Barcelona ofereix una joia modernista per aconseguir la seu de l'Agència Estatal de Salut Pública
L'Ajuntament formalitza la candidatura amb una proposta de 8.000 m² en ple Eixample, el doble de l'espai requerit pel Ministeri, i amb el suport unànime de la Generalitat i la Diputació
Relacionat: El PP demana que Barcelona sigui la seu de l'Agència Estatal de Salut Pública
Notícies relacionades
Barcelona ha decidit anar a totes en la cursa per acollir la futura Agència Estatal de Salut Pública (AESAP). L'Ajuntament ha presentat formalment la seva candidatura posant sobre la taula un actiu de difícil competència: l'antiga residència Ramon Llull, un edifici històric situat dins del recinte de l'Escola Industrial, al cor de l'Eixample.
La proposta, aprovada ahir per la comissió de govern municipal i avançada per El Periódico, no arriba sola. La candidatura exhibeix múscul institucional en comptar amb l'aval explícit tant de la Generalitat de Catalunya com de la Diputació de Barcelona, propietària de l'immoble.
L'objectiu és clar: convèncer el Govern central que la capital catalana és el lloc idoni per acollir l'organisme encarregat de prevenir i respondre davant futures pandèmies.
Un edifici patrimonial per a 300 treballadors
L'aposta de Barcelona es basa en la qualitat i la capacitat de l'espai. Mentre que el Govern sol·licitava un mínim de 4.000 metres quadrats, la capital catalana ofereix el doble de superfície: un total de 8.000 metres quadrats distribuïts en quatre plantes i un altell.
Vista des de l'aire de l'Escola Industrial de Barcelona
L'immoble, actualment en desús, és una peça d'arquitectura modernista i noucentista declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. La seva ubicació al carrer Comte d'Urgell, en ple centre neuràlgic de la ciutat, compleix sobradament amb els requisits de representativitat i connexió que exigia el Ministeri de Sanitat i Política Territorial.
El pla preveu que aquest espai es converteixi en el centre de treball per als prop de 300 empleats d'alta qualificació que integraran la plantilla de l'Agència.
Connectivitat internacional
Un dels punts forts que Barcelona destaca en la seva proposta és la seva connectivitat, un factor determinant en les bases del concurs publicades al BOE el passat desembre. El Govern exigeix que la seu tingui fàcil enllaç amb aeroports internacionals que connectin amb Estocolm, Ginebra, Brussel·les o Copenhaguen, ciutats on es troben les contraparts europees (com l'ECDC) amb les quals l'Agència espanyola haurà de coordinar-se diàriament.
Edifici de la residència Ramon Llull de Barcelona
La xarxa de transport públic de Barcelona, sumada a les connexions de l'Aeroport del Prat i l'alta velocitat ferroviària, posiciona la ciutat amb avantatge competitiva davant d'altres candidates que ja han mostrat interès, com Granada, Saragossa, Lleó, Oviedo o Lugo.
Un organisme fill de la pandèmia
La creació de l'AESAP és una resposta directa a les lliçons apreses durant la crisi de la COVID-19. Seguint les recomanacions de l'OMS i el Centre Europeu per al Control de Malalties, aquest organisme estratègic neix per centralitzar la vigilància de la salut pública, avaluar riscos i coordinar respostes ràpides davant amenaces sanitàries.
Ara, la decisió està a la teulada de l'Executiu central, que haurà d'avaluar si el pes patrimonial de l'Escola Industrial i la potència logística de Barcelona s'imposen a les aspiracions de la resta de ciutats candidates.
