Barcelona s'abraça a la cultura a Llatinoamèrica davant el Madrid del llatí ric
La ciutat de Guadalajara a Mèxic vibra amb els autors catalans convidats a la FIL i assaja als seus carrers el dia de Sant Jordi, després de l'aposta de Collboni d'exercir de pont amb el continent americà
Barcelona atorga la medalla d'or a Marisol Schulz, directora general de la FIL de Guadalajara
Un model, una aposta ambiciosa que posa en valor el que Barcelona ha estat i continua sent: una ciutat de cultura, lligada al llibre, una ciutat on s'imprimeixen llibres des del segle XV. El primer va ser Ètica, d'Aristòtil, el 1473, en llatí, només uns anys després que Gutenberg inventés la impremta. Es conserva un exemplar a la Biblioteca de Catalunya.
Aquesta idea és la que l'Ajuntament de Barcelona ha portat a la Fira Internacional del Llibre a Guadalajara (Mèxic), amb l'objectiu de fer de pont amb Llatinoamèrica, d'impulsar les relacions culturals i comercials i assenyalar que no només Madrid pot ocupar aquest lloc, centrada ara la capital espanyola en l'atracció de ciutadans llatins amb gran poder econòmic que estan adquirint immobles sencers en alguns barris de la ciutat.
L'operació de Barcelona a la FIL, que ha liderat l'alcalde Jaume Collboni, juntament amb el regidor de Cultura, Xavier Marcé, és la de més abast en les últimes dècades. Tot i que Collboni i Marcé havien pensat en la FIL –la segona fira del llibre més gran del món després de la de Frankfurt—fa uns deu anys, la idea va començar a poder ser una realitat a partir de 2022.
Cua a la FIL per veure un muntatge immersiu sobre la novel·la de Ruiz Zafón, 'L'ombra del vent'
A les jornades econòmiques React Barcelona, en un dels fòrums, va ser convidada la directora general de la FIL, Marisol Schulz. I va ser l'actual tinent d'alcalde d'Economia, Jordi Valls, qui va suggerir a Schulz algun reconeixement de Barcelona. Qui ho va concretar més va ser Pau Solanilla, aleshores responsable municipal de desenvolupament econòmic, juntament amb Schulz, amb orígens familiars a Espanya, amb àvia i pare republicans, exiliats a Mèxic. La llavor ja s'havia posat, i el resultat ha arribat al llarg de tota aquesta setmana.
En català i castellà
Les xifres són aclaparadores. Barcelona ha estat la ciutat convidada a la FIL –habitualment s'hi conviden països, no ciutats— que acull uns 750 autors i autores que provenen de 49 països. S'hi han presentat més de 2.000 segells editorials i s'hi han celebrat més de 3.000 activitats. Tot en un espai de 34.000 metres quadrats, uns tres camps de futbol.
Barcelona es presenta com a capital editorial de dues llengües, les dues pròpies, català i castellà. I la representació ha estat equiparable, amb autors consagrats i novells, amb escriptores i escriptors d'èxit. S'hi ha comptat amb Mercè Ibarz, Javier Cercas, Xavier Bosch, Carme Riera, Miquel de Palol, Carlos Zanón, Josep Pedrals, Mireia Calafell, Adrià Targa, Irene Pujadas, Victoria Szpunberg, Eduardo Mendoza o Joan Manuel Serrat, que va haver d'aturar l'acte davant l'allau de gent que s'havia quedat fora de l'auditori i demanava entrar.
L'estand de la universitat mexicana Unam, a la FIL de Guadalajara
Per la FIL hi haurà passat prop d'un milió de persones, com en l'edició anterior. No és un públic que passeja. Són joves i grans que compren llibres i es queden a les xerrades, que poden ser de deu persones o de cent, perquè els formats són molt variats. A cada caseta hi ha gent xerrant, amb una presència molt notòria de les universitats mexicanes, que al país llatinoamericà exerceixen un paper sociopolític de primer nivell.
En aquest context hi ha estat Barcelona, amb el suport del Govern de la Generalitat que presideix Salvador Illa. L'Ajuntament ha buscat aquest impuls a través de la cultura, amb activitats que es relacionen també amb l'arquitectura, el cinema i la gastronomia. Però també s'ha aprofitat per connectar projectes empresarials a través d'una nova edició de Barcelona Business Bridge, una iniciativa impulsada per l'Ajuntament i la Cambra de Comerç, el president de la qual, Josep Santacreu ha estat present a la majoria d'actes de la FIL.
Estand de Penguin Random House a la FIL de Guadalajara
Aquest programa s'ha implementat a Guadalajara i a Ciutat de Mèxic, amb una missió empresarial i amb trobades de networking, liderades pel mateix president Salvador Illa.
