Arriben mesos importants a Barcelona. Fira de Barcelona organitza salons clau per a la ciutat, en la vespra del Mobile World Congress. La mobilitat, precisament, és una de les assignatures pendents a la ciutat. Succeeix en altres grans urbs del planeta. La innovació és clau i hi ha serveis que han vingut per quedar-se, ens agradin més o menys.
Però sembla que els barcelonins han de tenir en compte alguna cosa estàtica i recurrent: les vagues dels taxistes, les marxes lentes que paralitzen les principals vies.
Es tracta d'Élite Taxi, amb el seu portaveu Tito Álvarez. Lluitador, intel·ligent, hàbil, el líder del sindicat de taxistes --hi ha altres col·lectius de taxistes també ben organitzats-- ha posat de moda la vaga preventiva. Per si és necessari. Com a advertència. Arriben les fires, per tant, atenció amb els taxistes, que no volen saber res dels serveis digitals de plataforma. Tot i que esgrimin arguments diferents per fer-ho ara.
En els últims anys el col·lectiu taxista ha gaudit d'una certa comprensió per part de la ciutadania. S'ha entès que la professió podia estar en perill, davant les innovacions que podien pagar menys als conductors i representen una competència 'deslleial'. Fins a cert punt. Moltes professions s'han anat adaptant als nous temps. Schumpeter va escriure allò de la destrucció creativa, amb negocis nous que substitueixen els antics.
Però sense arribar tan lluny, el que es posa de manifest és que no es poden tallar carrers o impedir el trànsit de grans vies davant el que pugui arribar. Cada any es repeteix la història. Tito Álvarez ha de saber que la simpatia ciutadana té un límit. I que les marxes lentes, que paralitzen una ciutat, com ha passat aquesta setmana, han de tenir una justificació clara.
Moltes professions, com el propi periodisme, podrien fer vaga per les innovacions dels últims anys. I també poden, i és el que s'intenta, adaptar-se amb un millor servei als ciutadans.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
