Enmig d’una crisi habitacional que no dona treva, Sant Just Desvern s’ha sumat a la cursa metropolitana que marca el ritme de l’activitat municipal. Aquesta localitat de poc més de 20.000 habitants serà protagonista d’un dels majors complexos residencials de Barcelona: Miravern.
Als peus de Collserola, el projecte preveu la construcció de 586 habitatges –un 30% de protecció oficial– distribuïts en set edificis. Les obres, iniciades el juliol de l’any passat, van donant forma a un conjunt que transformarà aquest eix urbà en un dels nous centres neuràlgics de Sant Just Desvern.
Set blocs d’habitatges
Amb un disseny arquitectònic inspirat en la serra de Collserola –emblema natural de la ciutat–, Miravern sumarà una superfície residencial de 50.000 metres quadrats. Aquesta se situarà a la carretera Reial, davant del parc de Torreblanca.
Es tracta d’una zona ben connectada amb Barcelona –per carretera, autobús o tramvia– que, en el futur, facilitarà la connexió urbanística entre Sant Just Desvern i els municipis veïns de Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat.
Recreació virtual del complex residencial Miravern a Sant Just Desvern
El projecte preveu la construcció de set edificis, el més alt de 12 plantes: cinc estaran orientats a la carretera Reial i dos a l’avinguda de la Riera. Els immobles reben el nom de masies emblemàtiques de Sant Just –Vilà, Oliveres, Fatjó, Carbonell, Candeler i Baró– “per recordar l’origen del desenvolupament urbanístic”, apunten fonts municipals.
Mig milió d’euros
D’acord amb el nivell de vida del municipi –un dels més rics de Catalunya, segons les últimes dades d’Idescat–, els preus partiran del mig milió d’euros.
Les obres d’urbanització ja estan en marxa i el primer dels set edificis previstos, Vilà, es troba en fase de comercialització. La financiació d’aquesta fase inicial va a càrrec de Banco Santander. El seguiran Oliveres, Fatjó i Carbonell, que formen part de les quatre primeres promocions del projecte residencial.
La zona comptarà amb un equipament municipal de 500 metres quadrats –encara per concretar–, a més de locals comercials, zones enjardinades, aparcaments subterranis i piscines comunitàries als habitatges.
Render dels habitatges d’obra nova amb piscina del complex residencial Miravern a Sant Just Desvern
Pisos de protecció oficial
Miravern és una de les tres actuacions derivades del conveni signat el 2019 per preservar la Vall de Sant Just, un espai natural que, a principis de la dècada del 2000, era urbanitzable. A través de l’acord es va poder traslladar el sostre edificable de la vall a zones més adequades del municipi.
Actualment, aquesta edificabilitat es concreta en aquest nou àmbit urbà de 586 habitatges, dels quals 169 seran de protecció oficial –un total de 14.869 metres quadrats– gestionats per l’empresa municipal Promunsa S.A. en règim de lloguer.
Es distribuiran als edificis Candeler i Baró, ambdós orientats cap a l’avinguda de la Riera. El primer comptarà amb 81 pisos de protecció oficial, sis d’ells adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. Baró acollirà un total de 88 habitatges de HPO dels 114 previstos.
En total, hi haurà 36 habitatges de 50 metres quadrats i un dormitori, 78 de 65 metres quadrats, amb dos, i 55 de 90 metres quadrats, amb tres dormitoris. Tots els habitatges disposaran d’una plaça d’aparcament.
Recreació virtual de les zones comunes del complex residencial Miravern a Sant Just Desvern
Inversió de 250 milions
Darrere d’aquest desenvolupament urbanístic, que a més incorporarà 10.000 metres quadrats de superfície comercial, hi ha l’advocat Tomás Dagá –cofundador del despatx Osborne Clarke i conseller de Grifols–, i la família Grifols Roura, que han invertit 250 milions d’euros.
Dagá lidera l’operació amb el 75% del desenvolupament a través de la seva immobiliària Fatjó, mentre que el 25% restant està en mans de Deria, la patrimonial de Grifols Roura. Aquesta última, a més, és el principal accionista del grup familiar, amb un 15% del capital.