Qualsevol empresari vol que l'empresa que ha fundat o que dirigeix obtingui beneficis. Les cooperatives, però, s'haurien de regir per prioritats diferents. Tomàs Llompart i Coll, codirector de la Cooperativa Suara, sembla que no ho entén.
L'empresa que dirigeix mà a mà juntament amb la seva sòcia Laura Peracaula sembla més centrada a generar diners que a vetllar per les condicions laborals de la plantilla. El que és estrany és que una de les seves fonts de riquesa, a més de les nombroses adjudicacions públiques que aconsegueixen, vingui directament dels seus propis treballadors.
I és que la cooperativa obliga que part dels seus treballadors es facin socis quan estan a punt de complir l'any a l'empresa. L'alternativa és quedar-se sense feina. Però fer-se soci, d'altra banda, comporta pagar la friolera de 8.000 euros. El sindicat CGT ja ha posat la situació en coneixement de la Inspecció de Treball. L'empresa assegura que els empleats estan informats d'aquest procediment, cosa que el sindicat nega.
I com ho paguen? Perquè no tothom té 8.000 euros al seu compte bancari. L'empresa ofereix la possibilitat de capitalitzar l'atur i que, mes a mes, es descompti part de la nòmina dels empleats fins a saldar aquesta mena de 'deute' que contreuen.
El mateix sindicat explica que moltes de les treballadores accepten, ja que l'alternativa és veure's a l'atur. Aquesta és una de les fonts d'enriquiment de Suara, tenir els seus empleats com a inversors obligatoris. Una cosa que ha aixecat les sospites al sindicat, que creu que es podria estar incorrent en una situació de frau.
Sent una entitat que es diu 'social', els dos codirectors de la cooperativa farien bé de centrar els seus esforços en promoure un ambient i unes condicions de treball que no freguin la línia de la legalitat.