Els projectes de la Gran Barcelona del futur: les transformacions clau que veuran la llum el 2026

La Gran Barcelona encararà el 2026 amb molts reptes per davant. Deixa enrere un any, però no les principals urgències que han marcat el 2025. La necessitat d'habitatge assequible, l'adaptació a les noves tecnologies, la correcció de disfuncions en la mobilitat o l'impuls de nodes del coneixement continuen sent prioritats clau per reforçar la influència de l'àrea metropolitana a Europa.

L'any de la Gran Barcelona: els grans projectes de 2025 que consoliden la seva influència a Europa

D'entre totes elles, la crisi habitacional lidera les preocupacions de la ciutadania. Així ho reflecteix el darrer baròmetre municipal del consistori barceloní, on la dificultat d'accedir a un sostre inquieta el 32,8 % de la població.

Respecte a això, l'àrea metropolitana ha passat de la diagnosi a l'acció, amb plans desenvolupats a contrarellotge en diverses localitats com Viladecans, Esplugues o Gavà, que se situen a l'avantguarda del canvi.

Esplugues, de ciutat ‘dormitori’ a destacar el 2026: nous barris, 2.300 habitatges i node d'innovació en salut

L'habitatge com a punt de partida

De fet, aquest darrer municipi ha marcat al calendari l'any que comença com a inici d'un dels desenvolupaments urbanístics més importants de la seva història recent: la construcció de 2.760 habitatges del Pla de Ponent, un projecte llargament esperat.

Aquest pas suposa l'activació real del pla, després de gairebé dues dècades de planificació, i afectarà especialment els sectors de Ca n’Horta i Canyars Sud, dos nous barris que s'aixecaran al sud de la ciutat.

Promoció B2 del barri de Can Ribes de Gavà, pertanyent al Pla de Ponent HARQUITECTES

Tot i que el Pla de Ponent no estarà llest fins d'aquí a uns quants anys, és un dels projectes urbanístics –juntament amb l'ARE Montesa d'Esplugues i el barri de Llevant de Viladecans– més avançats de l'àrea metropolitana.

Líders en medicina de precisió

El que sí serà una realitat aquest any és el Centre de Medicina de Precisió, que, si tot transcorre segons el previst, estarà llest a finals de 2026. Forma part del futur parc empresarial Porta Diagonal d'Esplugues de Llobregat, integrat en el major BioClúster europeu.

Es tracta d'un dels complexos de l'àmbit de la salut més rellevants del parc, desenvolupat en col·laboració amb l'Hospital Sant Joan de Déu. Acollirà consultes de neurociència i genètica, així com instal·lacions per al diagnòstic i recerca de malalties minoritàries.

Imatge d'arxiu de les Tres Xemeneies de Sant Adrià GALA ESPÍN Barcelona

D'aquest gran node sanitari fem un salt al hub audiovisual del Besòs, que pretén situar Sant Adrià a l'avantguarda del mercat europeu. La primera pedra del projecte es col·locarà a l'estiu de 2026, coincidint amb la celebració del Congrés Mundial d'Arquitectura.

Barcelona puja al podi de les destinacions globals amb la capitalitat de l'arquitectura i l'Any Gaudí

Soterraments i noves autovies

Pel que fa a la mobilitat, hi ha dos projectes que marcaran un abans i un després aquest any. Amb una inversió superior als 120 milions, el soterrament de les vies de Sant Feliu és una de les actuacions més destacades de la Gran Barcelona: una obra reivindicada durant dècades a la capital del Baix Llobregat, que deixarà d'estar dividida en dos aquest 2026.

Una altra fita serà la culminació de la B-25 a Sant Boi, que, segons fonts municipals, serà una realitat abans de l'estiu. Amb ella, desapareixerà la rotonda de la Parellada, així com els embussos endèmics i els riscos que aquests generaven. En substitució d'aquesta rotonda, se'n construirà una altra sota la nova autovia.

Els veïns de Sant Boi, crítics amb les obres de la B-25: “Estem igual que fa mesos”

També a l'estiu, Badalona protagonitzarà una transformació urbanística sense precedents, amb la renovació de la rambla de Sant Joan, el carrer del Torrent de la Batllòria i la plaça del Baró de Maldà.

Segons els plans del consistori, les obres es completaran al segon trimestre. Es tracta de la intervenció més important al municipi dels darrers 15 anys, amb una superfície d'actuació de 25.000 metres quadrats i una inversió propera als vuit milions.

L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, durant la presentació de les obres de la rambla Sant Joan Aj Badalona

En l'àmbit social, Badalona continua amb l'enderroc de l'antic institut B9, que va estar ocupat fins fa unes setmanes per 400 persones. El govern d'Albiol té el full de ruta planificada, i el 2026 s'executarà l'enderroc de l'edifici, amb un cost de 517.449 euros (IVA inclòs). Al seu lloc, es construirà la futura comissaria mixta de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra.

Aposta per la digitalització

L'Hospitalet inaugurarà el març de 2026 el nou Mercat de La Florida 6.0, un equipament que va rebre la visita de Felip VI al desembre i que el Rei va definir com “una aposta d'avantguarda per un espai modern i vibrant”.

Més enllà de les carnisseries, peixateries i altres negocis típics de qualsevol mercat municipal, l'equipament acollirà a la planta superior un centre de transformació digital, que serveix com a metàfora de la metamorfosi integral que ambiciona l'Ajuntament de L'Hospitalet.

El Rei Felip VI durant la seva visita al mercat de La Florida, a L’Hospitalet de Llobregat Òscar Gil Coy

Finalment, Santa Coloma està a punt d'iniciar un projecte pioner a Barcelona: la construcció de dos pous d'aigües termals. La licitació es farà al primer trimestre de 2026 i les obres començaran de seguida per completar-se tan aviat com sigui possible.

La creació d'aquests pous permetrà abastir d'aigua renovable equipaments públics, com escoles i instal·lacions esportives. De cara al futur, es preveu la construcció d'un gran centre termal a la zona de Can Zam, que es convertirà en un nou atractiu turístic per a Barcelona.

El balneari públic d'aigües termals que es posarà en marxa el 2026: a menys de 20 minuts de Barcelona