Gerardo Pisarello ja és el candidat de Barcelona en Comú. Compta amb el suport de l'aparell dels comuns, amb Ada Colau al capdavant. I tindrà un rival, l'escriptor i comunicador Bob Pop, a les primàries que celebrarà el partit. Diuen les cròniques que per primera vegada veurem una pugna interna al granític partit dels Comuns, però no s'enganyin. Tot és una posada en escena. El candidat el 2027 serà Pisarello.

La primera incògnita és saber si aterrarà aviat a Barcelona o seguirà còmode a la Mesa del Congrés. Els que van arribar reivindicant que la política no era una vocació de permanència s'han oblidat de la seva màxima. Pisarello porta en política des que va sortir elegit regidor el 2015 i des de llavors segueix aquí. Més de deu anys i amb voluntat de seguir.

Bé, sempre i quan no consideri que ser regidor de l'oposició no val la pena com així li va semblar a Ada Colau que després d'un any d'escalfar la cadira, i a vegades ni això, va buscar la porta de sortida. Això s'anomena coherència amb els principis.

Pisarello assumeix el lideratge dels comuns a Barcelona no en un moment plàcid. Que Colau hagi declinat presentar-se indica que els números que es manegen a la formació no donen per recuperar l'alcaldia. Durant aquests dos anys s'han dedicat a posar traves a Jaume Collboni, però no es pot dir que hagin fet una sòlida oposició.

És més, els números que evidencien les enquestes ens diuen que els comuns perden força i es poden deixar dos o tres regidors com a mínim.

Si Pisarello deixa el Congrés té tot un paperot perquè exercir de líder municipal sense estar al ple és força difícil. I exercir-ho des de Madrid dóna munició als adversaris. A més, aquests anys fora -des del 2019- l'han allunyat de la política municipal quotidiana. És a dir, li tocarà posar colzes per posar-se al dia.

Al seu favor té la seva bona imatge entre els comuns i a Podem, amb qui sempre ha mantingut el vincle. També en diferents sectors propers a l'activisme veïnal i al sobiranisme. Aquest paper pot evitar que Podem presenti llista a Barcelona, cosa que seria letal per a les minvades hosts de Colau. Dic pot evitar, però això només és una hipòtesi.

El 2015, els comuns van guanyar perquè al davant tenien l'alcalde Trias i pujaven amb l'empenta del 15-M davant un PSC en plena crisi. Ara a l'alcaldia no hi ha Trias, hi ha Collboni i per molt que s'entestin els comuns, el PSC és esquerra i Collboni no ha fet una mala gestió.

Enarborar la bandera de l'esquerra immaculada i genuïna no serà suficient per guanyar un Collboni que governa sense estridències, però governa.

Una altra cosa és que Pisarello vulgui imprimir un gir polític. El mateix que s'ha aplicat a Madrid: l'aliança de les esquerres. Com a membre de Sumar ara i abans d'Unides Podem ha beneït l'aliança amb el PSOE.

I ho ha fet com a força minoritària. Colau va acceptar aquesta aliança sempre i quan fossin els majoritaris. Mai des de la minoria. Potser, Pisarello té aquí una pista d'aterratge en la política barcelonina que, com la catalana, tindrà l'Espasa de Dàmocles pendent en forma d'extrema dreta.

Potser Pisarello pot imprimir un nou prisma als comuns allunyant-se de la vella pinça amb la dreta, espanyola o independentista. Veurem. De moment, haurà de moure peça des de Barcelona o Madrid per construir una candidatura.

Diran que guanyadora però la realitat diu que només pot aspirar a ser segona força. Esperem que no traeixi més els progressistes de Barcelona com ha fet Colau.