Ja han passat sis mesos des del tràgic episodi que va protagonitzar un agent en pràctiques de la Policia Local de Montornès del Vallès.
Aquell 25 de juliol del 2025 era un divendres d'estiu. Però no un de corrent. Aquella nit, l'agent en qüestió i la seva companya, una interina, havien d'acabar el seu torn en poques hores.
El binomi havia passat una tarda sense incidents greus, patrullant amb el vehicle policial. Havien recorregut pràcticament tot el municipi, d'aproximadament 17.000 habitants, i, a la nit, s'havien acostat fins al centre per deixar-se veure.
Va ser a la plaça Pau Picasso, on es concentren alguns bars i restaurants que donen vida a la petita ciutat, quan el transcurs de la nit es va tòrcer per als dos. Especialment per al jove de 37 anys acabat de sortir de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC).
Un crit de socors
La investigació del que va passar encara segueix el seu curs i es troba actualment en fase d'instrucció. Però diferents implicats en el procés i fonts properes al cas han relatat a Metrópoli els detalls d'aquell dia.
Cinta dels Mossos d'Esquadra davant del carrer Consell de Cent, 200, on han matat d'un tret al cap una persona
Tots dos agents es van quedar paralitzats quan, per emissora, van sentir el crit de socors d'un tercer company. Un policia --amb l'arma retirada per motius personals-- que es trobava en aquell moment a la comissaria, sol.
L'home, en problemes, va llançar com va poder el clam d'auxili. Van ser només uns segons de pànic abans que la connexió es tallés. Va ser suficient perquè el binomi, que era a la cèntrica plaça Pau Picasso, es dirigís a tota velocitat cap a les dependències policials.
Arraconat i amenaçat
Cal esmentar en aquest punt que els tres agents afectats pel que va passar aquell 25 de juliol eren els únics efectius de Policia Local disponibles per a tot el municipi de Montornès.
Quan els dos agents van accedir a la comissaria després d'arribar en poc més de 20 segons, de seguida es van adonar que el seu company, el que havia demanat ajuda, no era al seu lloc de treball. L'home havia de romandre al mostrador principal per registrar denúncies o atendre el telèfon de la sala. Però no era allà.
L'agent en pràctiques va empunyar i va muntar llavors la seva arma reglamentària, sabedor que alguna cosa greu estava passant. I efectivament.
Quan es va endinsar al passadís interior que dóna a la cuina, després de girar una cantonada, es va trobar amb una escena que difícilment podrà oblidar: un jove armat amb un ganivet havia arraconat el seu company, que amb prou feines es defensava amb l'extensible.
Mohamadou, un jove de 22 anys
L'agressor es deia Mohamadou Diawara, era d'origen gambià i tenia 22 anys. Vivia amb la seva mare i els seus germans al barri de Montornès Nord, el més conflictiu del municipi. Una zona que alguns residents descriuen a aquest mitjà com un "gueto", amb una alta presència d'immigració.
Mohamadou ja havia tingut un enfrontament amb els agents aquella tarda. Només uns moments abans de l'escena a la comissaria, els agents que estaven patrullant amb el vehicle policial pel barri es van adonar que Mohamadou els estava increpant amb violència des del balcó de casa seva, al carrer del Nou d'Abril.
El jove, que patia un trastorn mental diagnosticat, estava fent una cigarreta quan, en veure'ls, va començar a insultar-los amb vehemència sense fer cas de raons.
Vehicles de la Policia Local de Montornès del Vallès
Armat amb un ganivet
Així i tot, els agents van decidir no escalar el conflicte i continuar amb les seves tasques de seguretat ciutadana, entre les quals hi havia la de tancar l'accés al cementiri.
Tanmateix, sembla que Mohamadou sí que volia anar més enllà. Va agafar un ganivet de casa seva i es va dirigir a la comissaria. A peu. Sense amagar, tal com es mostra a les imatges gravades aquella nit, l'arma blanca.
Sense mesures de seguretat
Un cop a les dependències policials, Mohamadou va accedir per la força a l'interior, empenyent amb violència la porta de vidre principal. Una porta que, en teoria, no hauria de cedir tan fàcilment davant de qualsevol.
La manera com es va endinsar a la part restringida a la ciutadania sembla treta d'una pel·lícula d'humor. Simplement, va girar el pom de la segona porta i va entrar.
Abatut a trets
Mohamadou estava amenaçant amb el ganivet el policia, que estava arraconat al final d'un passadís d'un metre i mig d'amplada, quan els seus companys van arribar al rescat.
La dona interina va intentar dissuadir l'agressor amb l'extensible --ja que el personal interí no pot portar una arma de foc--. Però va fracassar. El jove de 22 anys es va girar llavors cap a ells i va empunyar el ganivet en la seva direcció, moment en què l'agent en pràctiques el va apuntar amb la pistola.
Després de diversos avisos perquè deixés l'arma i quan va veure que Mohamadou estava a punt de clavar-li el ganivet a la seva companya, el policia va disparar i l'agressor va caure desplomat.
Però no va ser l'únic ferit. El seu company arraconat, just darrere del jove, va rebre el mateix impacte perquè la bala va travessar el cos de Mohamadou i el va tocar.
Ingrés hospitalari i baixa laboral
La intervenció va durar només un minut, però les conseqüències van ser devastadores. L'agent en pràctiques li va taponar la ferida al seu company com va poder fins que els serveis d'emergència van arribar fins al lloc juntament amb Mossos d'Esquadra.
Al seu company el van traslladar a Sant Pau amb un pneumotòrax i diverses costelles trencades. El protagonista del succés, per la seva banda, va agafar la baixa després del que va passar, amb importants seqüeles en l'àmbit psicològic. El 24 de desembre es va reincorporar a la feina en un altre municipi.
Manifestació davant la comissaria de Montornès del Vallès per la mort d'un jove abatut per un policia
L'endemà del que va passar, uns 300 familiars, amics i veïns de Mohamadou, nascut a Catalunya, es van manifestar en protesta pel que van considerar un cas de racisme policial en una curta marxa que va recórrer diversos carrers del poble i va culminar amb una concentració davant la comissaria on va morir el jove.
"Compliment del deure i exercici legítim"
El periple de l'agent en pràctiques va ser llarg i dur. L'alcalde de Montornès, José Antonio Montero, va mostrar públicament el seu suport a la família de l'agressor. Ni tan sols es va acomiadar o es va dirigir al seu agent en pràctiques.
Amb tot, encara que el Jutjat de Granollers estigui investigant el policia per un homicidi imprudent i per un delicte de lesions amb agreujant per arma de foc, l'atestat dels mossos sobre el succés va ser clar: “L'actuació policial es va produir en el marc del compliment del deure i en l'exercici legítim del seu ofici, protegint la vida d'un individu i actuant en legítima defensa”.
Els trets, segons va remarcar la policia catalana, van ser “un mitjà necessari i proporcional per evitar danys irreparables”.
Debat obert
Més enllà del cas concret i de la instrucció judicial en curs, el que va passar aquella nit va reobrir un debat incòmode però recurrent: la seguretat a les comissaries de Policia Local i la precarietat estructural en molts cossos municipals de Catalunya.
A Montornès del Vallès, aquell 25 de juliol, només hi havia tres agents de servei per a tot el municipi. Un d'ells, sol a la comissaria, sense arma reglamentària i sense mesures de protecció suficients.
Un escenari que, segons fonts policials consultades per aquest mitjà, distà molt de ser una excepció i es repeteix en nombrosos ajuntaments mitjans i petits, on la manca d'efectius i d'inversió compromet tant la seguretat dels agents com la de la ciutadania.
Espais segurs
L'absència de controls d'accés eficaços, portes fàcilment franquejables i la possibilitat que qualsevol persona armada accedeixi sense obstacles a dependències policials posa sobre la taula la vulnerabilitat d'unes instal·lacions que haurien de ser, precisament, espais segurs.
Una manca que, en aquest cas, va tenir conseqüències fatals. Aquell tret no va ser l'origen del problema, sinó l'últim esglaó d'una cadena de fallades prèvies.