Nuria, la pastissera de 24 anys que es va formar amb la seva família en un exitós obrador de Barcelona: "Cada cop hi ha menys artesans com nosaltres"
La jove treballa mà a mà amb la seva mare Susi i la seva tieta Yolanda a Delikatessen: les tres formen una línia generacional que avui resulta gairebé excepcional
Relacionat: Les germanes d'un poble de Barcelona que van obrir una fleca als 20 anys i ara triomfen: "A vegades comencem a treballar a les 2 de la matinada"
A primera hora de divendres, la gran vidriera de Delikatessen s'il·lumina com una pantalla oberta a l'interior d'un ofici que ja gairebé no es veu. Des del carrer, qualsevol pot observar la Nuria moure's entre masses, farines i safates, amb el davantal esquitxat de blanc i la precisió de qui porta tota la vida allà, tot i que tot just tingui vint-i-pocs anys.
Nuria treballant a l'obrador de Delikatessen Santa Perpètua de Mogoda
Al seu costat, la seva mare Susi i la seva tieta Yoli treballen al mateix ritme, sense aturar-se mai. Les tres formen una línia generacional que avui resulta gairebé excepcional: una família on el relleu natural de l'ofici no només existeix, sinó que s'abraça sense por.
La filla que va créixer entre farines
La Nuria va créixer dins d'aquest obrador. "Des de ben petita és el que m'ha apassionat", diu amb una seguretat que contrasta amb la seva veu encara jove. Hi anava després de classe, “remenant”, llegint llibres, buscant receptes a internet, tafanejant. Als 16 anys ho va tenir clar: va voler estudiar pastisseria.
Va entrar a l'escola, però en va sortir igual de ràpid. "No m'agradava com ho estava estudiant", admet. Així que va tornar a l'únic lloc on sentia que realment aprenia: l'obrador: "Pràctica, pràctica i pràctica".
Un ofici que ja no sap on ensenyar-se
Aquest aprenentatge resumeix també un problema més gran: la manca d'espais reals on formar-se. "Molts joves van fent tombs", explica la seva mare.
Les escoles es queden curtes, els obradors no sempre poden ensenyar i els ritmes són incompatibles amb la vida d'un noi o noia de vint anys.
Aparador de Delikatessen Santa Perpètua de Mogoda
Mentre les grans empreses es multipliquen, els artesans --els que s'aixequen a les tres o quatre de la matinada-- es compten, com elles diuen, "amb els dits d'una mà".
L'opció que molts joves ja no trien
El cas de la Nuria, en una altra família, potser no hauria passat. El sector és dur, exigeix una disciplina gairebé militar i uns horaris que xoquen amb qualsevol vida jove: berenar a les quatre, sopar a les set, anar a dormir a dos quarts de nou, fins i tot a l'estiu. "T'ha d'agradar molt… ho portes una mica arrossegat", reconeix.
Tot i així, ella no va tenir dubtes. "És una feina que em fa feliç. Surto d'aquí, segueixo pensant, estudio quan arribo a casa, no paro de mirar coses". Parla de la pastisseria com d'una llengua materna que va aprendre sense adonar-se'n.
Els dilluns que van dedicar a ensenyar
I, tanmateix, sap que és una rara avis. La manca de formació va empènyer la Susi i la Yoli a tancar dilluns i dimarts per fer tallers. Hi entren joves, aficionats i fins i tot professionals amb obradors propis. "Compartir ens agrada molt", diuen.
Porta d'entrada de Delikatessen Santa Perpètua de Mogoda
El dimarts es dedica a produir el del dimecres, perquè a Delikatessen no congelen res. Tot es fa des de zero. Aquesta obsessió per la frescor és també part de l'aprenentatge que volen transmetre.
La pantalla que va mostrar un ofici en perill
Paradoxalment, l'altaveu que va permetre ensenyar aquesta realitat va ser casual. La Nuria, que diu que "odia gravar i editar vídeos", va pujar un dia un clip a TikTok sense pensar-ho. Hi mostrava el que es veu des del carrer: feina real, mans a la massa, rutines sense glamur.
La gent s'hi va enganxar de seguida. Les xarxes van portar visibilitat, una mica d'alleujament econòmic i centenars de missatges de joves dient: "Tant de bo poder aprendre" o "tant de bo hi hagués un lloc així a prop". Hi ha ganes, sí, però falten llocs.
Un ofici que s'apaga en silenci
La Nuria parla del sector sense dramatismes, però amb una lucidesa que sorprèn. Sap que la fleca i la pastisseria tradicional corren perill: no per manca de vocació, sinó per manca d'estructura.
Obres de Delikatessen Santa Perpètua de Mogoda
"Tant de bo poguéssim ensenyar a tothom el que sabem", repeteixen. Però el curs cap en un dilluns. I són tres dones defensant tot un ofici.
L'herència que ella sí va voler recollir
L'escena que es veu des de la vidriera, la Nuria, la seva mare i la seva tieta treballant com un engranatge perfecte, és tan bella com fràgil. Una imatge que podria desaparèixer si no hi ha més joves com ella. Si no hi ha més obradors que obrin les portes. Si no hi ha més llocs on equivocar-se, practicar i tornar a començar.
A fora, la cua avança a poc a poc. A dins, la Nuria somriu mentre treu una safata del forn. Una explosió d'aroma envaeix l'obrador. En aquest gest quotidià hi ha tota la història: la d'una jove que va triar quedar-se, la d'un ofici que es resisteix a desaparèixer i la d'un país on cada cop queden menys llocs per aprendre el que ella, per sort, va poder heretar.
