Calle de Pi i Margall tras su reurbanización
Informació municipal

La "chapuza" de Pi i Margall escenifica la ruptura entre comuns y PSC a Barcelona

La polèmica obra de pacificació, el qual espai de calçada es va reurbanitzar en el passat mandat sense tenir en compte el pas dels autobusos, exemplifica el desacord permanent en el qual s'han instaurat ambdues formacions

Altres informacions: Barcelona renovarà els desperfectes del carrer Pi i Margall

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

De socis de govern a formacions enfrontades. Els comuns i el PSC estan protagonitzant un mandat marcat per les discrepàncies, el creuament de retrets i el desencontre permanent, situacions propiciades pel grup que lidera Janet Sanz a Barcelona.

Amb la possibilitat d'un govern de coalició descartada, i malgrat les concessions de l'Executiu local a BComú en qüestions com la fiscalitat de la ciutat, la ruptura entre aquests partits resulta absoluta, un escenari que els comuns volen mantenir fins a finalitzar el mandat.

El carrer de Pi i Margall ha estat l'últim exemple d'aquest enfrontament. La seva reurbanització ha desencadenat l'enèsim conflicte entre ambdues formacions, després que la calçada central s'hagi deteriorat per un ús de materials inadequats per a aquesta reurbanització, una "xapussa" en paraules de veïns i grups de l'oposició.

Error en el projecte

El darrer Consell extraordinari de Gràcia, celebrat el passat 4 de juliol a petició de Junts i ERC, va ser l'escenari de l'enfrontament entre formacions pel cas de Pi i Margall. Laia Bonet, regidora del districte, va recordar que la reurbanització es va aprovar al març de 2022, sota l'alcaldia i el domini de l'àrea d'Urbanisme per part de BComú.

L'edil socialista va explicar que, en el govern de coalició barceloní, es va produir un debat en què el PSC va defensar que es tractessin de manera singular aquestes obres al realitzar-se en un “eix fonamental del transport públic”, per "garantir que els autobusos poguessin continuar passant".

Bonet va assegurar que, en una reunió amb la formació llavors liderada per Ada Colau, es van acordar unes condicions que no es van traslladar als tècnics encarregats del projecte.

Carrer de Pi i Margall, a Gràcia

Carrer de Pi i Margall, a Gràcia AJ BCN

"Tenim un carrer que no aguanta el pes d'uns vehicles que necessitem. El problema va ser no traslladar a l'equip tècnic la necessitat de canviar els materials", va assenyalar la regidora.

"Discurs sensacionalista"

Lluny, una vegada més, de l'autocrítica, els comuns van respondre a Bonet acusant al govern municipal d'articular un "discurs tremendaista i sensacionalista" sobre les obres de Pi i Margall.

"Treuen el tema per fer populisme", va assegurar Adriel Micael del Valle, conseller de BComú, qui va afirmar que "aquestes coses passen amb les obres públiques", obviant el milió d'euros que costarà la repavimentació de la via.

Oposició incondicional

El descartament d'una eventual entrada a l'Executiu local ha derivat en una oposició incondicional dels comuns, instal·lats en el rebuig permanent de qualsevol proposta dels socialistes barcelonins.

En els últims mesos, BComú ha insistit en les seves crítiques en matèria de habitatge. El seu reiterat rebuig a modificar la fallida reserva del 30% per pisos protegits en noves construccions, així com el seu anunciat 'no' a tot en cas de continuar amb el desnonament de propietats municipals a Vallcarca, són clars exemples d'això.

Desgastar a Collboni

Passat l'ecuador del mandat, l'estratègia dels comuns passa per desgastar l'alcalde en els pròxims anys, com va informar Metròpoli.

Aquesta aposta inclourà un retard en l'elecció de l'alcaldable per al 2027--amb Colau com a millor situada-- durant més temps possible, amb l'objectiu d'aconseguir el màxim benefici possible en la precampaña electoral.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial