Jaume Collboni: "La mesura del 30% en habitatge la guardo en un calaix fins al pròxim mandat després del 'no' de Junts"
L'alcalde de Barcelona assegura que negociarà amb els grups municipals el pressupost de 2026 perquè estigui aprovat al desembre i demana a l'esquerra, en un missatge als comuns, que sigui conscient del "moment d'involució democràtica" que es viu arreu del món
Notícies relacionades
A l'equador. I amb més seguretat que a l'inici del seu mandat. Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, reclama que se tingui en compte el que es juguen avui les democràcies liberals. Adverteix a aquesta esquerra activista que posa pals a les rodes. No tanca les portes a ningú, però entén que qui vulgui governar amb el PSC a Barcelona haurà de respectar un model de ciutat en el qual, per distribuir, “primer cal crear riquesa i oferir oportunitats”.
Collboni rep a Metròpoli al seu despatx a l'Ajuntament, en el qual destaca una fotografia amb el rei Felip VI. Això ho diu tot: respecte a les institucions i governar per a tots els ciutadans. ¿No té socis Jaume Collboni? Seguirà governant amb l'aspiració d'ampliar el seu electorat, un cop convençut que els comuns no saben cap a quina direcció prendre, mentre que Junts per Catalunya viu un desconcert intern important, amb Carles Puigdemont encara com el gran mag del independentisme des de Waterloo.
Sobre tot això, Collboni ho té clar i no vol "marejar el sector". La reforma de la mesura del 30% d'habitatge públic, --que no ha resultat—la guardarà en un calaix en comprovar que Junts no ha volgut aprovar-la, després d'una llarga negociació. "La mesura del 30% en habitatge la poso en un calaix fins al pròxim mandat després del 'no' de Junts", assegura amb convicció.
El PSC ha pactat amb ERC un paquet d'inversions en diferents districtes de la ciutat. ¿Pot haver socis sense que formin part del govern i arribar així al final del mandat?
El que demanen els ciutadans a Barcelona és que els polítics arribin a acords. I nosaltres no cejarem en el nostre empenyiment de seguir buscant aquests pactes, en la mesura en la qual altres grups polítics vulguin arribar a acords amb nosaltres. En l'àmbit pressupostari, per exemple, els puc anunciar que tirarem endavant els pressupostos per a 2026. Els presentarem a partir de setembre i seguirem el calendari ordinari.
El meu objectiu és tenir pressupostos a aprovats el 31 de desembre. La gent vol institucions que funcionin a partir de les seves necessitats: un servei de transport públic, neteja, seguretat o habitatge. L'únic grup, no l'únic, amb el qual hem tingut més interès en arribar a acords és ERC. Creo que es pot estar a l'oposició, criticar al govern municipal i després arribar a acords. És el que fa ERC. I això té el reconeixement de l'opinió pública. En el baròmetre de la ciutat millora la valoració i la intenció de vot tant del PSC com d'ERC.
¿És possible una aprovació dels pressupostos? Perquè faltaria un grup més, al marge d'ERC. ¿En cas contrari, ja es pensa en una moció de confiança?
Jo intentaré que sigui un acord majoritari del ple. Nosaltres estem disposats a introduir partides, o canvis de prioritats sempre que siguin coherents amb el model de ciutat que defensem. Com a govern, el que volem és una ciutat que vetlli pel dret a quedar-s'hi. I aquest dret implica que una ciutat que tingui molt present la prioritat de l'habitatge, amb polítiques de protecció i d'habitabilitat davant els reptes climàtics. És a dir, defensem oportunitats, una ciutat habitable i habitatge. La ruta d'inici de mandat es manté. Som una força progressista, socialdemòcrata.
Volem arribar a acords amb forces progressives, per tant amb ERC, comuns, i també amb Junts en aquells punts on puguem coincidir.
¿Quina reflexió fa després de la negociació frustrada amb Junts sobre la mesura del 30% d'habitatge públic? ¿Es pot dir que tant el PSC com Junts volien de veritat aquest pacte?
El 30% ha de servir per reactivar l'oferta, i la construcció d'habitatge lliure a la ciutat de Barcelona. Per tant, arribar a aquest acord no és arribar a un pacte amb el govern municipal, sinó arribar a un acord per a solventar un problema que tenim a la ciutat. A Barcelona tenim la producció d'habitatge lliure estancada. Sota aquest paraigua, nosaltres fem una modificació de la mesura del 30% que, mantenint aquesta reserva, reactiva alhora la construcció d'habitatge lliure.
No entraré a valorar els motius de la decisió de Junts, que s'ha llevat de la taula, perquè no em correspon. Respecto la posició de Junts. Seguim, en tot cas, molt sorpresos perquè crec que vam fer un esforç d'aproximació de posicions molt equilibrat, que, fins i tot, tenia el suport del tercer sector. El que em correspon fer com a alcalde i com a govern municipal després d'aquella decisió de Junts és aparcar la proposta del 30% i posar-la en un calaix perquè no ha estat possible arribar a un acord.
¿I si Junts oferís aquesta possibilitat en l'últim any de mandat, sobre el 30%?
Nosaltres hem parlat molt amb els promotors socials, amb els privats i com a administració no podem generar incerteses respecte a les regulacions. Vull ser molt clar en aquest aspecte. Si Junts s'ha llevat de la taula, jo el que he de fer i dir a tot el sector és que agafo la proposta i la guardo en el calaix fins al pròxim mandat.
Ho dic perquè no és bo mantenir la incertesa sobre la regulació. Els operadors públics i privats necessiten certeses i saber quines són les regles del joc. El que no podem fer des de les administracions és estar constantment especulant sobre quines són les regles del joc. Seguirem buscant fórmules per estimular la construcció d'habitatge públic, i habitatge lliure, amb el marc regulatori actual.
En una situació similar es troba l'ordenança de civisme. ¿La podrà aprovar abans de l'estiu o abans de finals d'any?
La neteja de la ciutat ha millorat i crec que tothom ho ha pogut apreciar. Estava entre els principals objectius del govern municipal. Falten coses per fer, però estem en la bona direcció. Avui la neteja ja no és un dels principals problemes. Quan preguntem a la ciutadania ens diu que el principal problema en relació al manteniment de l'espai públic fa referència als incívics. Més del 80% en el baròmetre municipal. I se'ns demana una regulació més dura. Aquesta és justament el contingut de la proposta que tenim per a l'ordenança de civisme, amb un recorregut ja de més d'un any i mig, que ha servit per debatre amb entitats veïnals i comercials i en tots els districtes. Hi ha un gran consens.
Jo el que espero, en coherència amb tot aquest treball, és que tingui l'aval majoritari dels grups. Seria una sorpresa no tenir l'acord majoritari, quan, insisteixo, no és una proposta només del govern. És una proposta participada i a més és una demanda social òbvia. La ciutadania ens demana perseguir els incívics, amb sancions més altes, perquè no es gasti en va a diners públics a l'espai. Espero que la conseqüència lògica de tot això sigui l'aprovació.
Jaume Collboni durant l'entrevista amb Metròpoli BARCELONA
¿En quina mesura ‘ha tornat Barcelona’ des del punt de vista econòmic, i com ho ha rebut el conjunt d'Espanya després de l'ansietat que manifestaven els sectors econòmics de la ciutat?
Les dades són bones. Creixem en PIB per sobre de la mesura catalana i espanyola. Estem en mínims històrics d'atur, amb creació d'ocupació de qualitat. Estem rebent inversions, amb AztraZeneca com la més icònica, amb 1.500 investigadors que portarà a la ciutat.
Estem contribuint a la diversificació de l'economia de la ciutat. El dret a quedar-se a Barcelona passa no només per tenir habitatge, en el qual estem centrats, ni per tenir una ciutat habitable i protegida del canvi climàtic, que també, sinó que passa sobretot per tenir oportunitats.
La setmana vinent anunciarem la posada en marxa del Consell d'Inversions a Barcelona, de caràcter públic-privat, per facilitar l'aterratge de projectes a la nostra ciutat que han de crear ocupació ben pagada, estable, el de sectors com el tecnològic, el farmacèutic, o el de la biomedicina.
¿S'ha reunit amb Airbnb per parlar sobre els pisos turístics? ¿S'entén el missatge que difon el govern municipal?
El que ha d'entendre Airbnb o qualsevol altra plataforma és que qui decideix el model de ciutat i el model d'economia és la pròpia ciutat, no les plataformes. Són els ciutadans i ciutadanes els que decideixen el model a través de les institucions democràtiques, que són les que marquen el joc. El que els diem a Airbnb és que les regles del joc, pel que fa a l'habitatge, estan canviant. I un dels canvis regulatius és que a novembre de 2028 no hi haurà pisos turístics a la ciutat. Hi ha plataformes que sí que ho fan bé. Si Barcelona et està dient cada mes que tens 300 pisos turístics sense llicència, que estàs publicitant a la seva plataforma, els has d'esborrar, perquè són il·legals. Va en contra de la normativa de Barcelona i contra les lleis catalanes i espanyoles.
A Barcelona tenim 10.000 habitatges que en aquests moments tenen curs turístic. Inclús el Tribunal Constitucional, després del recurs que va presentar el Partit Popular, ens ha dit que podem i tenim dret a no permetre que hi hagi pisos turístics a Barcelona a partir de novembre 2028. Quin és el problema d'aquestes grans plataformes? A part que estan massa acostumades a decidir per nosaltres com ha de ser el nostre transport, com hem de viure, o com hem de comprar al nostre comerç, no estan acostumades a què vinguin governs locals, regionals o nacionals i els diguin que això no és la llei de la selva. Cal dir que la via no és la dels salaris precaris, o la de plataformes que tenen la seu fora d'Espanya, perquè Airbnb, ‘oh sorpresa’, té la seu a Dublín.
Jaume Collboni durant l'entrevista amb Metrópoli BARCELONA
¿I què els diu al sector hoteler que no vol saber res de la pujada de la taxa turística, que critiquen cada vegada amb més força?
Jo crec que la pujada de la taxa turística s'ha abordat amb un alt grau de consens amb el sector privat. S'ha revelat com un dels grans èxits de la ciutat de Barcelona pel que fa a la gestió del turisme. I per dos motius. En primer lloc perquè els costos els paguen els turistes, pel transport públic, la neteja, o la seguretat que ens costa, pels sobrecostos pels nostres serveis públics. I també perquè amb aquests ingressos hem buscat un retorn social, i el més conegut és la climatització de les 170 escoles públiques de primària de la ciutat de Barcelona dins de l'estratègia del pla per combatre les conseqüències del canvi climàtic.
El risc, segons els hotelers
