L'Hospitalet de Llobregat mou fitxa per limitar l'activitat turística. L'Ajuntament liderat per David Quirós ha aprovat suspendre la concessió de llicències destinades a obrir nous hotels i apartaments-hotels al municipi durant un any.
La mesura, aprovada a la Junta de Govern Local el passat 14 de gener, afecta a “l'atorgament de llicències i comunicacions prèvies d'edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d'instal·lació o ampliació d'activitats i usos i d'altres autoritzacions municipals connexes per a les noves implantacions d'Hotels i Hotels-Apartament”, resa el text.
La decisió afecta tot el terme municipal de L’Hospitalet, amb l'exclusió de l'àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità (PGM) per a la regulació de l'ús hoteler al sud de la Granvia —a l'entorn de la Fira i de l'eix de la Granvia—, aprovada definitivament l'any 2020, i de l'àmbit del Pla Director Urbanístic Biopol-Granvia, aprovat definitivament a l'abril de 2024.
L'iniciativa afecta les futures concessions, però no a les llicències que ja s'havien sol·licitat prèviament a l'aprovació d'aquesta mesura que busca limitar l'activitat turística en un municipi on han proliferat les grans inversions de les empreses dedicades al sector hoteler impulsades per la seva ubicació estratègica al costat de Barcelona i per les restriccions impulsades a la capital catalana.
Expansió del sector hoteler
Durant els darrers anys, L'Hospitalet ha sabut capitalitzar el tancament de l'aixeta a la capital catalana, convertint-se en el gran refugi per al capital hoteler. De fet, el rigorós veto a nous establiments a Barcelona va funcionar com un autèntic efecte crida inversor per a la ciutat veïna.
Turistes en una imatge d'arxiu
Des que es va instaurar la prohibició a l'altre costat de la frontera municipal, L'Hospitalet ha duplicat els seus actius, passant de 13 a 30 hotels i superant la barrera de les 5.000 habitacions.
Aquest creixement respon directament a un efecte desplaçament provocat pel pla hoteler impulsat per Ada Colau, que va acabar expulsant la inversió cap a l'àrea metropolitana.
Mentre a L'Hospitalet es posava la catifa vermella a nous projectes, a Barcelona la normativa bloquejava fins i tot l'obertura d'hotels, un segment pel qual es va arribar a debatre una flexibilització que mai va arribar.
Malgrat l'interès d'alguns empresaris per prendre posicions en actius distintius de la capital, com la Casa Llorens, la manca d'acord polític va impedir modificar el PEUAT. Aquesta paràlisi, que fa materialment impossible tramitar noves llicències a gran part del teixit urbà barceloní, va ser precisament el motor que va consolidar L'Hospitalet com a pol de tracció fins avui.
Una recaptació rècord
El creixement de la planta hotelera a L'Hospitalet ha tingut un reflex directe i contundent a les arques públiques a través de l'Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET), fins a convertir-se en el tercer municipi amb més ingressos per aquesta activitat a tot Catalunya.
Façana de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat
Segons les dades de l'Agència Tributària de Catalunya, la recaptació al municipi ha experimentat una escalada imparable, passant dels 534.871 euros el 2014 a un rècord històric de 1.546.756 euros en el darrer exercici fiscal.
Aquest increment del 189% en tot just una dècada evidencia la consolidació de la ciutat com a destinació, encara que des de la patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, adverteixen que l'augment d'aquestes taxes "no ha de ser la solució a la deficient finançament dels municipis".
La sèrie històrica mostra com L'Hospitalet va aconseguir sobreposar-se amb rapidesa a l'impacte de la pandèmia, quan la recaptació es va enfonsar fins als 80.878 euros el 2020 a causa de les restriccions de mobilitat. La recuperació ha estat exponencial, superant ja amb escreix els nivells previs a la crisi sanitària (943.628 euros el 2018).
Turistes pels carrers en una imatge d'arxiu
Veto als pisos turístics
La decisió de vetar noves llicències hoteleres consolida un gir de 180 graus en la política turística de L'Hospitalet. Aquest moviment normatiu no és un fet aïllat, sinó que se suma a l'estratègia de la ciutat per frenar el creixement turístic habitacional.
Seguint els passos de Jaume Collboni a Barcelona, el consistori hospitalenc ja va anunciar el passat mes d'octubre la seva aposta per eliminar la totalitat dels pisos turístics del municipi per a l'any 2028.
Aquesta mesura busca recuperar el parc d'habitatge per a ús residencial, alineant-se amb les polítiques de la capital per combatre la crisi habitacional a l'àrea metropolitana.
El consistori argumenta que la proliferació d'allotjaments turístics ha tensionat el mercat immobiliari. D'aquesta manera, la ciutat que fa poc es presentava com el gran pol d'atracció per a inversors hotelers internacionals, opta ara pel "model Barcelona", prioritzant la contenció i la regulació estricta sobre el creixement de les places de pernoctació.
Hotel Renaissance Barcelona Fira / ESCOFET
Altres municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona també han impulsat restriccions als pisos turístics. Cornellà també els ha vetat per al 2028 i El Prat ha aprovat reforçar el control sobre les activitats il·legals.
Impost hoteler
La suspensió de llicències arriba també en ple debat per la modificació de l'impost turístic. El nou tribut s'emmarca en la recent reforma de l'Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET) de la Generalitat, que entrarà plenament en vigor a l'abril de 2026.
La normativa introdueix un canvi substancial en la fiscalitat local en permetre que tots els ajuntaments catalans, i no només Barcelona, apliquin un recàrrec municipal addicional de fins a 4 euros per pernoctació. A més d'aquest recàrrec, les tarifes autonòmiques es duplicaran progressivament; per exemple, als hotels de luxe (5 estrelles) fora de la capital, el gravamen passarà a ser de 4,50 euros a l'abril de 2026 i arribarà als 6 euros el 2027.
Més enllà del seu caràcter recaptatori, el nou impost té una marcada finalitat social: per primera vegada, el 25% dels ingressos totals obtinguts es blindarà legalment per finançar polítiques d'habitatge. Aquest gir estratègic busca compensar la pressió que el turisme exerceix sobre el mercat immobiliari local, destinant el 75% restant al Fons per al Foment del Turisme per a infraestructures i sostenibilitat.