Dia de Reis de 1926
Els nens pobres es conformaven amb el repartiment de joguines que tenia lloc a l'Asil del Parc. Per als nens benestants, el Meccano. Per a les nenes de casa bona, nines que caminen soles, saluden, fan petons i diuen mama
El 6 de gener de 1926, el Diari de Barcelona donava compte de l'arribada dels Reis Mags.Ara es compleixen cent anys d'il·lusions. Algunes reconeixibles, d'altres oblidades. El rotatiu oferia la Crònica General de Madrid, províncies i Marroc
A la secció d'espectacles, els redactors afegien una nota que advertia: “no ens fem responsables de la moralitat d'alguns”. Es curaven en salut. Eren temps de Dictadura i censura. Militars, és clar.
Al teatre Romea, Els Pastorets. Al Goya, Rivera de roses. Al Tívoli, La verbena de la Paloma i al Barcelona, Mania persecutòria. I Catalunya retia homenatge a Santiago Rusiñol (1861-1931), escriptor, artista, dramaturg i pioner del Modernisme.
Al camp de Les Corts el Barça s'enfrontà a l'Sparta de Praga. Al del carrer Galileo, el Sants contra el Badalona. L'Europa, amistós amb el Canet de Mar. El seu infantil contra el Saragossa. L'Espanyol, castigat amb entrenament per manca de rendiment, segons la directiva.
Aquell dia es podia menjar com a reis al Gran Te Infantil de l'Hotel Ritz, on els Mags van entrar a cavall per la porta principal. Te complet, 5 pessetes. El restaurant Metropol oferia un menú especial de tres plats, postres, pa, vi i concert per 4 pessetes.
Els nens pobres es conformaven amb el repartiment de joguines que tenia lloc a l'Asil del Parc. Per als nens benestants, el Meccano. Per a les nenes de casa bona, nines que caminen soles, saluden, fan petons i diuen mama.
Els Reis Mags d'Orient obsequiaran amb una joguina a tots els posseïdors d'automòbils Citroën. Pirelli anunciava els seus pneumàtics de corda fabricats a Manresa. I Carburos Fresser prometien més rendiment.
La temperatura a Barcelona va ser de 16 graus. Els telèfons tenien tres números. L'aguinaldo d'un soldat era de 100 pessetes. Casa unifamiliar de dos pisos a La Floresta costava 11.900 pessetes. I Mobles Homs moblava pisos complets a partir de 6.000 pessetes.
L'Ajuntament de Barcelona va retre homenatge al dictador Primo de Rivera i el va nomenar fill adoptiu de la ciutat. Els arquebisbes de Sevilla i Granada van fer una visita de compliment al general Milans del Bosch, governador civil de Barcelona.
També va anunciar un concurs per fer-se amb llenya de sarment per a socarrim de porcs procedent de l'arbrat urbà. Mentrestant, l'Ajuntament de Sabadell va adquirir la Enciclopèdia Universal Il·lustrada Europeu Americana, de l'editorial Espasa.
Era temps de refredats. Pastilles Valda eren les més indicades per a tota mena de malalties de pit. Cera era el tònic nerviós. L'autèntic i certificat es venia a la farmàcia del mateix nom, Plaça del Pi de Barcelona. Amb el xarop Orive, era impossible tossir.
Per endolcir aquells dies, Torró de crema de La Colmena, que sobreviu a la Plaça de l'Àngel, 12 de Barcelona. Els seus caramels competien amb els renombrats caramels Sol, proveïdors de la Casa Reial.
Com gairebé tot té el seu final, l'anunci: “Defunció. Esqueles als diaris. Aviseu al Centre d'Esqueles. Economia i servei ràpid”.
