Barcelona blinda el Passeig del Born contra el soroll després d'anys de queixes: més policia, multes i amenaça de tancament

El compte enrere ha començat per als restauradors, comerciants i usuaris de l'oci nocturn al Passeig del Born.

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment el Pla Específic de Reducció de Soroll per a la recent declarada Zona Acústica de Règim Especial (ZARE) després de constatar que els nivells de soroll superen sistemàticament els límits legals. Aquest tràmit administratiu obre ara un període d'exposició pública abans de la seva entrada en vigor definitiva.

El document municipal aprovat durant el mes de desembre de 2025 estableix una fulla de ruta punitiva. Si les mesures de conscienciació inicials fracassen, el consistori aplicarà retallades horàries automàtiques en l'activitat comercial i de restauració.

L'Ajuntament ha establert un pla que contempla fins a tres fases, que es revisaran cada nou mesos en una comissió de seguiment. Amb aquest pla, el consistori intenta pacificar una de les seves zones d'oci més emblemàtiques, però que ha aixecat el malestar dels veïns de la zona, que han reclamat al consistori en diferents ocasions que es prenguin mesures que redueixin el soroll.

Persones al carrer del Passeig del Born en una imatge d'arxiu EP

Un problema cronificat

La intervenció municipal respon a una realitat insostenible avalada per les dades. Segons l'informe acústic que sustenta el pla, els sonòmetres ubicats en punts clau com el Passeig del Born 19 i 25, o el carrer Rec 44, han registrat superacions continuades del límit de 65 dB(A) en horari nocturn, especialment els dijous, divendres i dissabtes. Aquesta dada supera, amb escreix, el límit que estableixen les ordenances municipals, fixat en 10 dB(A).

El Passeig del Born actua com un 'forat negre' acústic que concentra una pressió veïnal i una conflictivitat immensament superior a la de qualsevol altra zona de l'entorn.

L'informe revela una dada estadística demolidora que justifica la intervenció urgent: la densitat de queixes per hectàrea. Mentre que en el conjunt del districte de Ciutat Vella es registren unes 16 queixes per hectàrea, a la ZARE del Passeig del Born la xifra es dispara fins a les 221.

Brutícia generada per joves en un dels botellots de Barcelona / ARXIU

L'anàlisi de les queixes veïnals de 2023 i 2024 revela que el focus del conflicte s'ha desplaçat de l'interior dels locals a la via pública. El 2024, el 64,5% de les queixes gestionades per la Guàrdia Urbana van estar motivades per persones fent soroll o festa al carrer, mentre que un 28,7% es van relacionar directament amb l'activitat dels locals, segons les dades municipals.

El fenomen del botellot, els comiats de solter i les aglomeracions a la sortida dels bars són els principals causants del malestar.

Consum de drogues i conflictivitat

Però el soroll no és l'únic problema que assenyala l'Ajuntament. Els informes integrats en el pla alerten d'una dinàmica preocupant de matinada.

En concret, l'informe dels Promotors Ambientals detalla que "el gran consum d'estupefaents i begudes alcohòliques a la zona provoca que a altes hores de la nit la receptivitat baixi dràsticament i la conflictivitat augmenti".

Aquesta situació deriva en problemes de seguretat explícits, documentant-se "més robatoris, discussions i baralles" com a conseqüència directa d'aquest ambient.

El passeig del Born està entre l'antic mercat del Born i l'Església de Santa Maria del Mar / HUGO FERNÁNDEZ

Per la seva banda, els Tècnics d'Intervenció Social (TIS) corroboren aquesta tendència negativa reportant un "notable increment de conductes sorolloses", mentre que el Servei de Mediació Nocturna assenyala com a fonts principals del conflicte "les aglomeracions de gent que ocupen la via pública, discussions verbals i els botellots".

El mecanisme de les tres fases

El pla dissenyat pel Districte de Ciutat Vella no imposa retallades immediates, però sí un calendari estricte d'avaluacions cada nou mesos. El protocol d'actuació s'estructura en un sistema escalonat de tres etapes, l'avanç de les quals està condicionat als resultats de les medicions sonores.

