Josep Martínez (Sabadell, 1990) viu un moment clau al capdavant de Badia del Vallès. Llicenciat en Dret i especialitzat en la branca esportiva, l'alcalde és conscient que la transformació d'aquesta localitat metropolitana és una cursa de fons.
La fi de la protecció oficial en milers de pisos després de mig segle és una oportunitat que no vol deixar passar, conscient que pot facilitar un canvi de la realitat social en aquesta petita ciutat.
Tot i que l'aposta de Martínez --que el 2024 va rellevar Eva Menor després del seu nomenament com a Consellera d'Igualtat i Feminisme-- va molt més enllà.
Badia aspira a convertir-se en el primer municipi de Catalunya totalment desamiantat, ha projectat el seu propi districte universitari i lluita per aconseguir una reivindicada residència per a la tercera edat. Una transformació, amb l'urbanisme al centre, que busca impulsar el municipi sense renunciar a les seves pròpies singularitats.
Pregunta: Com a alcalde ha defensat més d'una vegada el "pla de les quatre C" per a la ciutat. En què es basa i quins beneficis aporta a Badia?
Resposta: Quan vaig assumir l'alcaldia, vaig definir quatre línies estratègiques per centrar la política municipal: Clima, Convivència, Carrers i Calers. Pel que fa al Clima, davant emergències recents, vam impulsar plans de protecció civil i renaturalització. La ciutat ha envellit després de 50 anys, per això el 2026 iniciarem reformes clau a les avingudes del Cantàbric i del Mediterrani.
Sobre la Convivència, tot i que Badia és segura, l'alta densitat genera friccions, per això vam crear una unitat policial d'alt rendiment per vetllar pel compliment de les ordenances i el codi penal.
Finalment, pel que fa als Calers, patim un dèficit fiscal estructural i depenem d'una subvenció de tres milions de la Generalitat, congelada des de 2015. Estem negociant la seva actualització, però el nostre objectiu real és aconseguir l'autosuficiència atraient empreses i revaloritzant l'habitatge.
Josep Martínez, alcalde de Badia, durant l'entrevista amb Metrópoli
A Badia predomina l'habitatge públic les concessions del qual a 50 anys estan finalitzant. Existeix temor que aquesta liberalització atregui inversors i generi especulació?
Badia és un exemple de política pública. Es va donar resposta a una necessitat habitacional fa 50 anys. Avui dia existeix un problema d'habitatge, i s'han de prendre decisions valentes. El decret de la Generalitat del 29 de desembre protegeix l'habitatge, no només el turístic, sinó el de protecció oficial. En el moment en què ens trobem no es pot generar negoci, sinó garantir un dret.
Dels 5.400 habitatges de Badia, 4.100 van passar al mercat lliure el 2023. En queden unes 1.200 restants, que passaran el proper 6 de febrer. Estàvem esperant saber quan es publicava la llei per elaborar una estratègia. Tant la liberalització com la no liberalització són oportunitats. La realitat social del municipi canviarà en 20 anys.
Si el règim de protecció oficial cau, els valors cadastrals seran diferents. Estem creant un grup d'experts per fer un pacte estratègic de ciutat. Volem saber quins mecanismes té l'Ajuntament per dotar la ciutat d'una protecció contra especuladors.
L'Ajuntament de Badia en una imatge d'arxiu
Més enllà de la liberalització, Badia té limitacions de sòl. Es planteja un creixement vertical per atraure nous veïns?
Tenim una parcel·la on estem analitzant quines possibilitats tenim per construir habitatge, i una promoció en marxa de 32 pisos dotacionals de l'Incasòl al carrer Saragossa.
La nostra idea no és tant créixer en vertical, sinó rehabilitar en clau energètica i d'accessibilitat. Tenim cinc comunitats que ja s'han acollit als fons europeus per abordar reformes.
Badia ha volgut ser punta de llança del desamiantat a Catalunya. Hi ha data perquè sigui el primer municipi català totalment lliure d'amiant?
No em mullo amb les dates. No està a les meves mans al 100%. El 2021, la Generalitat ens dona una subvenció de quatre milions per a la retirada en habitatges. Hem anat obrint pas en un procés que ens ha costat molt.
La primavera passada vam aprovar els projectes tècnics de la primera fase, una intervenció en 127 comunitats on retirarem l'amiant sense reposar material. Durant la primera quinzena de febrer adjudicarem els contractes. Esperem fer aquesta primera fase al llarg de 2026.
Queden 38 comunitats on s'haurà de retirar l'amiant i reposar material. Buscarem suport en diferents administracions per aprofitar aquesta oportunitat. Estem sent un exemple, però no està sent fàcil per les traves burocràtiques. L'administració pública és lenta.
Josep Martínez, alcalde de Badia
Badia preveu comptar amb una residència d'estudiants el 2028. Per què un estudiant triaria Badia davant d'altres ciutats universitàries consolidades, com Sabadell o Cerdanyola?
Hi ha dos elements clau. La ubicació de la residència és perfecta, perquè en 10 minuts caminant ets a la universitat. Som el nucli urbà més proper. El segon element és la seva situació en un enclavament d'oci comercial concret, amb tota la zona de Sant Pau de Riu-sec. Fins ara hem viscut d'esquena a la universitat perquè el règim d'habitatge no ens permetia el lloguer.
