El metro de Barcelona ha complert un segle des que va començar a circular sota els carrers de la capital.
Al llarg d'aquests 100 anys, ha estat testimoni directe del creixement urbà, els canvis socials i les transformacions culturals de la capital catalana.
La seva evolució no només es reflecteix en la expansió de la xarxa, sinó també en la metamorfosi de moltes de les seves estacions més emblemàtiques.
Una vida dedicada al metro
Ramón Carbó és un d'aquells noms que han quedat lligats al metro de Barcelona. Va iniciar la seva trajectòria professional com a missatger i va acabar gestionant operacions des del centre de control del suburbà.
Panell amb les línies de la L1 del metro de Barcelona a l'any 1964
La seva història personal també és un reflex de com aquest sistema de transport ha canviat amb el temps.
La L1, l'origen del viatge
La Línia 1 del metro, una de les més antigues i transitades de la xarxa, va ser inaugurada en ple periode franquista.
En aquella època, el castellà era la llengua predominant, la qual cosa va influir directament en la denominació original de moltes de les seves estacions. Barris, places i edificis donaven nom a les parades, però en espanyol.
Va ser en 1982 quan es va oficialitzar l'ús del català en els noms de les estacions. Així, parades com Mercat Nou, Universitat o Espanya van passar a anomenar-se Nou Mercat, Universitat i Espanya, respectivament.
També van canviar els seus noms Urgel (Urgell), Catalunya (Catalunya), Fabra i Puig, Sant Andrés (Sant Andreu) i Torras i Bages.
Estacions que ja no existeixen
La història de la xarxa també inclou algunes estacions que han desaparegut amb el temps. És el cas de Bordeta, que va estar en funcionament des de 1926 fins al seu tancament el desembre de 1983.
Metro Barcelona
Molt a prop es trobava també l'estació Bordeta Cocheras, renombrada posteriorment com Santa Eulàlia. No obstant això, l'actual Santa Eulàlia no està situada al mateix punt, ja que va ser reubicada aquest mateix any.
Noms amb història (i una mica de confusió)
Al llarg de les dècades, diverses estacions de la Línia 1 han experimentat canvis curiosos en les seves denominacions.
L'actual Hospital de Bellvitge, per exemple, es coneixia fins a 2003 com Feixa Llarga, en al·lusió al carrer on es trobava, molt abans que es vinculés al hospital.
Antiga estació de Hostafrancs de la L1 de Barcelona
Una altra transformació cridanera va ser la de Arc de Triomf, que originalment es deia Triunfo-Norte, o Plaça de Sants, que en els seus inicis figurava simplement com Sans, ja que la plaça que coneixem avui encara no existia.
Adjustos petits amb el temps
Més enllà dels grans canvis, també s'han realitzat modificacions menors en els noms. Rocafort, per exemple, va perdre una lletra en passar de "Rocafor" a la seva forma actual. Hostafrancs va eliminar la “h” final (originalment era “Hostafranchs”) el 1982.
I el 2009, a La Sagrera se li va afegir l'article definit que avui l'acompanya.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial