Sota la superfície de Barcelona s'estén un univers paral·lel. Un sistema de túnels, rails i estacions que fa 100 anys el 2025 i amaga espais insolits, fites arquitectòniques i curiositats.
Un d'aquests llocs singulars és l'estació d'El Coll - La Teixonera, a la línia 5 del metro. A 74 metres sota el nivell del carrer, és l'estació més profunda de tota la xarxa metropolitana i una de les més fondes d'Europa.
Una obra vertical entre tres barris
La parada no només destaca per la seva profunditat, sinó també per la seva funció. La seva ubicació estratègica permet connectar tres barris -El Coll, La Teixonera i El Carmel- caracteritzats per la seva topografia escarpada i, fins fa poc, pel seu difícil accés en transport públic.
Per respondre al desnivell natural de la zona, l'estació es va construir amb un disseny completament vertical, articulat a través d'ascensors panoràmics, escales mecàniques i cintes transportadores.
En total, són 18 nivells que descendeixen des del carrer fins als andanes, la qual cosa converteix cada trajecte en una experiència poc comuna pels passatgers.
Estació de metro de la L5, El Coll i La Teixonera / HUGO FERNÁNDEZ
Tres accessos i més de 400 esglaons
L'estació compta amb tres accessos principals, distribuïts entre els carrers Camí dels Àngels, Mare de Déu del Coll, Beat Almató i Santa Rosalia, la qual cosa facilita el seu ús des de diferents punts de l'entorn.
El vestíbul principal té més de 400 metres quadrats i està connectat amb altres zones mitjançant un complex entramat de connexions verticals.
Una de les seves curiositats més destacades és que l'interior alberga una escala amb 419 graons, que s'ha convertit en protagonista d'una de les activitats més peculiars del centenari del metro que se celebra aquest any: la Cronoescalada de El Coll / La Teixonera,
Estació de metro de El Coll | WIKIPEDIA
Va ser una cursa vertical que es va celebrar el 18 de maig del 2025 i que convida a recórrer a peu tota la distància des del fons fins a la superfície.
Una estació nascuda de la pressió veïnal
L'origen d'aquesta estació es remunta a les dècades dels 1980 i 1990, quan col·lectius veïnals del Carmel reclamaven una millora en el transport que connectara els barris més elevats amb el centre de la ciutat.
Les obres van començar oficialment al 2002, però aviat es van veure marcades per un greu incident.
Accident durant les obres
Al gener del 2005, un col·lapse del terreny durant la perforació del túnel va provocar un sotrac de grans dimensions que va afectar a edificis propers i va obligar a desallotjar més de mil persones.
Va ser un dels majors accidents urbanístics de la història recent de la ciutat i va obligar a suspendre les obres durant més de dos anys.
Finalment, l'estació va ser inaugurada al juliol del 2010, com a part de l'ampliació del tram entre Horta i Vall d’Hebron. Des de llavors, s'ha consolidat com una infraestructura essencial pels veïns i un exemple d'enginyeria subterrània.
Una taquilla del metro de Barcelona on es compren els bitllets
Un segle de metro i moltes més històries
L'estació més profunda de Barcelona no serà l'única protagonista del centenari del metro. Al llarg del 2025 es celebraran activitats vinculades a la història i evolució del suburbi barceloní.
Hi haurà visites guiades a estacions fantasma com la de Gaudí, exposicions de trens històrics i propostes artístiques que transformaran temporalment algunes estacions en espais culturals.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial