Al meu Gaudí, ni tocar-lo!

Durant aquest 2026 que acabem d'estrenar, Barcelona es convertirà en la Capital Mundial de l'Arquitectura i acollirà un munt d'actes, esdeveniments i intervencions per celebrar-ho. Els qui corren amb les despeses (onze milions d'euros) són l'ajuntament de la ciutat, la Generalitat i el Ministeri de l'Habitatge. S'inaugurarà, fins i tot, una Casa de l'Arquitectura a l'edifici que va ser de l'editorial Gustavo Gili, al bell mig de l'Eixample. I entre el 28 de juny i el 2 de juliol tindrà lloc un Congrés Mundial d'Arquitectes.

La cosa coincideix, a més, amb el centenari de la mort d'Antoni Gaudí, i temo que, si pot haver-hi algun problema conceptual, vindrà d'aquí, d'acord amb  alguns incidents que ja han tingut lloc utilitzant com a excusa l'arquitecte català. De fet, els problemes conceptuals i pseudo patriòtics sempre venen d'aquí. Cada vegada que acollim una gran celebració mundial, el lazisme aprofita per fer-se sentir i recordar a l'univers que Catalunya no és Espanya, per molt que a tots els països es tingui aquesta sensació.

Barcelona s'estrena com a Capital Mundial de l'Arquitectura: "El focus està en grans reptes com l'habitatge"

Recordem l'olimpíada del 92, quan els indepes van intentar amargar la celebració a tots els espanyols i fins i tot els fills de Pujol, que encara no es dedicaven al lucre a temps complet, van participar en manifestacions sobiranistes, com si la festa la pagués exclusivament Catalunya i no hi hagués diners de l'administració central. Se'n van sortir en part, imposant l'himne català a l'espanyol (només en l'ordre) i contribuint al fet que molta gent a la resta d'Espanya sentís que l'olimpíada era una mica menys seva. Victòria pírrica, però menys dona una pedra.

Suposo que ara s'agafaran a Gaudí per fer soroll. De fet, ja ha passat. A un vídeo de felicitació de la Unió Europea a Espanya per l'aniversari de la nostra entrada, en què es va cometre el greu error de considerar espanyol l'arquitecte de Reus, van reaccionar aïradament Josep Lluís Alay i Míriam Nogueras, acusant Ursula von der Leyen de negar-li la nacionalitat catalana a Gaudí.

La primera gran obra de Gaudí està en aquest barri de Barcelona: fusteria artesanal declarada Patrimoni de la Humanitat

Fa uns dies, durant un acte d'homenatge al seu Reus natal, el lazisme va protestar per un espectacle multimèdia en què Gaudí s'expressava en castellà. Es va posar com a excusa que el xou tenia previst sortir de gira i que entre els patrocinadors figurava la Real Asociación Española de Patinaje, però no va colar per als nostres talibans. Per a ells, Gaudí només és català. I encara que és innegable que l'arquitecte era força de la ceba, s'entesten a convertir-lo en algú que, directament, odiava els espanyols.

Quan algú es fa mundialment famós, solen permetre's certes llicències al voltant de la seva persona i acaba sent igual si es deia Antoni o Antonio (nom amb què signava l'arquitecte, per cert). Si algun dia es roda a Hollywood un biopic de Gaudí en anglès, li serà igual a tothom excepte als nostres estimats talibans (encara que s'ho prendrien pitjor si la pel·lícula fos en castellà). Gaudí va néixer a Catalunya, però, un cop mort, s'ha convertit en ciutadà del món i icona global. I, per un malentès patriotisme, no s'hauria d'enverinar un esdeveniment com la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura per Barcelona.

Compte, doncs, amb els actes del centenari, que els carrega la Plataforma per la Llengua.