Ara s'obre una oportunitat amb aquesta iniciativa privada i amb els pisos que passin al mercat lliure. A més, el 2028 l'Àrea Metropolitana assumirà la redefinició del mapa d'autobusos. Estem treballant en el seu redisseny per buscar elements d'eficàcia que permetin estar a la universitat en cinc minuts amb autobús. Badia pot ser un districte universitari per connexió, atracció i oportunitats.
La població envelleix i els veïns reclamen una residència pública per a gent gran. En quina situació està el projecte?
És una reivindicació que compartim amb els veïns. És una necessitat. Les persones que van aconseguir els drets de la gent jove són els que ara necessiten aquest recurs. Hem d'estar a l'alçada. Exigim a la Generalitat, que és la competent i la que té la capacitat econòmica, que ens construeixi una residència pública. No en volem una de privada, perquè la gent de Badia no podria fer el pas.
Comerços a Badia
Hem proposat al Departament de Drets Socials dos solars perquè estudiï la seva viabilitat. Ja hem mantingut algunes reunions entre els equips tècnics. En els propers mesos podrem anunciar quin dels dos per fer la cessió. És una de les demandes que hem fet al president Illa.
Des de l'àmbit municipal fem molta atenció domiciliària i teleassistència, però hi ha situacions crítiques en què cal aquest recurs.
El municipi es va idear fa 50 anys. Amb tots els canvis urbanístics que han patit les ciutats, quins projectes es preveuen a Badia durant els propers anys?
Aprofitem l'oportunitat de reurbanitzar uns solars privats a la zona oest per millorar la connexió i generar oportunitats econòmiques per a l'Ajuntament, així com de treball per a la ciutadania.
Som el municipi amb el percentatge d'atur més alt, perquè a Badia no hi ha oportunitats a causa de la manca de negocis. Amb els supermercats i la residència previstos es generaran més de 100 llocs de treball. Estem intentant formar la nostra gent perquè acudeixin als processos de selecció ben preparats.
També tenim unes parcel·les de caràcter industrial i comercial que ens va cedir l'Incasòl el 2024, i estem en vies de poder-les explotar per tenir guany econòmic i generar oportunitats de treball.
Els carrers de Badia en una imatge d'arxiu
Badia compta amb un entramat urbà antic. S'estan abordant futures transformacions amb administracions supramunicipals?
Un element molt important és l'ús del vehicle. Impacta que tots els vehicles estiguin en superfície perquè només hi ha un pàrquing subterrani, amb capacitat mínima. Les famílies cada cop tenen més cotxes, i el nostre quilòmetre quadrat dona pel que dona. Volem construir pàrquings subterranis per amagar els cotxes. Això suposa una inversió molt important que necessita suport d'altres administracions, facilitant així trames urbanes més verdes i per a vianants.
L'atur ha estat històricament un problema a Badia. Amb una capacitat de creixement industrial limitada, com es pot solucionar?
Cal generar oportunitats dins del municipi per, per exemple, la gent que no té carnet de conduir i no pot anar-se'n a un polígon fora. Busquem oportunitats perquè les empreses que es puguin instal·lar a Badia.
Des de l'àmbit públic, hem impulsat una figura tècnica que treballarà juntament amb els serveis socials i d'ocupació amb les 800 persones aturades del municipi, anant una per una, per oferir una anàlisi concreta i un acompanyament perquè trobin feina.
Josep Martínez, alcalde de Badia, durant l'entrevista amb Metrópoli
Fa un any van vetar les cases d'apostes al municipi. Com valoren aquesta mesura? Com es pot dinamitzar el comerç local?
Tots els baixos dels edificis són titularitat de l'Ajuntament. Això ens permet redissenyar el teixit comercial. Les cases d'apostes se'ns van colar en el seu moment. Quan el contracte va finalitzar, ens vam negar a renovar. No són el nostre model. Una empresa que et fa creure que guanyaràs més diners que ella és una estafa.
Volem aquest petit comerç de proximitat, on la persona gran pugui acudir-hi sense haver de desplaçar-se fora de Badia.
La plaça de l'ajuntament de Badia en una imatge d'arxiu
Quins són els principals problemes de seguretat a Badia?
Som una ciutat molt segura. L'índex delictiu és molt baix perquè no tenim zones industrials o comercials grans.
Els nostres problemes són de convivència. Els incívics són pocs, i es veuen molt en un quilòmetre quadrat. Amb la unitat d'alt rendiment de la policia volem avançar-nos i sancionar-los. La percepció que es té, de fa 50 anys, no representa la realitat. La ciutat ha evolucionat en positiu.
Quins són els principals reptes a tractar al municipi durant els propers anys?
La retirada de l'amiant, sens dubte, ha de ser una realitat. I ho serà, perquè la primera fase la tindrem en marxa. També ho són les oportunitats de creixement econòmic a la zona oest per generar feina i millorar la connexió.
En habitatge ens volem avançar amb el grup d'experts. També abordarem l'element convivencial, sent més intolerants amb els incívics, i l'atenció a la gent gran, oferint-los recursos habitacionals dignes.