que vivien a l'edifici abandonat.
En ell es va identificar 181 persones, la Policia Nacional va detenir-ne diverses més per temes d'estrangeria i els mossos van arrestar un home amb una ordre de detenció pendent. A l'interior del B9 es van trobar, a més, objectes robats des de feia temps com una moto, patinets i diverses bicicletes.
És "inviable" acollir els desallotjats
Albiol ha reiterat la seva negativa a acollir els 400 migrants que van ser desallotjats, assenyalant que fer-ho seria “inviable” tant “conceptualment” com “econòmicament”.
Segons ha explicat aquests dies, fer-se càrrec d'aquestes persones suposaria un desemborsament mensual de 672.000 euros, i al voltant de vuit milions d'euros a l'any.
L'alcalde ha defensat la seva postura davant les crítiques de partits polítics, institucions i entitats socials: “El que em proposen aquestes entitats i els partits de l'oposició és que ens gastem cada mes 672.000 euros només per atendre aquestes persones”, ha assenyalat.
Desallotjament del B9 a Badalona
Per al del PP, assumir aquesta despesa no només és insostenible per a Badalona, sinó per a qualsevol municipi espanyol, i ha alertat que fer-ho podria atreure més migrants irregulars a la ciutat: “Demà vindrien altres 4.000 migrants irregulars a Badalona a reclamar el mateix”.
Dispersió i reaccions negatives
La dispersió dels migrants del B9 cap a assentaments improvisats sota l'autopista, els bloquejos veïnals a recursos d'acollida i les crítiques d'organismes internacionals reflecteixen una crisi a Badalona sense precedents.
Amb tot, Albiol s'ha reunit la tarda d'aquest dilluns amb els veïns del barri de Sant Crist per transmetre'ls un missatge de tranquil·litat.
"No són conflictius"
El dirigent ha explicat als veïns que els desallotjats "no són conflictius" i que es preveu que puguin pernoctar a la parròquia uns 30 dies.
"He intentat fer-los veure que les 15 persones estan tutelades, però és cert que el tema de l'ocupació il·legal la pateixen des de fa molt temps i no volen córrer cap risc", ha expressat Albiol.
També ha criticat que "no es poden prendre decisions d'aquest tipus tenint un barri i veïns en contra".
Alguns veïns han al·legat que la presència dels desallotjats generarà inseguretat al barri.
Una ocupació que no es pot aturar
Respecte a l'ocupació de Can Bofí Vell, l'alcalde ha relatat aquest dilluns als veïns que "els desallotjats es van presentar amb els advocats i un document notarial dient que certificaven que estaven des de dimecres o dijous", i ha afirmat textualment que coincideix amb els veïns en què cal fer-los fora.
"Jo com a alcalde no puc entrar en aquest edifici ni manar que hi entri la Guàrdia Urbana per un tema jurídic", i ha dit textualment que és una vergonya que s'hi fiquin en una propietat sense permís.
Albiol ha afegit que l'Ajuntament està "pressionant" per aconseguir que es faci fora les persones que han ocupat Can Bofí Vell, tot i que ha afegit que si no s'aconsegueix s'haurà de recórrer a la via judicial per aconseguir-ho.
"Per la maleïda llei que tenim en aquest país no podem impedir com a Ajuntament que entrin ni que surtin", ha lamentat, i ha promès als veïns reforçar la seguretat al barri mentre duri l'ocupació de l'antic alberg.