Ferran Falcó (Badalona, 1969) ha pogut comprovar l'eficàcia dels seus anys a l'administració pública. Ara, com a director general del Consorci del Besòs, integrat pels ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), afronta projectes molt ambiciosos.
Després d'anys en "l'oblit", Falcó té objectius clars per desenvolupar el Besòs, una part imprescindible de la Gran Barcelona que, "finalment" --en paraules del director-- s'ha posat en el focus.
Les Tres Xemeneies: l'eix vertebrador
Falcó aposta amb convicció pel projecte de les Tres Xemeneies, que serà l'“eix vertebrador” del Consorci. Durant cinc anys, com a secretari general del Departament de Territori de la Generalitat, es va elaborar el Pla Director Urbanístic (PDU) de les Tres Xemeneies, el 2016, aprovat de manera definitiva el 2023.
Després d'un període al sector privat, fora de la Generalitat, Falcó es va responsabilitzar del desenvolupament urbanístic des del Consorci del Besòs, i des del gener de 2025 n'és el director general.
Amb una vocació política de sempre –va ser regidor de CiU a Badalona—Falcó té clar que ara "sí que hi ha una voluntat política" per desenvolupar la zona del Besòs. De ser el territori on es col·locava "el que no volia Barcelona", ha passat a ser un emplaçament de futur.
“El Besòs és ara el territori en què Barcelona diposita les oportunitats”, assenyala en una entrevista amb Metrópoli.
Ferran Falcó durant l'entrevista amb Metrópoli
Gairebé 2.000 habitatges
Les Tres Xemeneies portaran al Besòs la Catalunya Media City, un impuls que marcarà un abans i un després en el sector. No obstant això, el projecte va molt més enllà: s'habilitarà tot un espai on es construirà habitatge, es generarà activitat econòmica, equipaments i espais verds.
El punt de partida, imprescindible per al futur desenvolupament, serà el trasllat del col·lector del Llevant, una infraestructura estratègica les obres de la qual estan pendents des de fa anys.
Falcó incideix en els números: “Es tracta d'un espai projectat amb 1.786 habitatges, dels quals 714 seran de protecció oficial i d'aquestes la meitat, aproximadament, seran de lloguer”.
Aquest gestor, sempre amb la vocació política, afegeix un altre element que serà determinant: “Hi haurà un gran parc renaturalitzat de gairebé 10 hectàrees (98.000 metres quadrats) que serà el gran pulmó verd de l'àrea metropolitana”.
Vista aèria del futur de l'entorn de les Tres Xemeneies, amb el gran parc
Canvis en una "zona inundable"
El canvi radical al Besòs no serà fàcil. Segons explica Falcó, "el projecte és important perquè incideix en un àmbit de 30 hectàrees contaminades, inundables i sense activitat, excepte una subestació elèctrica que distribueix l'energia generada per la planta de cicle combinat”.
El que es pretén, en les seves paraules, és capgirar-ho completament. "Aplicarem mesures resilients al canvi climàtic, s'instal·laran basses de retenció i fondalades d'entre vuit i deu metres de diàmetre per conduir l'aigua en episodis de crescudes del riu”, relata.
Ferran Falcó durant l'entrevista amb Metrópoli
Entre 4.000 i 5.000 nous veïns
L'espai, diu l'expert, estarà perfectament habilitat per rebre habitants i nous usuaris, en un context d'alta necessitat de nous habitatges a tota l'àrea metropolitana.
“Es preveu l'arribada de entre 4.000 i 5.000 veïns, i entre 2.000 i 4.000 estudiants –amb l'atracció del Campus Besòs, amb presència, en part, de la UPC—a més d'usuaris d'una gran sala d'exhibició amb capacitat per a unes 4.000 persones”.
A més, s'hi afegirà el personal que treballi en tots aquests nous àmbits.
El sector privat, clau en el pla
El paper del sector privat és essencial en el pla, amb la participació d'Endesa i Metrovacesa, que han constituït una societat conjunta anomenada Front Marítim del Besòs. Amb aquest impuls, es transformaran completament --i des de "la base"-- els terrenys de l'antiga central tèrmica de Sant Adrià.
Falcó destaca, de nou, la importància del Catalunya Media City per al creixement econòmic de la Gran Barcelona amb l'acollida de grans empreses del sector audiovisual. De fet, va ser aquest projecte el que va impulsar la implicació de la Generalitat en el Consorci, un pas "determinant".
