Colau ataca de nou Metrópoli, la seva obsessió de final de mandat
L'alcaldessa emprèn una campanya contra les informacions d'aquest mitjà i el relaciona directament amb el seu judici pel 'cas subvencions'
Notícies relacionades
Ada Colau torna a assenyalar Metrópoli per enèsima vegada. L'alcaldessa de Barcelona acusa aquest mitjà de publicar notícies falses, juntament amb Crónica Global, i insinua una relació amb les querelles interposades contra ella. L'última la va portar a declarar divendres passat en qualitat d'investigada per delictes de prevaricació, malversació de cabals públics i tràfic d'influències relacionats amb la concessió de subvencions a entitats afins. Però una de les principals preocupacions de la primera edil en aquests moments són les informacions d'aquest diari, un dels més actius a l'hora de fiscalitzar la seva gestió al capdavant del consistori barceloní.
En una entrevista a RAC1, Colau s'ha referit als "digitals que sempre ens fan notícies falses que després es mouen per Twitter" i ha apuntat directament a Metrópoli com un d'aquests mitjans. Segons la munícip, aquestes publicacions serveixen de base per a algunes de les denúncies que ha rebut. Així s'ha manifestat aquest dilluns a la ràdio: "Aquesta última querella, l'única prova que aporta són un munt de titulars de digitals, que jo no en diria mitjans de comunicació i que no està clar com es financen, com Metrópoli i Crónica Global, que fan notícies falses sistemàticament sobre nosaltres". Potser l'alcaldessa desconeix què és la publicitat, la mateixa que insereix en mitjans que rarament qüestionen la seva obra de govern.
Ada Colau entrevistada per Jordi Basté a El món a RAC1 / RAC1
LA FAL·LÀCIA DE LES RECTIFICACIONS
L'alcaldessa ha mantingut que ha "obligat a rectificar, utilitzant el dret de rectificació, més de 30 vegades" aquest mitjà. I ha insistit en la teoria que les informacions de Metrópoli sobre ella s'utilitzen després per portar-la als tribunals. "És a dir, que digitals que ningú sap com es financen i habitualment publiquen coses falses sobre nosaltres, fins al punt que s'han vist obligats a rectificar més de 30 vegades, és el material que utilitza una associació fantasma per posar una querella. Sembla que hi ha una relació força directa entre una cosa i l'altra".
Aquestes afirmacions de Colau són falses, per més que les hagi repetit els darrers mesos. Aquest mitjà no ha rectificat 30 vegades, com diu, sinó que Metrópoli ha atès les constants peticions de dret de rectificació sol·licitades per l'equip de l'alcaldessa, tal com exigeix la legislació vigent. Això no implica que les informacions siguin falses o que el mitjà es retracti del que ha publicat. La seva particular croada contra Metrópoli sí comporta un cost per a l'erari públic, ja que les peticions de rectificació es cursen directament des dels serveis jurídics de l'Ajuntament. Mentre destina diners, temps i energies a silenciar un diari crític, la televisió pública de Barcelona està immersa en retallades salvatges, amb acomiadaments de periodistes i tancament de programes.
Pel que fa a la utilització jurídica de les notícies, aquest mitjà s'ha limitat a descriure els darrers anys una gran quantitat de contractes entre l'Ajuntament de Barcelona i associacions properes als comuns, totes elles extretes de documents oficials del mateix consistori. En la majoria de casos, l'equip de l'alcaldessa no s'ha pronunciat sobre aquestes informacions contrastades, que es poden consultar aquí.
DE L'EXCEPCIÓ, UNA NORMA
Colau també s'ha referit a la publicació d'un article d'aquest diari sobre la seva estada en un hotel d'Andorra al gener. "L'última va ser d'escàndol, reia a Instagram. Publicaven que jo havia estat en un hotel de luxe a Andorra, on no he estat mai, que valia 800 euros la nit i que irònicament es deia Hermitage".
Segons l'alcaldessa, Metrópoli va rectificar i va demanar perdó "perquè els vam obligar". Una afirmació falsa, ja que aquest mitjà no va rebre cap sol·licitud de rectificació. Tan bon punt es va tenir constància de l'error, es va esmenar i es van demanar disculpes a l'afectada i als lectors, després que fallés el procés de verificació. Però la líder dels comuns ha insistit: "Rectifiquen perquè saben que els posaré una querella i acabaran condemnats. Si no, no rectificarien. I això em passa cada dia i cada setmana".
FÒBIA A LA CRÍTICA
"No m'hauria de preocupar si fos un cas aïllat. Però quan això acaba en querella, o quan acaba sistemàticament a les xarxes perquè la gent es pensi que tots els polítics som iguals, que ens venem, que si col·loquem familiars, que és mentida". On treballa la seva parella, Adrià Alemany? On treballava Alicia Ramos el 2020, quan era parella de la regidora de Barcelona en Comú Lucía Martín? Recentment, el Comitè d'Ètica de l'Ajuntament de Barcelona va afirmar que el govern d'Ada Colau "va vulnerar" el Codi d'Ètica i de Conducta en contractar Alicia Ramos com a assessora municipal al setembre de 2020.
Però per a Colau el problema continua sent que existeixi "una trama on uns digitals fan titulars que van a Twitter, i després a querelles".
ATAC A LA INDEPENDÈNCIA DEL GRUP
L'inici d'ira contra aquest mitjà s'ha completat amb una sol·licitud per conèixer com es finança, igual que Crónica Global. L'alcaldessa ha volgut estendre una taca de sospita sobre la independència del grup. Tanmateix, i tot i que Colau ha decidit defensar les seves postures amb atacs a l'entorn mediàtic crític amb la seva gestió, en una andanada sorprenent des d'un punt de vista democràtic en les relacions entre la premsa i els poders públics, res no ha dit sobre la política de publicitat institucional que practica l'ajuntament que presideix i que ha marginat des de la seva arribada al poder els mitjans crítics alhora que afavoreix d'altres propers en línia editorial o silenciosos respecte a la seva gestió.
“Crónica Global és un dels digitals amb més audiència de Catalunya”, ha interromput el conductor del programa, Jordi Basté. De poc han servit les referències del periodista, perquè l'alcaldessa ha decidit obviar els lectors i subscriptors del grup, els anunciants que han confiat per donar a conèixer els seus missatges, fins i tot els professionals i les 60 famílies que depenen del grup mediàtic a Catalunya. El seu judici sobre nosaltres estava sentenciat sense les garanties de presumpció que ella reclama i de les quals sí gaudirà en el cas subvencions.