L'impuls polític no s'amaga. Al parer de l'alcalde Collboni, Barcelona no pot substituir el paper que avui té Madrid, que exerceix ja com una mena de nou Miami, com a gran hub del món llatí. Tanmateix, a diferència d'aquest impuls econòmic que suposa l'entrada de llatins amb alt poder adquisitiu, que provenen de Veneçuela o Mèxic, Barcelona aspira a potenciar els llaços culturals, i, a través de la cultura, augmentar les connexions comercials.
Estand de Grupo Planeta, a la FIL de Guadalajara
Es tracta, en tot cas, d'una cosa intangible, de la connexió emocional. Cal practicar una “connexió emocional”, assenyalen fonts municipals, perquè hi ha molts responsables en llocs clau d'institucions i empreses llatinoamericanes que estaven esperant el contacte de Barcelona.
Persones com Marisol Schulz o càrrecs editorials, com l'argentí Javier López Llovet, CEO per a Amèrica Llatina de Penguin Random House, dins l'equip que lidera la barcelonina Núria Cabutí. López Llovet és net d'Antoni López Llausàs, que va ser editor i fundador de la llibreria Catalònia, a la plaça Catalunya de Barcelona, avui ja desapareguda.
Un dels estands a la FIL de Guadalajara amb un cartell d'Ana María Matute
Des del punt de vista cultural la missió pot ser de vital importància, perquè la presència de Barcelona a la FIL ha servit per traduir desenes d'autors que escriuen en català, i que veuran en els pròxims anys com s'obre un nou mercat. Aquestes traduccions, del català al castellà, les ha dut a terme l'Institut Ramon Llull, i suposen una aposta clara pels creadors en català.
L'impuls de Barcelona en els darrers anys ha estat notable. El regidor de Cultura, Xavier Marcé repeteix un comentari: “El sector cultural, sense cap mena de dubte, està fent la seva feina, de manera seriosa i efectiva”.
Assaig de Sant Jordi
La ciutat ha exhibit aquests dies –la FIL finalitza aquest diumenge set de desembre– el poder de la cultura a partir del que s'ha fet en les darreres dècades. Barcelona posseeix una xarxa de biblioteques públiques reconeguda internacionalment. Les bases es van posar en els primers anys de la democràcia, amb un impulsor molt clar, l'aleshores regidor Ferran Mascarell.
Són 41 equipaments que es reparteixen per tots els barris. El Pla Director 2030 ha definit un objectiu que és el de garantir el dret a la lectura, a l'escriptura i a l'expressió oral a tota la ciutadania. Aquest darrer objectiu és molt apreciat a Llatinoamèrica, on es llegeix de forma col·lectiva i l'expressió oral es cuida amb especial cura.
Cua per pagar a l'estand de Barcelona a la FIL de Guadalajara
Una altra llum que emana de Barcelona és el dia de Sant Jordi, que uneix la tradició de la rosa amb el llibre. A Guadalajara aquest dissabte s'assajarà aquesta proposta, amb un Sant Jordi en alguns carrers de la ciutat. La possibilitat de dur-la a terme de forma periòdica enamora les autoritats locals i el públic que ha passat per Guadalajara.
Connexió llatinoamericana
La capital catalana vol aprofitar tots aquests intangibles, que s'han concretat amb la creació d'una beca-estada per tres mesos per a autors i autores llatinoamericanes, i que ha estat criticada pel nacionalisme català més radicalitzat. El que es pretén és fer veure una realitat: va ser la ciutat de García Márquez, Vargas Llosa o José Donoso. Va ser també la ciutat de Roberto Bolaño, i és la ciutat de Jordi Soler, de Rodrigo Fresán, de Paulina Flores o de Santiago Roncagliolo. I a Barcelona manté la seva activitat Casa Amèrica Catalunya. Aquest lligam amb Llatinoamèrica mai s'ha perdut.
L'Ajuntament ha portat a Guadalajara diverses exposicions. Una d'elles defineix molt bé el que s'ha volgut fer. S'ha instal·lat al MUSA, el museu d'art de la Universitat de Guadalajara.
EXPO--IMG_3781
Es tracta de Els llibres de Barcelona, que ha ideat el dissenyador Enric Jardí, amb la col·laboració del DHUB, que dirigeix Mireia Escobar. L'exposició inclou una selecció de més de 300 llibres, amb exemplars que es remunten al segle XVII, i cobertes il·lustrades per Lluís Domènech i Muntaner. També s'hi poden apreciar les cobertes de la llibreria Catalònia, la de l'avi de López Llovet, o els dissenys de Panorama de Narratives, d'Anagrama.
Una ciutat, per tant, entregada als llibres que busca la seva nova connexió amb Llatinoamèrica.
