Nascut a Sant Martí d’Empúries (Alt Empordà), va aparèixer a Barcelona el 1956. Ara es compleixen setanta anys des que l'editorial Bruguera va publicar a Barcelona la seva primera aventura. Es titulava A sang i foc.

En aquella crònica, escrita pel novel·lista Víctor Mora i il·lustrada per Miguel Ambrosio, àlies Ambrós, el cavaller cristià va matar més moros que Sant Jaume Matamoros. I va entaular una llarga amistat amb el rei d'Anglaterra, Ricard Cor de Lleó.

Era, és i serà el Capità Trueno. Al crit de “Santiago y cierra España”, les seves primeres gestes van ser impreses en 618 còmics apaïsats. Van durar fins al 1968 i es van convertir en les més famoses i icòniques de la narrativa dibuixada espanyola.

Després, es van editar en altres formats, amb altres excel·lents guionistes i dibuixants. Algunes, reeditades en col·leccions censurades. On una espasa travessava un malvat, van desaparèixer l'espasa i altres armes.

Trueno defensava la justícia, alliberava oprimits, eliminava tirans a quatre continents… Com Don Quixot, “és el meu ofici i exercici anar pel món redreçant entuixs i desfent greuges”. La seva xicota rossa i vikinga va ser objecte de desig per als censors.

Políticament incorrecte per al franquisme, ho és avui per a la moralina woke. Perquè es tracta d'un guerrer catòlic que liquida dèspotes, oprimidors, sàtrapes, bandits, pirates, traficants d'esclaus…

Àrabs, musulmans, indis, japonesos, xinesos, caníbals, mals cristians i altres ètnies no escapen del seu valent i expeditiu mode de fer justícia… No obstant això, és bon i fidel amic del llegendari Saladí, soldà d'Egipte i Síria.

Per ridiculitzar-lo, Miguel Bosé li va dedicar una cançó que li atribueix un fill homosexual i covard que es nega a navegar i a combatre. En alguns ambients gai se li atribueixen relacions sexuals amb el seu jovenet escuder Crispí.

Per contra, el grup musical Asfalto li brinda la cançó que diu: “Si el Capità Trueno pogués venir, / les nostres cadenes saltarien en mil. / Vine Capità Trueno, / fes que guanyi el bo. Vine Capità Trueno / que el món està del revés”.

Uns 350.000 exemplars setmanals van batre tots els rècords de vendes a l'Espanya de la seva època. Traduït a diversos idiomes, Trueno va ser l'heroi més popular del seu temps i de diverses generacions.

D'ell i dels seus amics i amigues es van fer figuretes de goma i de plàstic. Un vaixell, un globus, un campament viking de fusta… Després, uns videojocs. I aquell número postmodern on finalment s'ajau amb la seva xicota, pits a l'aire.

També es va rodar la pel·lícula El Capità Trueno i el Sant Greal, que va passar sense pena ni glòria. Més honor i memòria li rendeix la seva estàtua a Albuixec, on va néixer el dibuixant Arbós.

Li sobreviuen el seu rastre i una ruta a Sant Martí d’Empúries. Una àmplia bibliografia, estudiosos, col·leccionistes, agrupacions d'amics i algunes xarxes socials especialitzades.

Amb setanta saludables anys a l'esquena i en els temps que corren, convindria demanar: “Vine Capità Trueno, / fes que guanyi el bo. / Vine Capità Trueno / que el món està del revés”.