La Llei Orgànica 1/2025 d'Eficiència Judicial ha començat a desplegar-se a Barcelona, introduint canvis significatius en la organització de l'Administració de Justícia, així com novetats en matèria tributària, laboral, mercantil i civil.
El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, i la presidenta del Tribunal d'Instància de Barcelona, Cristina Ferrando, van destacar que l'aplicació s'ha desenvolupat amb “lleialtat entre institucions”, tot i que marcada per la manca de funcionaris.
Fases d'implementació
La reforma s'ha executat en tres fases: la primera, al juliol de 2025, va afectar 33 partits judicials; la segona, a l'octubre, es va aplicar a Badalona i L’Hospitalet de Llobregat; i la tercera, el 31 de desembre, a 14 partits judicials, incloent-hi Barcelona, que concentra el 35% de l'activitat judicial de Catalunya.
Jutjats de Terrassa
Ferrando va destacar que l'última fase ha estat especialment complexa perquè els jutges, assumptes i normes de repartiment es mantenen, sumat a baixes i jubilacions del personal, així com a la manca de formació específica dels funcionaris reubicats.
Moviment massiu de personal
En total, 7.543 funcionaris s'han vist afectats per la implementació de la llei, dels quals 5.437 corresponen a la tercera fase i 2.800 treballen a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.
El 80% d'ells continua realitzant tasques similars a les prèvies, mentre que el 20% va concórrer a noves places, generant que en algunes seccions només uns pocs tinguin experiència en la matèria, un problema que el departament busca solucionar.
Vacants i noves incorporacions
A Barcelona, hi havia aproximadament 200 vacants a l'inici de la tercera fase; a aquestes s'hi van sumar 77 funcionaris incorporats el 15 de gener i 107 més que s'integraran al febrer, mitigant parcialment la manca de personal.
Jutjats de Sabadell
Actualment, ja funcionen com a Tribunals d'Instància la secció contenciosa-administrativa, amb 17 magistrats, i la mercantil, amb 12 jutges, treballant de manera col·legiada i coordinada.
La següent jurisdicció serà família, seguida per civil, social i penal, aquesta última abastant un terç de l'activitat judicial i sense expedient digital, fet que representa un repte addicional.
Adequacions d'espais i tecnologia
La reforma ha requerit reorganització d'espais, senyalització i equipament, amb 1.623 metres quadrats reformats, més de 2.000 rètols instal·lats i 53 km de documentació reubicada.
A més, s'han fet adequacions TIC, incloent-hi la instal·lació de 207 portàtils, 39 ordinadors de taula i 170 dockstations, i la destrucció de 344.748 quilos de paper, un 28,3% més que el 2024.
Formació i divulgació
S'han fet 145 activitats de formació i divulgació, amb un total de 9.401 participants, incloent-hi seminaris web sobre les novetats processals i jornades sobre l'impacte organitzatiu de la llei.
Tot i que és aviat per a xifres definitives, Espadaler va indicar que la productivitat va patir una lleu caiguda a l'inici, però es recupera ràpidament i després augmenta.
El conseller va subratllar que la prioritat va ser que la migració de tribunals no afectés el ciutadà, assegurant que “la Justícia no s'ha aturat” durant tots aquests canvis.