En l'actual Fase 1, es preserven els horaris vigents, però s'imposa un compliment estricte de noves mesures tècniques i campanyes de conscienciació. Si després dels primers nou mesos l'avaluació acústica resulta favorable, s'estableix un règim de manteniment. Per contra, si l'avaluació inicial és desfavorable, el sistema activa automàticament mesures correctives més severes.

El passeig del Born, amb l'Església de Santa Maria del Mar al fons / HUGO FERNÁNDEZ

Es transita així a la Fase 2 (Restricció Parcial), on s'imposa una reducció col·lectiva d'una hora en el tancament de terrasses i locals. Si persisteix l'incompliment dels objectius acústics després d'aquesta mesura, s'executarà la Fase 3 (Restricció Màxima), facultant l'Ajuntament per decretar una retallada de fins a dues hores en l'horari d'activitat respecte a la situació original.

Ofensiva contra la venda d'alcohol i noves obligacions

Una de les novetats més contundents del pla afecta les botigues d'alimentació, cellers i supermercats de conveniència. L'Ajuntament ha identificat aquests comerços com a subministradors clau per al consum d'alcohol a la via pública.

Per això, en les Fases 2 i 3, aquests establiments tindran l'obligació de tancar entre les 23:00 h i les 07:00 h tots els dies de la setmana.

El pla estableix obligacions tècniques de compliment immediat per a les 18 activitats de restauració i els 31 mòduls de terrassa existents a la zona ZARE, amb l'objectiu de mitigar el soroll.

El Passeig del Born en una imatge d'arxiu / ARXIU

En primer lloc, s'exigeix l'adequació del mobiliari mitjançant la instal·lació de taps de goma o silicona a taules i cadires, així com el plastificat de les cadenes de seguretat per eliminar sorolls d'impacte i metàl·lics. Així mateix, la normativa responsabilitza els locals de la gestió de cues a l'exterior, requerint sistemes com codis QR o avisadors per evitar aglomeracions.

Finalment, per reduir l'impacte sonor dels accessos durant la matinada, s'implementa una política de prohibició de reentrada, impedint que els usuaris tornin a accedir al local un cop l'hagin abandonat.

Més policia i sancions

Per garantir el compliment d'aquestes mesures, el pla inclou una memòria econòmica que destina 154.000 € anuals extres. La partida més gran, 120.000 €, es dedicarà al reforç específic de la Guàrdia Urbana a la zona ZARE.

El règim sancionador també s'endureix. Les multes no seran només econòmiques. L'Ajuntament aplicarà la "graduació de sancions" per imposar els càstigs màxims permesos als reincidents.

En casos d'infraccions molt greus per soroll a terrasses, es contempla la revocació de la llicència i la inhabilitació del titular per un període d'un any. Per als locals, les sancions poden implicar el precinte de l'activitat o la reducció forçosa de l'horari.

Agents de la Guàrdia Urbana a Barcelona / GUB

L'excepció de la Placeta Montcada

L'estudi acústic previ ha servit per delimitar quirúrgicament la zona, deixant fora àrees que, sorprenentment, no complien els requisits per ser ZARE. És el cas de la Placeta Montcada, número 6.

Tot i estar a pocs metres del focus del problema, els sonòmetres instal·lats allà van demostrar que no se superaven els límits de soroll de manera continuada (només puntualment), a diferència dels mesuradors del Passeig del Born 19, 25 i el carrer Rec 44, que sí van registrar superacions sistemàtiques.

Una comissió de seguiment

Per garantir que no es prenen decisions arbitràries, el pla formalitza la creació d'una Comissió de Seguiment específica. Aquest òrgan no serà només tècnic; integra una varietat d'actors: des de gremis de restauració i hotels fins a plataformes veïnals com "Xarxa Veïnal Contra el Soroll (XAVECS)" o la Sindicatura de Greuges.

Aquesta taula serà l'encarregada d'analitzar trimestralment o semestralment si es compleixen els objectius i, crucialment, tindrà veu per debatre si s'activa el "botó vermell" del canvi de fase cap a restriccions horàries més dures.