Parc Audiovisual de Terrassa
A la nau de turbines de les Tres Xemeneies s'ha projectat un equipament de 26.000 metres quadrats destinat a formació, innovació i exhibició, i amb la previsió de tenir un sostre d'activitat econòmica de 100.000 metres quadrats que estan inclosos en el planejament urbanístic.
A més, el futur hub audiovisual va més enllà de Sant Adrià de Besòs: es construiran nous platós al Parc Audiovisual de Terrassa, que duplicarà l'espai i serà un dels grans protagonistes del projecte.
Les Tres Xemeneies de Sant Adrià
La implicació de la Generalitat, determinant
La presidenta del Consorci és la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en estreta relació amb el departament de Presidència del Govern de Salvador Illa.
La Generalitat ha adquirit 70.000 metres quadrats del Catalunya Media City per atreure empreses del sector audiovisual, el digital i el de videojocs, amb la possibilitat que part de les instal·lacions de TV3 s'hi situïn.
"A més del nou Hospital Clínic, és el gran projecte estratègic del Govern”, assegura Falcó.
Render de l'entorn dels habitatges de les Tres Xemeneies
L'arribada d'Inditex
La inversió pública necessita la inversió privada. Es tracta d'aconseguir un cercle virtuós que ja ha començat a donar fruits. Falcó destaca l'arribada d'Inditex a Sant Adrià del Besòs, que ha anunciat el trasllat d'una part de les oficines que té a Tordera. Es tracta de situar en un gran campus les seus de les seves marques com Massimo Dutti, Bershka, Oysho i Lefties.
"L'aterratge es produeix per una decisió estratègica de l'empresa i suposa una molt bona notícia per a Sant Adrià”, assenyala Falcó, que destaca el projecte: “La urbanització preveu dues passarel·les sobre el vial ferroviari que connectaran Inditex amb les Tres Xemeneies, amb la qual cosa es reforça la integració territorial”.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, en l'acte de presentació del Catalunya Media City
Veïns de Sant Adrià i de municipis propers
Però, qui comprarà els nous habitatges i com incidiran els nous habitants a la zona? Falcó aspira que hi hagi un “mix” de veïns dels ajuntaments propers --en concret de Sant Adrià i també de Barcelona--.
Hi haurà una part reservada al mercat privat, que dependrà de Metrovacesa i Endesa --que hauran de fer els seus números--. I hi haurà una altra part dividida, al seu torn, entre situacions d'emergència i la reservada a residents del mateix municipi que seran de protecció oficial (714 del total de 1.786 habitatges).
El pes del Besòs a l'AMB
Tots el projecte evidencia una qüestió. Falcó ho assenyala, després de la seva llarga experiència com a regidor a Badalona, i com a gestor a la Generalitat. “Històricament el pes del Besòs en estratègies polítiques ha estat menor", assegura.
"Entre els alcaldes socialistes el pes radicava més al Baix Llobregat, que tenia més influència, amb infraestructures com l'aeroport del Prat o la Fira de Barcelona. Hi havia unitat d'acció i lideratge polític”, afegeix el director.
Més lideratge
I què fallava al Besòs? Al parer de Falcó, al Besòs faltava “lideratge”. Però això ha canviat, amb figures, segons argumenta Falcó, com la del “vicepresident executiu de l'AMB”. I afirma amb determinació la importància ara de la figura de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha empès amb claredat perquè el Consorci pugui avançar.
El cas de Balmón, el vicepresident executiu de l'AMB i alcalde de Cornellà, resulta paradoxal, perquè és un dels grans bastions del PSC al Baix Llobregat. També es deu aquest gir a la determinació dels alcaldes del territori, com l'alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete, o en el seu dia --i ara Mireia García-- l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, l'actual consellera d'Interior, Núria Parlon.
En el cas de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, del PP, la unitat d'acció no es ressent, al contrari. "Albiol sap que a Badalona li convé aquest canvi estratègic a favor del Besòs", assegura Falcó.
El canvi, per tant, és enorme. “El Besòs ha deixat de ser l'espai on Barcelona situava infraestructures incòmodes. Ara s'ofereixen coses bones, s'associa el Besòs amb projectes bons per a Barcelona”, indica Falcó, que es refereix en tot moment a una Gran Barcelona, encara que ningú hagi de renunciar a la seva identitat local.