En el recent debat públic sobre l'ampliació de l'aeroport de Barcelona-El Prat, s'ha posat el focus de manera intensiva en la modernització del camp de vol, de les pistes, i poc s'ha parlat de les terminals de l'aeroport.

El projecte que es durà a terme, si Europa dóna el vistiplau, compren la construcció d'una nova terminal satèl·lit i la modernització de les preexistents terminals 1 i 2. No és poca cosa, però la qüestió ha passat gairebé desapercebuda, eclipsada per l'omnipresent llac de La Ricarda i l'controvertit allargament de la tercera pista.

Però parlem-ne amb una mica més de detall. És una obvietat de primer ordre que l'experiència del passatger, en qualsevol aeroport del món, transcorre en bona mesura a les terminals aeroportuàries.

Allò que és percebut com una “bona” o una “mala” experiència del passatger en el seu desenvolupament per un aeroport transcorre necessàriament per les terminals, i d'aquestes depèn, gairebé al 100%, la valoració final del passatger, ara convertit en “client aeroportuari”.

Qüestions com la qualitat del servei prestat, o la diversitat del mateix, estan íntimament lligades al disseny i funcionament de les terminals aeroportuàries, i això configura el propi funcionament final de l'aeroport.

L'aeroport del Prat no escapa a aquesta realitat i ha d'emprendre amb urgència el disseny d'una estratègia específica per a les seves terminals, pensant en un futur en què l'aeroport català disposarà, res més i res menys, que de tres terminals consagrades a companyies aèries i passatgers.

Aterrem, mai millor dit, en la qüestió i parlem de les terminals del Prat. Si tot va segons el previst, cap a l'any 2033, l'aeroport de la Ciutat Comtal disposarà de tres terminals -dues d'elles reacondicionades i la tercera de nova construcció- consagrades al trànsit aeri domèstic i internacional, sobretot internacional.

Allò que ha passat desapercebut en l'acalorat debat succeït sobre l'ampliació és la vocació final de cadascuna de les terminals. No és un tema menor, ja que contribueix de forma directa a definir l'operativa de la instal·lació barcelonina.

I en aquesta qüestió, hem de traçar una estratègia clara i precisa. Jo tinc una.

Barcelona ha d'aspirar a convertir-se en un “aeroport global”, un aeroport connectat amb els cinc continents de forma directa, sense escales. Deixem de costat, de una vegada per totes, la pretensió recurrent de transformar l'aeroport en un centre de connexions o “hub, en la seva terminologia anglosaxona.

Llevat d'una excepció: si Barcelona aconsegueix consolidar una bona oferta de rutes aèries amb els continents asiàtic i americà, seria possible concebre un nou rol com aeroport de connexió entre ambdós continents.

En aquesta funció de “pont” entre les economies tecnològiques d'Extrem Orient i els territoris emergents del nou món, sobresurt amb força la nova terminal, la terminal satèl·lit.

Tots els aeroports del món connectats globalment disposen d'una terminal específica per al trànsit de llarg radi, el trànsit intercontinental. Aquesta ha de ser precisament la vocació de la nova terminal: convertir-se en la porta d'embarcament cap als destins més llunyans.

I després tenim la terminal 1 i la terminal 2, totes dues degudament modernitzades i posades al dia. Per a ambdues, també s'ha de traçar una estratègia de futur que tanqui el cercle.

Imagino una terminal 1 consagrada al curt i mig radi de la mà de les companyies aèries que operen en xarxa, és a dir, que poden connectar amb altres vols de curt, mig i llarg radi. La relació de simbiosi entre la terminal 1 i la terminal satèl·lit ha de ser clara: les dues terminals, connectades per una llançadora subterrània, han d'operar com un “tot”, propiciant una excel·lent experiència al passatger final.

Per últim, però no menys important, disposem de la terminal 2, la terminal “olímpica”. En els últims temps, aquesta terminal ha acollit bona part de les companyies de baix cost que operen a l'aeroport.

Ryanair, Easyjet, Wizzair o Norwegian, entre d'altres, operen actualment a la terminal 2. No és una mala opció sempre i quan es garanteixin nivells de qualitat del servei adequats a les expectatives del client final. El baix cost no ha d'estar renyit amb un bon servei aeroportuari, i la terminal 2 haurà de aconseguir l'excel·lència en la prestació dels seus serveis com a terminal aèria.

De tot el dit fins ara, sobresurt amb força una idea: el projecte d'ampliació del Prat va molt més enllà de la millora del camp de vol.

Sense oblidar aquesta qüestió, hem de tenir en compte que ens equivocaríem greument si no tinguéssim molt present que el futur de l'aeroport passa també, i sobretot, pel futur de les seves terminals.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial