Collboni sap què vol, i la resta?

En poques setmanes l'Ajuntament de Barcelona tindrà pressupostos per al 2026. L'alcalde socialista, Jaume Collboni, ha utilitzat, de nou, l'instrument de la moció de confiança per aconseguir els nous comptes municipals. La resta de grups no podrà presentar un candidat alternatiu, donada l'heterogeneïtat existent al consistori. I, de manera automàtica i abans d'acabar l'any, Barcelona podrà comptar amb noves partides pressupostàries.

Això equival a acabar el mandat municipal, perquè es podran prorrogar per al 2027. Collboni, per tant, ja sap com finalitzar la seva primera etapa de govern i encararà les eleccions municipals amb certa comoditat.

Ha buscat Collboni grans projectes, canvis dràstics? Depèn del que avui s'entengui sota aquestes etiquetes. De fet, tampoc pot dur-los a terme, perquè només compta amb deu regidors. Però des d'aquesta situació ha aconseguit algunes qüestions importants. Amb ERC i comuns ha pactat les ordenances fiscals. Amb ERC i Junts per Catalunya ha tirat endavant l'ordenança de Civisme. Hi ha cintura en aquestes votacions. Dibuixa un tripartit d'esquerres, però també la possibilitat d'un gran acord entre PSC i Junts.

Junts referenda el seu pacte amb Collboni amb l'aprovació de la nova Ordenança de civisme

Per al PSC aquesta doble mirada és molt significativa. Des de l'Ajuntament de Barcelona també es pot albirar el Parlament de Catalunya. Cal una mica de temps per acomodar tota la política catalana cap a una altra situació. Però, des del punt de vista estrictament municipal, deixa Jaume Collboni al centre, amb tot obert de cara a les pròximes eleccions.

La decisió de Junts també és il·lustrativa. Jordi Martí, el seu cap de files a l'Ajuntament, ha estat valent, però també conseqüent. Si en una negociació l'adversari accepta algunes de les propostes lliurades, per què anar a la contra?

Junts ha avalat l'ordenança de Civisme, entenent que ha estat el PSC qui s'hi ha acostat. Bé. Cadascú promocionarà els seus acords perquè els electorats respectius els premiïn. És la lògica de la política. Els socialistes tenen clar que, des de l'alcaldia, els han pogut impulsar, i també treuen pit.

Collboni ha aconseguit una geometria variable, des de la seguretat de qui sap que tornarà a ser candidat a l'alcaldia. I en això és on guanya per golejada. Perquè la resta de grups no ha designat candidat o candidata. I tenen, encara, molts dubtes sobre el perfil que han de presentar. Només el PP ho té clar, amb Daniel Sirera, que és el segon líder municipal més conegut, només per darrere de Collboni.

Queda temps per a tot. Però no massa. Sobre Collboni s'han projectat crítiques importants, principalment des del món econòmic, que voldria més empenta per part de l'alcalde en matèries com l'habitatge, i la mesura del 30% de reserva pública per a les promocions immobiliàries, que es volia modificar, però que segueix vigent per manca de suports municipals.

En tot cas, Collboni presenta un conjunt d'inversions a la ciutat que, sumades, arriben a un volum similar a la inversió dels Jocs Olímpics de 1992. La ciutat està en plena transformació, i el 2027 moltes obres estaran acabades.

L'impacte de les paraules de José Creuheras a la festa de Planeta a Guadalajara

Com a colofó, i amb la contundència que sempre expressa el regidor de Cultura, Xavier Marcé, Collboni ha volgut tenir un gest amb el món llatinoamericà en anunciar una beca-residència a Barcelona per a autors literaris, molt conscient que la capital catalana és la major potència de l'edició en castellà, com s'ha valorat a la Fira Internacional de Literatura de Guadalajara (Mèxic).

En aquesta mateixa Fira, i en una festa que va organitzar el Grup Planeta, amb més de 1.000 convidats, es va poder escoltar quelcom inèdit. El reconeixement explícit, clar, del seu president, José Crehueras, del “bon fer” de dos polítics, Salvador Illa (president de la Generalitat) i Jaume Collboni, alcalde de Barcelona.

En un moment de crisi política, de descrèdit dels responsables polítics, Crehueras va voler esmentar aquestes dues “excepcions”.

En aquest context es mou avui Collboni, amb la mirada posada ja en 2027, i amb la llum verda als pressupostos de 2026.