Revés judicial per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat els pilars fonamentals del reglament de 2019 que restringia l'activitat dels vehicles de transport amb conductor (VTC).
En dues sentències dictades per la Sala del Contenciós-Administratiu, el tribunal ha anul·lat les mesures més polèmiques imposades per l'administració metropolitana, com són la obligatorietat de contractar el servei amb una hora d'antelació i la prohibició de la geolocalització prèvia dels vehicles.
Tot i que el reglament no està en vigor a l'espera de la nova llei de la Generalitat que ha de posar límit al sector del VTC, el tribunal ha establert un precedent sobre alguns dels punts que van generar més controvèrsies.
La resolució suposa una victòria estratègica per a les plataformes de mobilitat i les empreses del sector, en considerar que les limitacions imposades per l'AMB "no només eren desproporcionades, sinó que vulneraven directament el dret constitucional a la llibertat d'empresa", recull el tribunal a la seva sentència.
La fi de la "espera forçada" de 60 minuts
El punt més crític de la sentència se centra en l'Article 11 del reglament. Aquesta norma exigia que qualsevol ciutadà que desitgés un VTC l'havia de sol·licitar amb un marge mínim d'una hora. El TSJC ha estat taxatiu en qualificar aquest interval com un "impediment pràctic" per a l'exercici de l'activitat econòmica.
Mobilització de vehicles VTC a Barcelona
Segons la sentència, "la mesura qüestionada obstaculitza de manera excessiva i, per tant, de forma no raonable i contrària al dret constitucional a la llibertat d'empresa [...] fins al punt que suposa un impediment pràctic per al seu exercici".
Per als magistrats, aquesta barrera temporal manca d'una justificació tècnica sòlida vinculada a la gestió del trànsit o el medi ambient, i la seva única finalitat real era desincentivar l'ús dels VTC davant del taxi.
El tribunal afegeix que una limitació d'aquesta intensitat és capaç de "desanimar l'usuari perquè utilitzi aquest servei", cosa que contravé l'article 38 de la Constitució Espanyola.
El dret a la tecnologia i la geolocalització
Un altre dels grans canvis que introdueix aquesta sentència és l'anul·lació de l'Article 12, que impedia a les aplicacions mostrar als usuaris on es trobaven els cotxes disponibles abans de fer la reserva.
L'AMB defensava aquesta prohibició com una forma d'evitar la captació il·legal a la via pública, però el tribunal ha determinat que aquesta mesura perjudica injustificadament el consumidor.
Un cotxe de VTC estacionat i el seu xofer en un carrer de Barcelona / EFE
La sentència destaca que l'ús de la tecnologia és un benefici per al ciutadà. "La possibilitat que els usuaris coneguin la localització dels vehicles disponibles [...] redunda en benefici dels consumidors en la mesura que els permet utilitzar aquesta tecnologia per identificar, entre els diferents proveïdors, aquell que ofereix el menor temps d'espera", considera el tribunal en la seva resolució.
El TSJC sosté que l'administració disposa de "altres mecanismes" per controlar que els VTC no facin captació de clients de manera fraudulenta "sense restringir els beneficis als usuaris" i avantatges digitals que defineixen aquest sector.
L'AMB manté la seva competència
Malgrat el dur correctiu en la part operativa, la sentència no desposseeix l'AMB de totes les seves facultats. El tribunal ha ratificat que la institució metropolitana sí que té competència per ordenar el transport urbà i la mobilitat en el seu territori. "No s'aprecien dubtes sobre la competència de l'AMB per al seu dictat", recull la sentència.
D'aquesta manera, el text valida el marc administratiu general del reglament, rebutjant la petició d'inconstitucionalitat total que demanaven les empreses recurrents.
Vehicles de VTC a Barcelona / EUROPA PRESS
En aquest sentit, es mantenen vigents els requisits tècnics i mediambientals. Els vehicles VTC hauran de continuar complint amb les normatives d'antiguitat i distintius ambientals, a més de l'obligació de romandre estacionats fora de la via pública (en garatges o aparcaments) mentre no tinguin un servei contractat.
El tribunal considera que aquestes mesures sí que són proporcionades i necessàries per garantir l'interès general i la protecció de l'entorn urbà.
El tracte diferenciat entre Taxi i VTC
La resolució també aporta llum sobre l'eterna comparativa entre ambdós sectors. Els magistrats subratllen que el taxi és un "servei públic d'interès general", cosa que justifica que rebi un tracte regulador específic i certes proteccions.
Tanmateix, aclareixen que la modalitat VTC, en estar sotmesa a la "lliure iniciativa privada", no pot ser laminada sota el pretext de protegir el taxi.
Un exemple d'aquesta asimetria il·legal va ser l'anul·lació del límit de 10 hores de jornada màxima per als VTC (Article 15.2). El tribunal va determinar que aquesta restricció era "immotivada", especialment quan en el sector del taxi aquest temps apareix com a mínim o es regula de forma radicalment diferent, creant un greuge comparatiu sense base jurídica sòlida.
La sentència no és ferma i deixa la porta oberta a que es pugui presentar un recurs de cassació davant la mateixa sala.
Imatge d'arxiu de taxi
Unauto celebra la sentència
La patronal del VTC ha celebrat les sentències del TSJC. Unauto VTC ha expressat la seva "satisfacció" per la decisió del tribunal.
La patronal de les VTC, representada pel president executiu Nacional d'Unauto, José Manuel Berzal, ha valorat positivament les recents sentències, que han deixat sense efecte punts crítics de la normativa de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Segons el sector, l'anul·lació de les mesures confirma que la regulació anterior "mancava de base legal suficient". Berzal sosté que aquestes sentències judicials evidencien una gestió "desastrosa" per part de l'administració, a qui acusa d'intentar "contraure un monopoli" a favor del taxi, ignorant que "no es poden posar portes al camp" davant les alternatives de mobilitat existents, ha assegurat Berzal en conversa amb Metrópoli.
Un vehicle VTC a l'entorn de la Sagrada Família de Barcelona
"Quan les coses es fan amb l'únic objectiu de matar un sector, això té moltes conseqüències", ha assegurat Berzal.
Moment clau
Tot i que el reglament ja no està en vigor, aquesta sentència arriba en un moment clau per al sector i la guerra oberta que mantenen els taxis i els VTC.
La Generalitat de Catalunya ha registrat un projecte de llei que, en la pràctica, "declara la guerra" a Uber i Cabify. La mesura suposaria la desaparició automàtica de 600 de les 990 llicències VTC que actualment operen a la ciutat, mentre que les restants anirien caducant progressivament.
Les patronals de VTC han advertit en els darrers mesos que la restricció podria posar en risc més de 4.000 llocs de treball i suposen que la mesura busca “expulsar-les” de Barcelona.
Davant l'inici del tràmit parlamentari de la nova proposició de llei a la Generalitat, el sector adverteix del risc d'incórrer en els mateixos errors jurídics. Des d'Unauto assenyalen que, si s'aprova el text en els seus termes actuals, aquest podria "néixer mort", ja que toparia novament amb els tribunals que "ja estan anticipant el que passarà".
La patronal insisteix que una legislació excessivament restrictiva no només posaria en perill més de 6.000 llocs de treball, sinó que podria derivar en indemnitzacions "impressionants" que recaurien sobre les arques públiques. Per això, insten els grups polítics a buscar un espai de "convivència" que respecti la normativa europea i garanteixi la seguretat jurídica dels empresaris sense perjudicar el sector del taxi, han assegurat des d'Unauto VTC.